Combinar teulades blanques, parcs i agricultura permet reduir la calor urbana en més d’1,2 °C
Mitigar les onades de calor i la contaminació en zones urbanes no depèn d’aplicar una única solució verda, sinó de combinar estratègicament la creació d’infraestructures, com ara parcs urbans i sistemes d’agricultura periurbana, amb mesures constructives com les teulades blanques, segons una recerca que ha dut a terme l’ICTA-UAB.
Durant sis anys, el projecte «Integrated System Analysis of Urban Vegetation and Agriculture» (URBAG) ha analitzat com l’agricultura urbana i les zones verdes poden reduir l’impacte ambiental i millorar la sostenibilitat en zones com l’àrea metropolitana de Barcelona.
Les teulades blanques, també conegudes com a cobertes fredes, augmenten l’albedo, és a dir, el percentatge de radiació solar que es reflecteix i que no és absorbida per l’edifici. En entorns densos, on l’asfalt i el formigó emmagatzemen calor durant el dia i l’alliberen a la nit, aquesta mesura redueix l’acumulació tèrmica i ajuda a mitigar l’efecte illa de calor.
Les simulacions fetes a l’àrea metropolitana de Barcelona mostren que l’increment de l’albedo en cobertes residencials i industrials redueix especialment les temperatures diürnes en àrees centrals i compactes. Quan aquesta mesura es combina amb l’augment de zones verdes, l’efecte es perllonga durant les 24 hores, ja que s’hi suma la reducció de la calor nocturna generada per l’evapotranspiració de la vegetació.
El balanç final del projecte URBAG, finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC per la sigla en anglès) demostra que la combinació estratègica d’aquestes solucions pot generar una reducció mitjana de la temperatura d’1,26 °C durant episodis extrems, amb descensos encara més grans en les temperatures nocturnes, a més de disminuir contaminants com el diòxid de nitrogen (NO₂) en determinades zones.
«Les teulades blanques actuen directament sobre el balanç energètic de la ciutat. Són una mesura ràpida, relativament econòmica i especialment eficaç en barris densos», explica Gara Villalba, investigadora ICREA a l’ICTA-UAB i coordinadora d’URBAG. «Però el seu màxim potencial s’assoleix quan s’integren amb altres solucions verdes», indica.
Més verd, però més ben planificat
El projecte ha avaluat diferents escenaris de futur comparant la urbanització actual amb estratègies basades en parcs urbans i en la recuperació de l’agricultura periurbana.
Els resultats indiquen que continuar amb les tendències actuals de creixement urbà no només incrementarà la superfície construïda, sinó que agreujarà tant la calor com la contaminació. En algunes zones del nord de l’àrea metropolitana de Barcelona, la substitució de boscos per zones urbanes pot augmentar fins en un 8 % les concentracions de NO₂.
En canvi, la creació estratègica de parcs urbans pot reduir fins a 1,2 °C les temperatures nocturnes en episodis de calor extrema. L’agricultura periurbana, per la seva banda, contribueix a disminuir globalment un 7 % els nivells d’ozó troposfèric (O₃) i millora l’accés a aliments frescos, tot i que requereix una gestió adequada per evitar increments d’escorrentia i acumulació de fòsfor en aigües superficials.
No obstant això, URBAG adverteix que ampliar el verd sense planificació pot generar efectes secundaris. La vegetació pot alentir el vent i afavorir determinades reaccions químiques que incrementen l’ozó en contextos específics. Per això, el projecte ha desenvolupat eines que permeten analitzar simultàniament temperatura, qualitat de l’aire, recursos i vulnerabilitat social abans d’executar les polítiques.
Dissenyar la ciutat amb dades
En un escenari en què les onades de calor es podrien intensificar fins a 6 °C a finals de segle si les emissions continuen altes, l’equip subratlla la necessitat de prendre decisions basades en evidències científiques. URBAG ha contribuït al desenvolupament del nou Pla director urbanístic metropolità (PDUM) amb horitzó a l’any 2050, que aporta modelització atmosfèrica d’alta resolució i anàlisi de cicle de vida. A més, el projecte culmina amb la publicació de la guia pràctica Green Infrastructures – A Guide for City Planners and Policy Makers, que sintetitza més de vint articles científics i ofereix recomanacions concretes per a Administracions públiques.
L’informe final demostra que maximitzar espais verds no sempre és efectiu. «Cal combinar parcs, agricultura periurbana i altres solucions de manera integrada per reduir temperatures, millorar la qualitat de l’aire i minimitzar vulnerabilitats socials, per així evitar efectes no desitjats com ara més emissions o escorrentia», incideix Gara Villalba.
Després de sis anys de recerca, el missatge és clar: davant de l’escalfament urbà, hi ha solucions. Pintar de blanc les cobertes pot ser el primer pas, però la resiliència climàtica requereix combinar ciència, planificació i visió a llarg termini.
Informe de referència
URBAG Project Summary