Atuells de ceràmica revelen com les desigualtats socials també es cuinaven en el Brasil del segle XIX
Peix, marisc, blat de moro, mandioca, arròs o fins i tot ous de gallina. Les restes moleculars conservades en més de 180 atuells procedents del sud del Brasil han permès reconstruir què cuinaven diferents comunitats fa més d’un segle i mostren que l’accés als aliments variava segons l’origen i l’estatus social dels seus habitants.
Un estudi internacional liderat per investigadors de l'ICTA-UAB revela que les comunitats indígenes, africanes i afrodescendents depenien més dels recursos marins, mentre que les comunitats d’immigrants procedents d’Alemanya consumien principalment espècies vegetals i productes d’origen terrestre.
El Brasil és un país multicultural i ètnicament divers, la història del qual ha estat marcada per la interacció entre pobles indígenes, poblacions africanes i lusobrasileres i, més tard, comunitats d’immigrants europeus. Tanmateix, poc se sap sobre com aquesta diversitat cultural es reflectia en l’alimentació quotidiana de les persones. La investigació ha aconseguit reconstruir part d’aquesta història analitzant les restes d’aliments conservades en ceràmiques utilitzades entre finals del segle XIX i principis del XX a la badia de Babitonga, al sud del Brasil.
El treball, publicat recentment a Royal Society Open Science, analitza els lípids conservats en més de 180 fragments ceràmics i les proteïnes presents en una selecció d’aquestes peces. Gràcies a tècniques d’arqueologia molecular, els investigadors van poder identificar quins tipus d’aliments van ser cuinats o emmagatzemats als recipients utilitzats per comunitats indígenes, lusobrasileres i afrodescendents i pels primers immigrants alemanys establerts a la regió.
Els resultats mostren diferències clares entre unes comunitats i unes altres. Els atuells modelats a mà, associats a comunitats indígenes, afrodescendents i lusobrasileres, presenten una major presència de recursos marins, com peix i marisc, a més de blat de moro. En canvi, les ceràmiques elaborades al torn, utilitzades principalment pels immigrants alemanys, reflecteixen una major presència de cultius i de productes d’origen terrestre, incloent-hi carn i, en alguns casos, lactis.
L’anàlisi molecular va permetre anar un pas més enllà i identificar aliments concrets cuinats fa més d’un segle, com ara peixos de la família de les corbines, ous de gallina i biomarcadors compatibles amb el processament de blat de moro, arròs, mandioca, mongetes, fruites i hortalisses, i greixos animals. Segons els investigadors, aquesta combinació d’anàlisis de lípids i proteïnes ofereix una imatge més precisa de l’alimentació quotidiana de les diferents comunitats que convivien a la badia de Babitonga.
«Les restes conservades en aquestes ceràmiques mostren que l’alimentació quotidiana reflectia les profundes diferències socials i culturals que caracteritzaven el Brasil de finals del segle XIX. L’arqueologia molecular ens permet recuperar una part d’aquesta història que difícilment apareix en els documents escrits», explica André Colonese, investigador de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi, que s’ha desenvolupat en el marc del projecte ERC Tradition.
Segons els investigadors, les diferències observades no responen només a preferències culinàries, sinó també a l’accés desigual als aliments. Mentre el bestiar i determinats cultius estaven més vinculats a la propietat privada i a una economia de mercat en expansió, la pesca i l’aprofitament dels recursos costaners oferien una font d’aliment més accessible per a les comunitats amb menys recursos. Els resultats suggereixen que aquests aliments van tenir un paper fonamental per garantir la subsistència de moltes llars en un context marcat per importants desigualtats socials.
A més de reconstruir la dieta d’aquestes poblacions, l’estudi demostra el potencial de l’arqueologia biomolecular per comprendre com els canvis econòmics, socials i culturals van transformar l’alimentació quotidiana. Els autors consideren que moltes de les diferències documentades fa més d’un segle ajuden a explicar la diversitat culinària que caracteritza el Brasil en l’actualitat.
Article de referència: Alice Di Muro, Marjolein Admiraal, Krista M. McGrath, Thiago Fossile, Yun Chiang, Joannes A. A. Dekker, Margherita Cantelli, Nuria Moraleda-Cibrián, Joan Villanueva, Kerry Sayle, Dione DaRocha Bandeira, Fernanda Mara Borba, Maria Cristina Alves, Matthew Collins, Oliver E. Craig, Andre Carlo Colonese; «Culinary diversity in early modern Brazil revealed by residue analysis of ceramic artefacts». R. Soc. Open Sci. 1 July 2026; 13 (7): rsos260385. https://doi.org/10.1098/rsos.260385