MdM Keynote Speaker Series: "Por una simbioética en el Siglo de la Gran Prueba", amb Jorge Riechmann

El Prof. Jorge Riechmann, de la Universidad Autónoma de Madrid, impartirà la conferència sobre el seu nou llibre “Por una simbioética en el Siglo de la Gran Prueba”. el seminari tindrà lloc a l'ICTA-UAB (sala Z/023 - Z/022) el dilluns 25 d'abril de 2022 de 11:30 a 12:30h. També es pot seguir l'esdeveniment en directe via Zoom (link a baix)   

MdM Keynote Speaker Series 2022

Conferència: “Por una simbioética en el Siglo de la Gran Prueba”

Ponent:  Jorge Riechmann,  Profesor titular de Filosofía Moral, Universidad Autónoma de Madrid  


Data: Dilluns, 25 d'abril de 2022
Hora: de 11:30 a 12:30   
Lloc: Sala Z/023 - Z/022 i Online: https://us02web.zoom.us/j/87060932802?pwd=d3FEVGxRSXU4MllvcGhkVXpsMW5qdz09 
Meeting ID: 870 6093 2802 - Passcode: 945488 

BIOGRAFIA I INTERESSOS DE RECERCA

Jorge Riechmann es va llicenciar en Matemàtiques per la Universidad Complutense de Madrid el 1986 i també va estudiar Filosofia a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Riechmann va obtenir un doctorat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una tesi sobre el partit verd alemany. Des del 2009, és Professor titular de Filosofia Moral i política a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Co-dirigeix ​​dos títols de postgrau en Humanitats ecològiques, DESEEEA i MHESTE (UAM-UPV).

Assagista, escriu poesia i actua en qüestions d'ecologisme social. Sengles trams de la seva poesia estan reunits a Futuralgia (poesia 1979-2000) i Entreser (poesia 1993-2016) (Calambur, 2011 i 2021). Assajos recents: El smartphone va derrotar el moviment ecologista? (Catarata, 2016), Ètica extramurs (eds. UAM, 2016), Viure com a bons orfes? (Catarata, 2017), Ecosocialisme descalç (Icaria, 2018), Una altra fi del món és possible (MRA eds., 2019), Informe per a la Subcomissió de Quaternari (Árdora, 2021) o Simbioètica (Plaza y Val2s,) Blog: www.tratarde.org . Compte de Twitter: @JorgeRiechmann

TEMA DE LA XERRADA

La crisi ecològico-social contemporània és tan profunda que ens convida a reconsiderar els fonaments mateixos de les ideologies i el sentit comú dominant. No resultarà contraproduent la cerca de dominació sobre la naturalesa? Té sentit considerar-nos com a individus separats dels seus semblants i dels ecosistemes? L'antropocentrisme no ens està esgarriant mass? Val a dir, a hores d'ara de la història humana, que sabem habitar la Terra? Massa vegades, la reflexió politicomoral procedeix com si tot l'important es jugués a l'interior de la polis, la comunitat humana. A això tendim, de manera espontània, els éssers humans: com som simis supersocials, ens importa molt més el que succeeix al si de la nostra tribu de ximpanzés que fora d'ella. Ara bé, si vivim dins d'una cultura que estructuralment nega les lleis de la física i la biologia (i això fa la cultura capitalista neoliberal l'esquelet de la qual és l'economia marginalista neoclàssica), recloure la reflexió sobre allò possible i allò impossible, allò desitjable i allò avorrible al que succeeix intramurs de la ciutat humana ens suposa un gran problema. El pensament d'inspiració ecològica, i l'ecoètica, desborden aquest marc: situen els agents morals en connexió amb tot allò que bulli de vida extramurs, més enllà dels límits de la ciutat. La proposta ecologista no té a veure amb una (impossible) tornada a una naturalesa verge, sinó que convida a un retrobament amb la naturalesa pròpia. Redescobrir-nos com els éssers naturals que som: criatures gaianes en una biosfera terrestre on tot està connectat amb tot, i tenim responsabilitats de germans grans envers les altres criatures. Es diria que la visió simbiòtica de l'evolució (Lynn Margulis) i la teoria Gaia (James E. Lovelock, Carles de Castro) són elements clau per a l'emergència d'una cultura humana viable, més enllà de les catàstrofes de l'Antropocè/Capitalocè. Potser podem avançar cap al que es podria anomenar una simbioètica per a éssers terrestres, per a Homo sapiens que es conceptuïn a si mateixos com a holobionts en un planeta simbiòtic i de debò decideixin assumir la condició humana a la biosfera del tercer planeta del Sistema solar.