Parada 4: La vida dels pacients. Els pisos superiors.

Les estances principals del primer pis eren la capella -avui Aula Magna-, al centre de l’edifici, i a ambdós costats, els dormitoris comuns femení (al nord) i masculí (al sud), que tenien accessos diferenciats a través d’escales situades a cada un dels extrems de l’edifici. Els dormitoris del primer pis tenien accedien directament als balcons i terrasses per porta-finestres i finestres. Els dormitoris del segon pis no tenien sortida a l’exterior. L’orientació perfecta est–oest de l’edifici permetia l’assolellament i ventilació òptims de les estances i les terrasses i el màxim aprofitament de la llum natural. Domènech i Montaner, com va fer anys abans Ildefons Cerdà (1815-1876), adoptà mesures higienistes per millorar les condicions de vida de ciutadans i pacients.

Des de la part alta de l’escalinata, al primer pis, s’observa:

• L’entrada a la capella, amb decoració neobarroca i l’escut de Pau Ferran, principal mecenes de l’antiga Casa de Convalescència. El cognom Ferran, derivat de la paraula “ferro”, es sintetitzava a l’escut en forma de tres “ferradures” de sis forats. L’escut es repeteix amb variacions al llarg i ample de tot l’edifici: paviment, llindes, capitells, vitralls i plafons mosaics, entre d'altres.
• Una balconada vidriada que envolta l’escala, amb fusteries d’estil Alfons XIII i vidres amb motius ornamentals, incloent d’esquerra a dreta, els escuts de Lucrècia Gualba, Pau Ferran, la ciutat de Barcelona, l’escut carmelita i el d’Elena Soler. Originalment les finestres estaven arran de l’escala, i la circulació al voltant de l’escala es feia per l’exterior, sota porxo.
• L’escala metàl·lica en acer patinable (o Corten). Plantejada durant la restauració de l’edifici duta a terme per Tusquets, Díaz & Associats entre 1995 i 2000, facilita la comunicació amb els pisos superiors i s’adapta als nous usos de l’edifici. El despatx de l’arquitecte Òscar Tusquets va ser el responsable, així mateix, de la restauració del Palau de la Música Catalana, també de Domènech i Montaner.
• Els pavellons hospitalaris més propers a Casa Convalescència: a l’esquerra el de Santa Victòria, i al fons, el Pavelló Central de l’hospital, edifici on residia i treballava la comunitat de Germanes Hospitalàries que regentaven l’hospital.

Sortint de Casa Convalescència des d’aquest nivell, s’aprecia la façana posterior de l’edifici, que presenta un joc de volums molt remarcable, obtingut per la combinació d’obertures de dimensions i perfils diferents; els pinacles; i tres tipus de cúpula: la principal, semiesfèrica; les quatre que envolten la principal, apuntades; i la que cobreix la caixa d’escales, plana sobre petxines. El conjunt té reminiscències turques, i fa pensar en construccions com l’antiga basílica de Santa Sofia o la mesquita d’Ortaköy (Istambul), que Domènech i Roura coneixia bé com demostren croquis fets de la seva mà. En un dels dibuixos inicials del projecte es preveia, darrere l’edifici, un tancament monumental i una gran avinguda que comunicaria la Casa de Convalescència amb els edificis posteriors.