Elements constructius
La Casa, amb una superfície de 6.245 m2 distribuïts en quatre plantes i soterrani, és un edifici singular amb una arquitectura rica en elements modernistes. Guarda, a nivell estructural, la tradició catalana modernista de sostres formats per voltes de maó de pla i biguetes metàl·liques que tensen els arcs resistents rebaixats, construïts d’obra vista a sardinell.
L’entrada monumental dóna pas al vestíbul, on les columnes i els capitells són de pedra natural, els arcs i els murs de fàbrica d’obra vista i les baranes, ampits i balustrades, de pedra artificial. Hi trobem quatre murals amb rajoles policromades que expliquen la història de les famílies donants que van fer possible la construcció de l’antiga Casa del carrer del Carme: l’escut d’armes de la família Gualba, el de les famílies Astor i Soler i el de la família Ferran. Aquest últim, expressat per un motiu d’una ferradura de sis claus, es repeteix en les rajoles del sòl de l’edifici, com a record del principal benefactor de la primera Casa de la Convalescència.
A la planta baixa, totes les sales estan guarnides amb arrambadors de majòliques, i es conserven plafons de rajoles, manufacturades a fàbriques d’Esplugues i Manises, on destaquen les llegendes de les virtuts Fe, Esperança i Caritat i d’altres al·lusions de caire religiós. A les escales que porten als pisos superiors, els graons són de marbre o de pedra calcària.
L’antiga capella, ara convertida en Aula Magna, presenta una proporció acusadament vertical amb una gran cúpula al centre suportada per petxines, arcs d’obra vista a sardinell i columnes de pedra polida. L’altar major, que tenia d’origen un retaule extraordinari que representava a Sant Jordi, era d’alabastre esculpit d’estil abarrocat, amb columnes en forma d’espiral i una munió de relleus decoratius.