Increase in number of girls at risk for female genital mutilation in Spain

In commemoration of International Migrant Day (18 December), the Fundació Wassu - UAB presents its Map of Female Genital Mutilation in Spain, created by Dr Adriana Kaplan Marcusán, Dr Marc Ajenjo Cosp and Dr Antonio López-Gay, lecturers in the respective departments of Social and Cultural Anthropology, of Sociology and of Geography at the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

This fourth edition of the sociodemographic study, with registration data of the Spanish population since 1 January 2021, explores the growing number of men, women and girls aged 0 to 14 who were born or are citizens of a country in which FGM is a common practice (from now on, population with an FGM origin).

El mapa analitza la població resident a Espanya amb origen en algun dels 28 països de l’Àfrica subsahariana on hi ha prevalença de MGF, així com l’Iraq, el Iemen, Malàisia i Indonèsia. L’origen s’ha considerat en un sentit ampli, és a dir, s’han inclòs a l’anàlisi les persones residents si el seu lloc de naixement o nacionalitat corresponia a algun dels 32 països on actualment es practica la MGF. La publicació aporta una perspectiva evolutiva, ja que permet comparar les xifres actuals de la població d’origen MGF amb les dels anys 2008, 2012 i 2016.

Segons la informació reunida en aquest estudi, a Espanya hi ha 80.282 dones provinents de països on es practica la MGF, és a dir, 11.196 més que el 2016, fet que significa un increment del 16,2 %. Aquesta tendència a l’alça s’ha produït precisament després d’un període de cert estancament a causa de la recessió econòmica. Del total de dones, 18.836 són nenes d’entre 0 i 14 anys, grup que ha augmentat un 2,4 % durant el darrer quinquenni. El motiu d’aquest increment menor de població infantil rau, principalment, en l’envelliment progressiu de la població femenina en edat fèrtil (el grup majoritari de dones es troba a la franja d’edat de 40 a 44 anys). La població infantil, a més, i com a conseqüència dels processos de nacionalització, pot patir un cert subregistre en les dades utilitzades, ja que les nenes nascudes a Espanya de progenitors procedents d’un país on es practica la MGF, així que adquireixen la nacionalitat espanyola, ja no poden ser identificades com a procedents d’un país MGF.

Tot i que l’evolució és heterogènia segons l’origen, els principals orígens d’aquesta població són el Senegal i Nigèria. Tant per als homes com per a les dones, així com també per a les nenes, des del 2012 la població nigeriana s’ha estancat i, en canvi, la senegalesa s’ha incrementat considerablement. Altres orígens que adquireixen cada dia més importància numèrica són Mali, Ghana, Gàmbia i Guinea.

La presència de la població d’origen MGF s’ha expandit al llarg de pràcticament tot el territori espanyol, tant a escala de comunitat autònoma com provincial i fins i tot municipal. Però aquesta expansió no ha comportat, ni de bon tros, una homogeneïtzació d’orígens, sinó que hi ha una forta especialització territorial d’orígens en àrees molt concretes, fins i tot a escala municipal.

La publicació forma part del projecte «Conèixer per actuar: Mapa de la mutilació genital femenina (MGF) a Espanya 2021 i creació de materials formatius per a professionals en detecció, prevenció i atenció de la MGF a Espanya», finançat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, cofinançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració i que també ha comptat amb el finançament del Ministeri d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació.
Tal com especifiquen els autors, aquestes dades estadístiques actualitzades resulten indispensables per orientar les polítiques públiques, donar suport a tota la feina que es fa des dels serveis d’atenció primària en prevenció i atenció de les conseqüències de la MGF i dissenyar accions d’acord amb la realitat de cada província i municipi.

DADES D’INTERÈS

Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma amb més població d’origen MGF. En total hi estan empadronades 89.124 persones (un 17,1 % més que el 2016), de les quals 24.876 són dones (un 16,8 % més que fa 5 anys) i, d’aquestes, 6.433 són nenes d’entre 0 i 14 anys (un 2,2 % de creixement respecte al 2016). Els països d’origen principals són el Senegal, Gàmbia, Nigèria, Ghana i Mali.

Si bé Andalusia ocupa el segon lloc de les comunitats autònomes amb més població d’origen MGF (43.219 persones, un 19,8 % més que el 2016), la Comunitat de Madrid té la segona posició al rànquing de comunitats autònomes amb més població femenina d’origen MGF, amb 9.644 dones (un 8,5 % més que fa 5 anys), de les quals 2.030 són nenes d’entre 0 i 14 anys (un 4,6 % menys respecte del 2016). Madrid compta amb un total de 28.779 persones nascudes o amb nacionalitat de països on es practica la MGF (principalment de Nigèria, el Senegal, Guinea, Camerun i Egipte) empadronades en aquesta comunitat autònoma, un 9,9 % més que fa cinc anys .

Així, la comunitat autònoma d’Andalusia ocupa el tercer lloc pel que fa a la població femenina d’origen MGF, amb 8.911 dones (un 14 % més que el 2016), de les quals 1.858 són nenes d’entre 0 i 14 anys (un 6,7 % més que fa 5 anys). Els principals orígens són el Senegal, Nigèria, Ghana, Guinea-Bissau i Mali.

En aquest rànquing, trobem a continuació, amb més de 10.000 persones empadronades d’origen MGF, la Comunitat Valenciana (21.654 persones: 5.960 dones, de les quals 1.306 són nenes), el País Basc (17.637 persones: 5.943 dones, de les quals 1.506 són nenes), Aragó (17.128 persones: 4.816 dones, de les quals 1.176 són nenes), Canàries (13.799 persones: 4.998 dones, de les quals 889 són nenes), les Illes Balears (12.182 persones: 3.708 dones, de les quals 816 són nenes) i la Regió de Múrcia (11.160 persones: 2.238 dones, de les quals 634 són nenes).

Totes les comunitats autònomes han tingut un creixement de la població femenina d’origen MGF, i la Comunitat Foral de Navarra ha estat la regió amb l’increment més gran, un 37,5 %. També s’observa un augment semblant a la Regió de Múrcia (35,9 %), a Aragó i al Principat d’Astúries (les dues comunitats amb un 35 % de creixement).

En relació amb les nenes d’entre 0 i 14 anys, l’ascens més gran es registra al Principat d’Astúries (48,1 %), a Castella i Lleó (37,3 %) i a la Comunitat Foral de Navarra (34,4 %), mentre que la xifra decreix a La Rioja (-26,3 %), a Cantàbria (-14,4 %) i a la Comunitat Valenciana (-13 %), en una dinàmica que només es pot entendre si es consideren els reptes metodològics apuntats anteriorment.

For more information please visit:

Dossier amb més informació sobre el projecte i els principals resultats

Informe complet del Mapa de la mutilació genital femenina a Espanya de 2021