UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

És habitual pensar en les trajectòries universitàries com una autopista cap a l’obtenció d’un títol: l’estudiant entra, estudia i es gradua. No obstant això, els camins, el progrés i les dificultats dels estudiants són molt més diversos i complexos, amb corbes, pujades i descensos. En aquest terreny irregular, les carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (les conegudes com a STEM) són les més exigents.

Així ho mostra la nostra recerca recent sobre més de 30.000 estudiants universitaris catalans. A totes les branques universitàries hi ha estudiants que suspenen o abandonen, però les STEM concentren un percentatge més alt de trajectòries irregulars. Fins i tot entre l’alumnat amb notes d’accés elevades, les probabilitats de trobar obstacles són més grans que en altres àrees.
Els models de trajectòria utilitzats en la recerca identifiquen quatre grans perfils: l’abandonament (ràpid, lent, o tardà), la progressió lenta, la remuntada i la trajectòria òptima. 

Gràfic de trajectòries de rendiment d’estudiants a carreres STEM al llarg de 7 anys observats.
Nota. Etiquetes de grup: G1: Abandonament primerenc; G2: Abandonament lent; G3: Intermedi; G4: Millora; G5: Abandonament tardà; G6: Òptim.
 
Si en altres àrees —com les ciències socials, salut o les humanitats— les trajectòries òptimes (estables o d’alt rendiment) són força més freqüents (43,7 % global vs. 28,4 % STEM), en les STEM és més habitual trobar estudiants que comencen amb dificultats, però que aconsegueixen recuperar-se (27 % global vs. 33,7 % STEM).

Els qui remunten un mal resultat inicial: joves, fills i filles d’universitaris i dones

Quan analitzem qui forma part d’aquesta trajectòria de remuntada, apareixen tres patrons clars. En primer lloc, l’edat. Els estudiants més joves són els que tenen més probabilitats de redreçar un mal inici (a enginyeria 25pp més que els majors de vint-i-cinc anys). En canvi, els que arriben a la universitat més tard solen tenir menys marge per repetir assignatures o allargar estudis, de manera que un mal començament té més pes per provocar un abandonament.

En segon lloc, l’origen familiar. Els fills i filles de progenitors amb estudis universitaris tendeixen a millorar més sovint (a enginyeria aproximadament 15pp més). El coneixement previ del món acadèmic i la disponibilitat de recursos culturals i materials contribueixen a proporcionar segones oportunitats (per exemple, canviant d’estudis) i a persistir dins del sistema fins a trobar un camí de progrés.

I finalment, el gènere. Les dones predominen en la trajectòria òptima en totes les àrees (12pp més que els homes), això també es compleix en les àrees STEM (8pp més), en les quals, a més, quan ensopeguen obtenint mals resultats a primer curs, abandonen menys i remunten més sovint que els homes (aproximadament 20pp més per les estudiants que han aprovat un màxim de 30 % de crèdits a primer).

Les dones a STEM: poques, però valentes

Els estudis internacionals solen assenyalar que les dones deixen més que els homes les carreres científiques, d’enginyeria i matemàtiques, però, tal com posem de manifest amb aquest estudi, el cas català (com altra recerca mostra per a l’espanyol) trenca aquesta tendència. Aquí, les que hi accedeixen són poques, com a la resta del món, però es mantenen, són capaces de remuntar més, i acaben en una proporció més alta.

Les raons poden ser diverses: una forta motivació vinculada a les bones sortides laborals d’aquestes titulacions, la vocació ben definida que les ha fet triar un camí encara amb més obstacles per estar masculinitzat, o el suport familiar i institucional que reben.

En definitiva, l’anàlisi de les trajectòries universitàries mostra una universitat molt més diversa del que sovint es pensa. I cal tenir en compte que, si bé és cert que no totes les trajectòries complexes s’aboquen a l’abandonament, les característiques socials dels estudiants també intervenen en la capacitat de canvi de rumb d’un inici accidentat. Entendre aquestes trajectòries és clau per dissenyar polítiques més ajustades i equitatives en el futur.