UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La radiació mèdica, com la que rebem durant una tomografia computada (TC o TAC), forma part del nostre dia a dia, però sovint no som conscients dels possibles efectes a llarg termini. Quan ens sotmetem a una TC, rebem una dosi de radiació ionitzant que, tot i ser considerada baixa (menys de 100 mGy), és més alta que la d’altres proves diagnòstiques. Aquesta radiació pot danyar l’ADN de les cèl·lules, provocant trencaments i inestabilitat genòmica. Si aquest dany no es repara correctament, podria augmentar el risc de desenvolupar càncer amb el temps. Ara bé, tots reaccionem igual davant d’aquestes dosis baixes de radiació?

Per analitzar-ho, hem dut a terme un estudi amb dues línies cel·lulars humanes: una més radiosensible (RS), i una altra més radioresistent (RR). Les vam exposar a una dosi baixa de radiació (20 mGy), similar a la que rebríem en una TC, i a una dosi mitjana de control (500 mGy), per observar com reaccionaven. Ens vam fixar en diferents paràmetres: si les cèl·lules patien danys a l’ADN, si eren capaces de reparar-los, si seguien vives o es morien, si es dividien amb normalitat, i també en els canvis d’expressió dels seus gens. I el que vam observar ens va sorprendre.

Davant la dosi baixa, les cèl·lules RS van mostrar més dany a l’ADN, més activitat de divisió cel·lular i també un augment de la mort cel·lular per apoptosi. En canvi, les cèl·lules RR gairebé no es van veure afectades. Curiosament, aquestes darreres expressaven en més quantitat una molècula antioxidant anomenada HMOX1, que sembla actuar com a mecanisme protector. Aquesta resposta cel·lular podria ajudar-les a neutralitzar els efectes de la radiació.

Quan vam repetir l’experiment amb una dosi més alta (500 mGy), ambdues línies cel·lulars es van veure afectades, però de manera diferent. Les cèl·lules RS van presentar més trencaments al material genètic, van reduir la seva capacitat de proliferar i van morir més que les RR, que van resistir millor els efectes de la irradiació. A més, la resposta antioxidant i de reparació va ser molt més eficaç en les cèl·lules RR.

Aquestes troballes tenen implicacions importants. Si es confirma en estudis posteriors que la resposta cel·lular es pot extrapolar a individus, això voldria dir que no totes les persones responen igual a la radiació mèdica, fins i tot quan es tracta de dosis molt baixes. La genètica podria tenir un paper clau en la manera com el nostre cos afronta la radiació. Si les persones amb una major radiosensibilitat són més vulnerables als efectes de la radiació, encara que aquesta sigui baixa, com la d’una TC, potser caldria adaptar les proves mèdiques a les característiques individuals de cada pacient. A més, això obre la porta a desenvolupar estratègies de protecció més precises i personalitzades per a disminuir la probabilitat de desenvolupar càncer després de l’exposició a radiació.