UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’objectiu del projecte GENERA ha estat analitzar els canvis, les continuïtats i les resistències en els usos del temps dedicat al treball domèstic i al de cures de les dones i els homes que formen parelles heterosexuals de doble ingrés en contextos urbans. El punt de partida teòric proposa superar els debats dicotòmics que contraposen la tendència a la convergència de gènere en els usos del temps amb l’estancament d’aquests, donant continuïtat a la divisió sexual del treball. Més enllà d’aquesta dualitat, es proposa captar els perfils i contextos favorables al canvi o a la continuïtat, així com aquells que es manifesten en forma de resistència.

S’ha utilitzat una estratègia metodològica de caràcter mixt que ha combinat la recollida i anàlisi de dades qualitatives amb la realització de grups de discussió i entrevistes en profunditat; i l’anàlisi de dades quantitatives amb l’explotació estadística de l’Enquesta de la Salut de Catalunya (ESCA 2012-2022).

Els principals resultats obtinguts evidencien una clara heterogeneïtat en els usos de temps dedicats als diferents treballs que, alhora, contribueixen a explicar la lentitud dels canvis a partir de tres perfils que coexisteixen en direccions oposades. Per una banda, s’identifica un conjunt de tendències al llarg del període 2012-2022 d’acord amb la influència del gènere, la classe social, el cicle de vida i l’origen. En línies generals, persisteix el biaix entre el temps que les dones i els homes dediquen al treball domèstic i al de cura, tot i que tendeix a reduir-se, tant perquè elles disminueixen lleugerament el temps domèstic com perquè ells augmenten el temps de cura. Tot i això, la gestió i càrrega mental d’ambdós treballs continua sent una responsabilitat femenina. Considerant la classe social, allò domèstic i, sobretot, la criança es generalitza com una pràctica masculina, però apareix amb molta més força en el discurs dels homes de classe mitjana; els de classe treballadora fan de pares sense reivindicar el temps que destinen a exercir com a tal. En tot cas, la paternitat arrossega els homes a patrons més igualitaris en allò que és domèstic, mentre que la maternitat produeix l’efecte contrari, arrossegant les dones a patrons tradicionals en els usos del temps que reforcen el rol de mare i de principal responsable de les tasques domèstiques. El mateix passa en els processos migratoris, que impliquen un desclassament en relació amb el país d'origen: les noves condicions materials d'existència forcen la implicació dels homes en l’àmbit domèstic alhora que reforcen la de les dones.

D’altra banda, es construeix una tipologia de tres perfils tenint com a referència el model tradicional d’«home guanyador de pa i dona mestressa de casa» i considerant la doble dimensió, pràctica i discursiva, en els usos del temps. En primer lloc, s’identifica el grup de canvi, que inclou les persones amb discursos igualitaris i pràctiques properes a la corresponsabilitat sense arribar a assolir-la. Bàsicament perquè les dones continuen assumint més responsabilitat en el treball domèstic i de cura en una situació caracteritzada pel consens aparent com a resposta al conflicte. En segon lloc, emergeix el grup de continuïtat, en el qual dones i homes mantenen les pràctiques més properes al model tradicional. En aquest cas, ambdós sustenten un discurs basat en la desigualtat d’autoestima, en què ells es reivindiquen com a ajudants en l’àmbit domèstic i elles reconeixen aquesta ajuda alhora que justifiquen la seva major responsabilitat domèstica com a compensa de la seva menor dedicació en l’àmbit laboral. Finalment, en tercer lloc s’identifica un grup ambivalent, que inclou les persones amb patrons de canvi i de continuïtat simultàniament. Les contradiccions entre els discursos i les pràctiques caracteritzen aquest col·lectiu marcat pels biaixos perceptius i els conflictes latents: des de les masculinitats híbrides fins a les contradiccions entre allò professional i la maternitat. Darrera d’aquestes ambivalències, s’identifica la resistència al canvi.

L'estudi "Igualdad de género en los usos del tiempo: Cambios, resistencias y continuidades» (PID2021-122515NB-I00), dirigit per la Dra. Sara Moreno Colom conjuntament amb el Dr. Vicent Borràs Català ha estat finançat pel MCIN/ AEI /10.13039/501100011033/ i per «FEDER Una manera de hacer Europa».