Nikita Zalevskyi: "Quan deixes enrere el teu país i saps que la teva família està en una ciutat en guerra es fa difícil pensar en el TFG"

21/06/2022

Si viatgéssim enrere en el temps i tinguéssim aquesta conversa a gener de 2022, com descriuries la teva vida?

Tinc 20 anys, sóc d’Ucraïna i estudio a la universitat. A l’inici de 2022, la meva vida era perfecta. Estava d’Erasmus a Barcelona, estudiava a la UAB i escrivia el meu TFG. Tot estava bé: treballava en una empresa d’Ucraïna, tenia molts amics internacionals i estava en una bona universitat. La meva vida estava plena de bons records, d’alegria.

Just després de la teva estada a la UAB, vas tornar a casa i va esclatar la guerra. Com vas viure aquells primers moments?

A mitjans de febrer, va acabar el meu Erasmus i vaig tornar a Ucraïna de vacances. El segon semestre no començava fins a principis de març i tenia dues setmanes per estar a casa abans de tornar a Polònia per acabar el grau en economia.

Els meus amics de fora no paraven de preguntar-me si esclataria la guerra. Com la majoria d’ucraïnesos i ucraïneses, em negava a pensar que pogués passar. No ens podíem imaginar una guerra a Europa en ple segle XXI. Però la retòrica de Putin escalava cada vegada més i finalment vaig decidir quedar-me. No estava tranquil i no podia concebre estar fora del país mentre bombardejaven la meva família. Si no passava res, marxaria aviat per reprendre les classes.

El 24 de febrer, a les 5 de la matinada, la meva mare em va despertar entre llàgrimes. Presa del pànic, em va dir que la guerra havia començat. Mai no ho oblidaré. Em sentia completament perdut; volia obrir els ulls i que s’acabés aquell malson, però no era un somni, era la realitat.

Podíem sentir les explosions al carrer perquè l’exèrcit rus ja havia començat el bombardeig de la ciutat. No era segur quedar-nos allà i vam decidir marxar. En una hora vam agafar el més essencial: documents, diners i una mica de menjar. Ni tan sols vam agafar roba. En aquell moment, la por no et deixa pensar.

Eren dos quarts de sis del matí quan vam sortir fora. Era una matinada de febrer i tot era fosc i molt fred. Plovia. Se sentien alarmes antiaèries per tota la ciutat i el carrer era ple a vessar. Tot eren cues, tothom intentava fugir.

Et vas convertir en un jove estudiant atrapat en un conflicte armat. Com va afectar aquella situació extrema a la teva acarrera acadèmica?

Tenim una casa de camp i vam fugir cap allà. Durant més de dues setmanes, vam viure 20 persones a la mateixa habitació. Tota la família i alguns amics que no tenien on anar. Vam assegurar les finestres per protegir-nos en cas que una bomba caigués a prop. No podíem sortir: els soldats russos podien estar en qualsevol lloc en qualsevol moment. Només podíem quedar-nos allà, al subterrani, asseguts amb la llum apagada i escoltant les notícies. Menjàvem una vegada al dia. No us puc descriure el que vam viure.

En aquelles condicions no pots pensar en estudiar ni en res més que en sobreviure i superar aquell moment. Fins i tot qui no creia en Déu, resava.

De quines maneres la societat civil i, en concret, l’alumnat i les comunitats universitàries van resistir i organitzar-se de forma no-violenta?

El so dels avions de combat no parava i ens sentíem permanentment en risc. Vam haver de desplaçar-nos de nou, aquesta vegada cap a l’est del país, que semblava més segur. En arribar, una família es va oferir a acollir-nos a casa seva.

Molt de pressa ens vam començar a organitzar. Vaig sentir que no podia seguir estudiant en un moment en que el meu país em necessitava més que mai i vaig començat a fer de voluntari civil. Tots els meus amics, també estudiants universitaris, van quedar-se per fer el mateix.

El poble on estàvem era molt a prop de la frontera amb Polònia i es va convertir en un centre logístic per a l’ajuda humanitària. Jo i els meus companys ajudàvem en la distribució del material, la meva mare i la meva germana cuinaven per a les persones refugiades que arribaven i el meu pare repartia material amb la seva furgoneta i acompanyava a altres famílies que també havien fugit de casa seva. Així vam passar mesos.

Vas haver de marxar d’Ucraïna per acabar els estudis. Quins son els principals reptes que afronta un/a estudiant en situació de refugi?

Vaig perdre molt temps d’estudi. També vaig perdre la feina i els estalvis. Després d’uns mesos, vaig poder sortir del país per tornar a la universitat a Polònia. La meva família va tornar al nostre pis.

Ara he d’acabar el grau. El principal problema és la concentració. Quan deixes enrere el teu país i saps que la teva família i amics estan a una ciutat on encara sonen les alarmes antiaèries i on hi ha tirotejos, es fa difícil pensar en el TFG. Només pots pensar en ells.

El temps i els recursos també son un repte. Els estudiants a Ucraïna hem perdut un temps molt important en les nostres carreres personals i acadèmiques. També hem perdut diners i possibilitat de finançar-nos. Davant d’això, el suport per part d’organitzacions i universitats és crucial.

Has rebut suport per part de la universitat?

Durant els primers dies de la guerra, la universitat ens va contactar. Tant la Universitat de Lodz, a Polònia, com la UAB ens escriure correus de suport. He demanat una beca #UABrefugi i he rebut un petit ajut de la universitat polonesa, que m’ha retornat una part de la matrícula.

En el mig termini, com t’imagines el teu futur? Quins projectes acadèmics tens?

Espero acabar el TFG i graduar-me aquest curs. Després, seria molt feliç si pogués obtenir plaça a la UAB per fer un màster. Degut a la situació, no puc pagar la matrícula. Amb una beca, podria convertir aquest somni en realitat.

A la UAB, el Programa d’Acollida de la FAS dona suport a persones amb necessitat de protecció internacional. #UABrefugi és una borsa de beques que promou la continuïtat dels estudis universitaris a joves refugiats/ades. Va començar el 2016 i ara ha augmentat la seva dotació com a resposta a la guerra a Ucraïna. La comunitat UAB està cridada a col·laborar en el reforç d’aquests ajuts a estudiants afectades pel conflicte, a través del micomecenatge #UABrefugi - Emergència Ucraïna.

Per què consideres que és necessari participar de la campanya?

No només a Ucraïna, sinó a tot arreu, moltes persones viuen l’experiència terrible de la guerra i les seves conseqüències. Poder formar-se i tenir oportunitats de futur és el que realment pot ajudar els estudiants en aquesta situació a resistir, a afrontar els problemes i a no rendir-se.

Les beques UAB refugi ajudaran a joves que, com el Nikita, han vist la seva educació afectada pel conflicte a Ucraïna.

El dret a l'educació traspassa fronteres. Fes #UABrefugi: participa de la campanya Emergència Ucraïna.