La reducció de la freqüència de precipitació accelera la caiguda de fulles a la tardor a l'hemisferi nord
Un estudi dut a terme per un equip internacional amb participació del CREAF mostra que la freqüència de les precipitacions, i no només la quantitat total, juga un paper crucial a l’hora de determinar quan cauen les fulles dels arbres, amb importants conseqüències per als ecosistemes i el cicle del carboni.
El canvi climàtic està modificant no només la quantitat total de pluja al planeta, sinó també el moment i la regularitat amb què es produeixen els episodis de precipitació. Tot i que fa temps que se sap que la temperatura i la precipitació acumulada són factors essencials en el creixement de les plantes i els cicles estacionals, l’efecte de la freqüència de les pluges ha estat menys estudiat. Estudis recents indiquen que la periodicitat de les precipitacions pot influir de manera significativa en els ecosistemes, la fisiologia vegetal i fins i tot en el cicle global del carboni.
En aquest context, el nostre estudi liderat per Xinyi Zhang i amb la coautoria del Prof. Josep Peñuelas, i publicat a Nature Communications, explora el paper clau de la freqüència de les precipitacions en la determinació del moment de la caiguda de les fulles (senescència foliar) a la tardor a l’hemisferi nord. Els resultats mostren que una reducció en la freqüència de la pluja, independentment de la precipitació total, pot accelerar notablement aquest procés i afectar la productivitat vegetal i la captació de carboni.
Mitjançant índexs de vegetació calculats a partir de dades de satèl·lit i mesures de flux de carboni a llarg termini (1982–2022), l’estudi analitza com la temperatura, la radiació i diferents aspectes de la precipitació influeixen en la caiguda de les fulles. Les anàlisis estadístiques permeten aïllar els efectes específics de la freqüència de la pluja en comparació amb la precipitació total, i revelen un patró clar: les regions amb episodis de pluja menys freqüents presenten una caiguda de les fulles més primerenca, fins i tot quan la precipitació anual total es manté estable.
Les imatges il·lustren l’envelliment progressiu de les fulles: fulles verdes saludables (esquerra), grogues primerenques (centre) i fulles completament envellides i marrons (dreta). La reducció de la freqüència de precipitació accelera aquest procés, evidenciant l’impacte de l’estrès per sequera en la senescència foliar. Composició de fotos a partir de: Pixabay/klickblick, Pixabay/CAWFotografie, Pixabay/kubicek_robert.
Aquest fenomen es deu al fet que una menor freqüència de pluja intensifica l’estrès per sequera, ja que redueix la humitat del sòl a la zona de les arrels i augmenta la sequedat de l’aire. Aquest estrès limita la fotosíntesi i accelera l’envelliment de les plantes, fet que posa de manifest que la freqüència dels episodis de precipitació és tan important, o fins i tot més, que la quantitat total de pluja.
Els resultats subratllen que els canvis en els patrons de precipitació poden afectar profundament el funcionament dels ecosistemes a través de mecanismes que les mètriques climàtiques tradicionals no recullen adequadament. Una menor freqüència de pluja pot amplificar els efectes de la sequera, fins i tot quan la precipitació total sembla estable, amb repercussions en cadena sobre la productivitat forestal, el cicle de nutrients i la biodiversitat.
Rosa Casanovas-Berenguer i Josep Peñuelas
CREAF
Esfera UAB
Referències
Zhang, X., Wang, X., Zohner, C.M., Peñuelas, J., Li, Y., Wu, X., Zhang, Y., Liu, H., Shen, P., Jia, X., Liu, W., Tian, D., Pradhan, P., Belarmain Fandohan, A., Peng, D., Wu, C. 2025. Declining precipitation frequency may drive earlier leaf senescence by intensifying drought stress and enhancing drought acclimation. Nature Communications 16, 910 (2025). Doi: 10.1038/s41467-025-56159-4.
