UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’estudi, publicat a l’American Journal of Human Biology, es basa en una anàlisi microanatòmica detallada de nou individus, des de fetus fins a nadons de pocs mesos, integrats a una mostra més àmplia de 106 infants recuperats de diferents jaciments de la península Ibèrica. Entre ells, hi ha casos excepcionals de fetus trobats en enterraments de dones embarassades, que permeten confirmar amb seguretat la seva condició prenatal.

Els resultats són reveladors: els ossos dels individus preterme i dels nounats presenten una mineralització molt elevada, entre un 60 % i un 80 % de la secció transversal. Aquest patró reflecteix el procés normal de mineralització de l’esquelet abans del naixement. En concret, aquells individus que es troben en etapa de desenvolupament a terme i fins al primer mes de vida són els que presenten els valors més alts.

Després del primer mes, quan el nadó ja depèn dels seus propis processos metabòlics, aquesta mineralització disminueix i deixa una empremta visible al microscopi. Això permet, per primera vegada en l’estudi de la microestructura òssia, determinar si un individu ha arribat al període a terme i diferenciar-lo del període postnatal, una qüestió especialment complexa en bioarqueologia.

Aquest treball aporta una novetat metodològica respecte als enfocaments clàssics. Les anàlisis dentals, com la línia neonatal, continuen sent un recurs molt útil quan es conserven les dents, però la microanatomia dels ossos ofereix una via complementària essencial, sobretot en contextos on el material dental no està disponible.

Gràcies a aquest enfocament es poden estudiar restes fragmentàries o deteriorades i obtenir informació clau sobre la mortalitat perinatal i infantil, un indicador fonamental de les condicions de salut i de vida de les comunitats del passat. Els investigadors destaquen la necessitat de futures recerques amb tècniques d’imatge no destructives per ampliar i consolidar aquest nou camí.