"Canviar el metabolisme de la ciutat permetria un futur més sostenible."

31/10/2018

Els membres de l’Assemblea assistiran a la Marxa pel Clima, convocada pel Moviment per la Justícia Climàtica amb motiu de la trobada europea de Ciutats pel Clima ‘C40 Cities’ dels dies 13 i 14, que tindrà lloc el proper 10 de novembre. La marxa començarà a les 12 h a l’Arc de Triomf de Barcelona.

La Marxa pel Clima vol posar de manifest la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica i la necessitat d’una resposta col·lectiva a través d’una marxa ciutadana que compti amb la participació de la diversitat de grups, els afectats pels impactes del canvi climàtic, els col·lectius que visibilitzen als responsables i a aquells que aporten solucions davant d’aquesta crisi global.

1) Com va sorgir l'Assemblea?

Helena: Fa uns tres anys va arribar un grup molt motivat de primer de carrera de Ciències Ambientals i va sorgir la idea de crear l’Assemblea. Abans existia una altra entitat, Ambient Crític, però tenia una ideologia diferent. Era més de debat, de mirar documentals, però els assemblearis es van crear fa tres anys i nosaltres fem acció directa.
 
2) Quines actuacions heu dut a terme des que es va fundar? 

Zoë: Intentem fer diferents campanyes -l’any passat quan s’apropava la campanya de Nadal, vam fer una sobre l’anticonsum- i després també accions més directes com ara recollida de brossa, dinars d’aprofitament...
 
H: Per exemple fèiem tallers de conscienciació. Teníem diferents tipus de llavors i la gent havia d’endevinar de quina planta era; seguia un format quiz. Si guanyaves, t’emportaves la llavor a casa i podies plantar-la. Hem fet també mercat del troc que consisteix a portar objectes que ja no fas servir, posar-los en una taula i qualsevol persona pot deixar més coses o emportar-se les teves.
 
3) Quin creieu que és el problema més greu al que s'enfronta la humanitat?  

H: El sistema de viure, sobretot, l’occidental.
 
Z: L’excés de consum. Això genera una cadena perquè realment pensem que la font primària, el Planeta, és infinita però no ho és. Ara s’està treballant d’una manera que el sistema sembla lineal, és a dir, el que es produeix, es consumeix i es llença, però la Terra realment és un sistema tancat.
 
4) El proper 10 de novembre tindrà lloc la Marxa pel Clima a Barcelona, què es demana en aquesta marxa pel canvi climàtic?  

H: S’està demanant posar el canvi climàtic a l’agenda política. Si no és en primera línia, almenys en una de les principals, cosa que no passa fins ara. La marxa concreta del 10N es fa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot són mesures polítiques i administratives. No és que es digui “ara volem canviar el sistema de tot el món”. No, comencem per Barcelona i això és el que demanem aquell dia. Tenim com dues eines: d’una banda, la manifestació i, de l’altra, un decàleg amb deu demandes concretes. Com a mínim en tenim deu, encara que és possible que en surtin més.
 
Z: És clau incidir en les ciutats perquè és on es reuneix el 70% de la població mundial. Per tant, si s’aconsegueix canviar el metabolisme actual de la ciutat es podria arribar a un progrés que permetria un futur més sostenible.
 
5) Com s’organitzarà la marxa? 

Z: S’està intentant organitzar la marxa de manera que hi hagi cinc blocs. El primer, que és representatiu perquè està en primera línia, és el de les “primeres afectades”. Aquí trobem la gent o els col·lectius que han tingut el primer impacte directe arran del canvi climàtic com vindrien a ser, per exemple, col·lectius de la Barceloneta per culpa de la pujada del nivell del mar. Després vindria el segon bloc que és on nosaltres estem intentant articular més gent, el de “generacions futures”, on trobarem famílies, estudiants, gent de cau o d’esplais, professors, etc. En aquest cas, ens agradaria que s’apuntés gent de la UAB –de fet, hi haurà un bloc que es dirà “UAB pel clima” –. El següent bloc serà “assenyalant els responsables”, que vindrien a ser les organitzacions que s’encarreguen de lluitar contra aquelles empreses responsables del canvi climàtic.
 
H: Contra els elements causants de les coses anticlima des de polítics fins a empreses. Com a quart bloc tenim “aportant solucions”. En aquest, tots són entitats més enfocades a solucionar el problema, no tant la causa, treballen sobre les conseqüències. També s’hi trobaria una mica l’Assemblea Ecologista o qualsevol entitat ecologista.
 
Z: Per últim, tenim el de “totxs”, on tot col·lectiu o persona que no es trobi identificat amb els altres blocs es pot sumar a la marxa tranquil·lament en el cinquè perquè és una causa comuna que afecta a tota la societat per igual. Amb el tema del canvi climàtic o la problemàtica d’un futur sostenible, no hi haurà diferències econòmiques, socials ni culturals. Serà una cosa que ens afectarà a totes.
 
6) Quines actuacions teniu previstes dur a terme en relació a aquesta marxa a la UAB? 

H: De moment, com a molt farem una reunió de tots els assistents per part de la UAB i farem pancartes tots plegats per després anar junts a la marxa del 10N.
 
7) Quin paper pot jugar la universitat pública davant d'aquesta crisi?  

H: Un paper molt gran.
 
Z: És un dels punts on es pot articular millor. En primer lloc perquè és on es presenten les generacions futures, que són les que tindran la veu en el futur. Si s’educa d’una manera a partir de les universitats es pot transmetre un missatge molt més potent. D’altra banda, de manera més directa: si a partir de la universitat s’aconseguís ficar en marxa energies renovables, un campus més sostenible de manera que es reciclés millor, que s’incentivessin mesures pro ambientals, etc.
 
H: Sí, el factor exemple és el que funciona bé. Des d’una universitat pública també reflecteixes el tipus de govern que hi ha, en segons quins llocs, i dones una imatge molt maca per a la gent que ha de venir.
 
8) Creieu que la UAB és un referent en aquest sentit? 

H: Com a tot arreu hi ha coses que encara queden per fer però nosaltres hem trobat l’espai aquí a l’Autònoma per posar en marxa aquestes coses i conscienciar a la gent. De moment, hem tingut molt poques traves, sobretot per part de l’administració. Que ens deixin penjar pancartes, cartells i que avui tinguem l’oportunitat de fer aquesta entrevista, diu molt d’una universitat i, en aquest sentit, crec que no ens podem queixar en absolut.
 
Z: Sí que és cert que de vegades costa acostumar-se a la burocràcia, que tot va una mica més lent, però també potser és una cosa que ens trobarem en un altre àmbit.
 
9) Què li diríeu a aquelles persones que estiguessin pensant apuntar-se a l’Assemblea ecologista?  

H: En primer lloc que són molt benvingudes. Som una família molt maca. A mi em fa molta il·lusió quan ens trobem un cop per setmana i és una cosa que recordaré de la meva etapa a la universitat i desitjo que elles també formin part d’això.
 
Z: I que es potencia un lligam entre persones bastant maco perquè ens uneix una causa comuna que és potser la lluita per un campus més sostenible però, alhora, des d’aquest petit nucli es pot estendre en una visió una mica més global.