Arxiu de notícies

Un equip liderat pel Dr Albert Quintana ha identificat, per primera vegada, el mecanisme que hi ha darrere d’un tipus d’epilèpsia potencialment mortal, símptoma de les malalties mitocondrials. El descobriment, basat en models de ratolí, desafia la visió tradicional, que atribuïa aquests trastorns a un dèficit energètic generalitzat, i revela, en canvi, una disfunció precisa en circuits cerebrals concrets.

La Societat Espanyola de Neurociències (SENC) ha presentat el Manifest per la Recerca del Cervell, una crida a situar Espanya a l’avantguarda de la revolució neurocientífica.

En l'onzena edició del rànquing Best Global Universities (BGU) que publica U.S. News & World Report, la UAB és el centre número 1 d'Espanya en recerca en neurociències i 52è del món. 

Un any més hem celebrat les nostres jornades científiques, que han reunit 150 persones a Sant Feliu de Guíxols.

La setmana passada va arrencar una nova edició del Màster en Neurociències de l’Institut, amb X alumnes, sota la coordinació de la Dra. Clara Penas.

El tractament, llicenciat a l’empresa Klotho Neurosciences, es basa en una tecnologia desenvolupada des de l'Institut.

Dues estudiants de l’Institut Les Vinyes han rebut una Menció Honorífica als Premis Argó 2025 de la UAB pel seu treball de recerca, fet en col·laboració amb el grup que coordina la Dra. Lydia Giménez-Llort.

La gINCana d’aquest any va ser tot un èxit! Amb més de 50 participants i 15 persones voluntàries, aquesta ja tradicional festa d’estiu va tornar a reunir-nos per una tarda de diversió i, sobretot, competició.

El proper 9 de setembre es presentaran els TFMs de l'alumnat del Màster en Neurociències 2024-2025. Consulta els horaris

Un equip internacional on participa el grup de Neuroplasticitat i regeneració ha desenvolupat una nova solució per reduir la resposta immune a les pròtesis neurals utilitzades després d’amputacions de membres o lesions nervioses greus. L’estratègia consisteix a recobrir amb un potent fàrmac antiinflamatori els implants electrònics que connecten la pròtesi amb el sistema nerviós del pacient. Aquest recobriment afavoreix una millor tolerància del cos a l’implant i en millora el rendiment i l’estabilitat a llarg termini.