Alimentació i Nutrició Animal
Avaluació nutricional de farratges (verd, fenc, ensitjat, assecat), matèries primeres, subproductes i pinsos compostos. Aplicacions de la tecnologia d'espectroscòpia d'infraroig proper en aliments, pinsos i excrements.
Avaluar la ramaderia extensiva en termes de sostenibilitat, per tal de millorar la seva gestió. Això inclou la caracterització i classificació dels sistemes de producció, l'anàlisi de les dietes dels animals i la disponibilitat i qualitat del farratge produït a partir de recursos naturals i l'estudi de la capacitat de càrrega ramadera.
Investigadores i investigadors
Elena Albanell Trullàs
Jordi Bartolomé Filella
María José Milán Sendra
Josepa Plaixats Boixadera
Projectes
BIOPYMED (PID2020-116786RB-C31)
La crema prescrita i el pasturatge selectiu en àrees tallafocs són estratègies efectives de prevenció d'incendis. Ambdues eines són pràctiques pastorals tradicionals amb baixos costos d'implementació en comparació amb altres tècniques de prevenció d'incendis forestals. A Espanya, les cremes prescrites en pastures s'han aplicat principalment en climes temperats, però molt menys en ambients més meridionals. En un projecte previ Open2preserve han estat implementades recentment dues àrees pilot de herbívora pírica en zones mediterrànies amb alta propensió a el foc, a Catalunya i Andalusia. La implementació de nous assajos i el seu monitoratge són el punt de partida per aconseguir els objectius científics i tècnics proposats en aquest subprojecte.
El principal objectiu del projecte és determinar la capacitat de regeneració de la biota (microbiota, vegetació i entomo-fauna) després d’aplicar diferents cremes, per tal d’aprofundir en el coneixement i establir les millors pràctiques de herbivoria pírica que contribueixin a potenciar la biodiversitat aèria i del sòl d'aquests ecosistemes mediterranis, així com els serveis ecosistèmics associats. Això inclourà tant la vigilància a llarg termini dels tractaments de herbívora pírica prèviament establerts en dos laboratoris vius (Andalusia i Catalunya), així com nous enfocaments experimentals, aquest últim relacionat amb l'estudi de i) el banc de llavors del sòl, ii) l'entomo-fauna associada a la vegetació i iii) el microbioma del sòl i els serveis ecosistèmics associats. A més, es durà a terme un abordatge tecnològic en els dos laboratoris vius, enfocat a el desenvolupament i transferència de tecnologia de teledetecció basada en UAVs i imatges de satèl·lit per al seguiment de la fitomassa i l'evolució florística en àrees remotes de difícil accés.
De 1 de setembre de 2021 a desembre de 2024
Persones de contacte: Emilio Benitez (emilio.benitez@eez.csic.es) i Josefina Plaixats josefina.plaixats@uab.cat
IMAGINE (CGL2017-85490-R)
La creixent capacitat de capturar i processar imatges ecològiques a múltiples escales -regionals, paisatgístiques, ecosistèmiques i edàfiques està canviant la nostra comprensió sobre la dinàmica dels ecosistemes i la relació entre els patrons i processos ecològics, incloent el paper de la biodiversitat en múltiples funcions de l'ecosistema. A més, l'aplicació de tècniques moleculars en estudis ecològics està revelant el paper fonamental de la diversitat i la funció del sòl a la interacció amb la vegetació i altres organismes sobre el manteniment de serveis ecosistèmics.
El projecte IMAGINE té com a objectiu avaluar la biodiversitat i la distribució de la multifuncionalitat en ecosistemes pastorals, actualment actius o abandonats, a diverses escales dins del context de canvi global, mitjançant l'anàlisi d'imatges multiespectrals de drons i satèl·lits, juntament amb altres mètodes estàndard i avantguardistes moleculars, analítics i de modelització.
Aquest objectiu té quatre objectius específics: i) Representar la multifuncionalitat a través de models, imatges i mapes a pastures i ecosistemes de les zones de pastures de tres zones del nord-oest de la península Ibèrica a escala paisatgística, inclosa la distribució de la vulnerabilitat de la biodiversitat, i la productivitat; ii) Millorar les tècniques d'imatge actuals per a un millor acoblament entre la captura d'imatges i interpretació i per a l’avaluació de la distribució al camp de la biodiversitat i l’ecosistema; iii) Investigar com són els patrons de biodiversitat i les interaccions entre les espècies dins i entre els taxons, incloses les illes de fertilitat, les taques de tipus funcional de les plantes, femtes i anells de fades i iv) Contribuir a la modelització de la multifuncionalitat, la prestació de serveis ecosistèmics i interaccions biodiversitat-multifunció, incloent-hi l'exploració d'escales ascendents i descendents.
De gener del 2018 fins al 31 de Desembre de 2021
Contacte: Josefina Plaixats (josefina.plaixats@uab.cat) y MT Sebastià (teresa.sebastia@udl.cat)
OPEN2PRESERVE
Els espais oberts de muntanya del sud d’Europa es troben immersos en processos de canvi d’ús del sòl i en conseqüència es detecta una intensa modificació del paisatge. L'èxode rural i la reducció del pasturatge, a causa de la davallada de la cabana extensiva, està afectant especialment a les pastures, manifestant-se en una ràpida colonització i expansió d'arbustos i en processos extensos de repoblament natural, que originen la pèrdua de biodiversitat, l'homogeneïtzació del paisatge, l’acumulació de biomassa vegetal combustible i l’augment del risc d’incendi, una amenaça elevada i permanent en l'actual escenari de canvi climàtic.
Els paisatges oberts europeus van evolucionar sota un règim natural d'incendis i herbivorisme i avui dia poden ser reproduïts per pràctiques de maneig sostenibles. Les cremes prescrites i el pasturatge guiat es presenten com a dues opcions clau.
L'objectiu del projecte OPEN2PRESERVE és connectar els actuals coneixements científics interdisciplinaris, amb la tecnologia i la pràctica per tal d’implementar i valoritzar tècniques combinades que garanteixin la preservació dels serveis ecosistèmics vinculats als espais oberts d'alt valor natural.
Aquest objectiu té tres objectius específics: i) combinar el pasturatge dirigit amb la crema prescrita de material llenyós: herbivorisme píric; ii) pasturar amb animals de races autòctones i iii) identificar solucions innovadores de valorització dels productes que permetin assegurar la rendibilitat del model de gestió i fer palès el valor del patrimoni natural del territori.
El projecte planteja la posada a punt de diferents experiències pilot regionals, basades en la combinació de herbivorisme guiat i cremes controlades. En totes les experiències es busca oferir solucions innovadores, que garanteixin la viabilitat econòmica de l'aposta i puguin servir d'exemple i capacitació per a la realització d'iniciatives similars a nivell local i regional.
De març del 2018 fins al 31 de desembre de 2021
https://open2preserve.eu/programa-sudoe/
Estudi multiscal del paper dels herbívors a la vegetació mediterrània insular i la seva interacció amb el foc (HERBINSU)
Aquest projecte proporciona informació valuosa per a la gestió sostenible de la vegetació a les illes mediterrànies. Amb aquesta proposta es pretén avaluar no només la resposta funcional del maquis mediterrani a l'herbivori, sinó també el paper dels petits remugants en la prevenció dels incendis forestals i la restauració de zones cremades de les Illes Balears. A escala individual, estudiarem l'impacte de les cabres salvatges en plantes endèmiques, àmpliament distribuïdes o paladables a l'illa. Tanmateix, a escala de població, explorarem el paper de l'estructura del paisatge en l'abundància i distribució dels ramats. Finalment, avaluarem l'impacte del pasturatge en la successió secundària de la successió de la vegetació. En aquesta línia, realitzarem manipulacions de camp de pressió de navegació amb l'objectiu d'avaluar l'ús de les cabres per a la prevenció de incendis forestals. Per assolir els nostres objectius, combinarem l'anàlisi de laboratori (qualitat de la dieta, microhistologia per a la composició de la dieta, avaluació de compostos secundaris), monitorització de vegetació en zones obertes i tancades, i l'ús d'espases no tripulades per avaluar la densitat de cabres o l'activitat de vegetació (imatges multispectrals). A més, també es tindrà en compte la percepció pública del paper dels herbívors en aquest singular ecosistema. Els resultats esperats d'aquest projecte serviran per desenvolupar plans ambientals orientats al control de la vegetació i la prevenció d'incendis a la conca mediterrània.
Persones de contacte: Jordi Bartolome (jordi.bartolome@uab.cat)
Aversió condicionada: aplicació del pasturatge de petits remugants en vinyes
L'aversió condicionada (CTA) és un procés de comportament d'aprenentatge en el qual els animals estan ensinistrats per rebutjar certs aliments després que s'ha produït un malestar gastrointestinal. El clorur de liti (LiCl) és l'agent preferentment utilitzat per induir CTA en bestiar perquè estimula específicament el centre del vòmit. A més, el LiCl està disponible comercialment i és fàcil de preparar i administrar usant una pistola de desparasitació. Degut al seu comportament d'alimentació neofòbic innat, els petits remugants poden associar fàcilment els efectes negatius de malestar digestiu amb la ingestió d'un nou aliment, el que resulta en una CTA forta i persistent. No obstant, alguns factors han de ser considerats per aconseguir obtenir una CTA efectiva i duradora, que permeti als petits remugants pastar durant la temporada de cultiu.
Persones de contacte: Elena Albanell (Elena.albanell@uab.cat )
Processos de digestió i ús de nutrients, així com estratègies per l'ús d'additius en animals monogàstrics: efectes sobre l'eficiència productiva, la salut animal i la qualitat i la seguretat dels productes finals. Gestió alimentària d'animals monogàstrics: truges embarassades i lactants.
Investigadores i investigadors
Ana Cristina Barroeta Lajusticia
Josep Gasa Gasó
Susana María Martín Orúe
José Francisco Pérez Hernández
Roser Sala Pallarés
Projectes
Desxifrant la resposta individual dels garrins més o menys eficients després del deslletament. Una oportunitat per dissenyar estratègies de maneig (DIR_PIGS) 2021-2024
La variabilitat de creixement entre animals en la producció porcina es considera una de les majors preocupacions de el sector. Els porcs amb una taxa de creixement lent arriben al pes de mercat més tard que altres animals de el mateix lot provocant una infrautilització de les granges i el consegüent augment dels costos de producció. Les conseqüències negatives d'aquesta variabilitat inclouen també la depreciació de les canals i un menor valor econòmic per porc. Una alimentació i maneig no adequada dels animals està en l'origen d'aquesta variabilitat. La present proposta suggereix que els garrins de creixement lent mostraran indicadors que poden apuntar cap a un comportament alimentari i de benestar compromès, que probablement s'associarà amb canvis en la microbiota intestinal; reforçant la possible existència d'un eix que uneix microbiota-intestí-cervell. El projecte també té com a objectiu identificar les possibles diferències metabòliques i genòmiques associades amb els animals de creixement lent, i les possibles oportunitats de maneig i dietètiques per millorar la taxa de creixement dels individus lleugers.
La proposta té 2 objectius específics: I) Objectiu exploratori, en què pretenem desentranyar la resposta individual dels garrins de baixa eficiència durant la transició per identificar arbres de probabilitat que cobreixin les diferents causes; II) Objectiu d'intervenció, en què s'abordarà la variabilitat mitjançant l'ús d'estratègies de maneig i alimentació que millorin el creixement dels garrins amb menor rendiment.
Persones de contacte: J. Francisco Pérez (josefrancisco.perez@uab.cat) i Susana M. Martín-Orúe (susana.martin@uab.cat)
El període prenatal modula l'eficiència de creixement posterior del garrí: importància de la nutrició i el maneig de la truja durant la gestació (Qpig). PID2019-103915GB-I00 (2020-2024)
Una de les millors formes d'optimitzar recursos en el sector agro-industrial és augmentar l'eficiència dels sistemes productius i industrials, sempre complint la legislació vigent. Un pilar bàsic de la producció porcina és mantenir en equilibri l'estat sanitari, la qual cosa obliga a manejar els animals en lots evitant moure garrins petits enrere al lot següent. En aquestes circumstàncies, un dels problemes que més contribueix a reduir l'eficiència productiva i la qualitat de canal i carn és la variabilitat de pes viu (PV) a l'escorxador. En condicions comercials aquesta variabilitat, mesurada com a coeficient de variació (CV), és d'aproximadament 10-15%, o fins i tot superior amb truges hiper-prolífiques. Per reduir aquesta variabilitat s'han utilitzat diferents aproximacions; tant de maneig durant el període de lactància com de maneig i nutrició durant la transició i l'engreix. Amb tot, com que el CV del PV del garrí al naixement sol superar el 20%, se suposa que les mesures destinades a reduir aquesta xifra o a millorar el rendiment futur del garrí a través de programació fetal tindran un impacte positiu sobre la variabilitat de PV al sacrifici. El resultat de la gestació és el PV de la garrinada i els garrins nounats de baix PV, intra i entre garrinades, són els principals responsables de la variabilitat de PV dins el lot. El PV al naixement és un factor essencial que impacta sobre el rendiment futur del garrí, encara que hi poden estar implicats altres paràmetres, ex. la vitalitat; no tots els garrins de baix PV al naixement es comporten i creixen igual. Els garrins de PV alt i mitjà creixen millor que els de PV baix; però, un percentatge d'aquests de baix PV també creixen amb normalitat i han de diferenciar-se d'aquells que presenten un cert grau de Retard en el Creixement Intrauterí (IUGR). Els garrins IUGR posseeixen trets morfològics, fisiològics i bioquímics específics. La manera concreta de reduir la variabilitat de PV al naixement, i el percentatge de IUGR, encara es desconeix. No hi ha dubte que hi estan involucrats aspectes genètics, de reproducció i maneig, però la nutrició de la truja durant la gestació resulta de gran interès. Es coneix que la capacitat uterina determina la mida de la garrinada, però els garrins amb baix PV o els IUGR s'associen més a l'ambient intrauterí on la nutrició és essencial. Encara que estan involucrats tant la truja com els garrins, el creixement i funcionalitat de la placenta és fonamental.
Els objectius del projecte són: i) conèixer l'impacte inter i intra genètic de la variabilitat de PV al naixement i al deslletament de dues poblacions de diferent prolificitat; ii) desenvolupar un mètode (Qpig) per diferenciar els garrins petits normals dels que posseeixen trets IUGR. Qpig hauria de ser senzill i aplicable en condicions comercials; i iii) Investigar l'efecte i condicions de suplementació (dosi, període,) d'alguns aminoàcids afegits a el pinso de gestació sobre la funció placentària, el PV a el naixement i la seva variabilitat i la incidència de garrins IUGR.
Aquesta proposta presenta un alt grau d'interacció i sinergia amb el projecte DIR_PIGS en el qual es genera coneixement en les fases posteriors al deslletament.
Persones de contacte: David Solà-Oriol (david.sola@uab.cat) i Josep Gasa Gasó (Josep.gasa@uab.cat)
Subproductes rics en àcids grassos de cadena mitjana (AGCM) en l'alimentació de monogàstrics. Nutrició comparada, salut intestinal i efecte sobre la qualitat dels aliments (MCBYFATS), concedit pel Ministerio de Ciencia e Innovación (PID2020-115688RB-C21).
El projecte busca reutilitzar i valoritzar els subproductes rics en AGCM, i generar informació aplicada sobre les estratègies d'incorporació d'aquests subproductes en la formulació de pinsos per a les diferents espècies i fases fisiològiques. El seu objectiu global és estudiar el seu ús potencial en l'alimentació d'animals monogàstrics i les seves repercussions en termes de valor nutricional, salut intestinal i rendiment productiu, sense oblidar el seu impacte sobre la qualitat del producte final (carn, ous, peix). Per a això es determinarà com la diferent composició (perfil en àcids grassos i fraccions lipídiques) afecta la seva utilització per part de l'animal (dinàmica de digestió-absorció al llarg del tracte gastrointestinal), i també l'efecte de diferents fonts de AGCM sobre la salut intestinal (estudi del microbioma, histomorfología i funció barrera de l'epiteli intestinal). Així mateix, s'establiran les adequades estratègies d'incorporació d'aquestes fonts d'AGCM en els programes d'alimentació de pollastres de carn, gallines ponedores i peixos per tal d'obtenir: a) una alta palatabilitat dels pinsos, alta eficiència en la utilització dels nutrients i un adequat equilibri intestinal, i b) carn de pollastre, filet de peix i ous amb una composició lipídica i una estabilitat oxidativa que comportin una qualitat nutricional i comercial adequada, i una bona acceptació per part del consumidor.
Persones de contacte: Ana Cristina Barroeta (ana.barroeta@uab.cat), Roser Sala (roser.sala@uab.cat).
Factors que intervenen en els processos de digestió i l'utilització de nutrients en els remugants. Impacte dels aliments en el medi ambient. Estrès tèrmic. Estratègies alimentàries per millorar la qualitat del producte (llet i carn).
Investigadores i investigadors
Elena Albanell Trullàs
Gerardo Caja López
Ramon Casals Costa
Francesc Xavier Such Martí
Sergio Calsamiglia Blancafort
Projectes
Ordi per a Nous Usos
Aquest projecte té com a objectiu l'estudi de nous tipus d'ordi d'interès per les seves propietats funcionals per al consum humà i animal. En particular, (I) tipus d'ordi descascarillats amb contingut molt alt de betaglucan per a l'extracció directa per a usos industrials i genotips de closca o nus, cerosa i no cerosa amb nivells mitjans de betaglucan per al consum humà directe i (II) cebada encaputxada, doblegats amb haploides adaptats a Condicions espanyoles (aquests genotips porten el gen kap, resultant en el desenvolupament d'una flor espiòtica esteril extra en comptes del gebre normal). Els materials encaputxats mostren un gran interès per la nutrició animal, ja que eviten el dany del bestiar en el sistema digestiu quan es consumeixen en comparació amb els tipus regulars, que permeten usos múltiples alternatius com el fenc, l'ensilaje o el gra. En aquest projecte es prova aquestes varietats per alimentar els remugants, a través de la seva avaluació nutricional, l'estudi de la degradabilitat ruminal de midó i betaglucans a partir de cereals d'ordi i l'avaluació dels efectes lactogènics, metabòlics i immunostimulants de betaglucans d'ordi en ovelles.
Persones de Contacte: Elena Albanell (Elena.albanell@uab.cat) i Ramon Casals (Ramon.Casals@uab.cat)
Valor nutritiu dels subproductes de camelina en els remugants
Camelina sativais un oli anual d'estiu del gènere Cruciferae que creix en climes temperats i presenta menors costos de producció que altres plantes oleaginoses com la colza. Aquest cultiu d'oleaginoses s'utilitza per a la producció de biocombustibles. En aquest procés es poden obtenir diferents subproductes: expeller de camelina, farina de camelina i cascos de camelina. Fins ara, pocs estudis s'han centrat en l'ús de subproductes de camelina en els remugants. Així doncs, l'objectiu d'aquest projecte és analitzar i comparar la seva composició química i el seu valor nutritiu amb altres ingredients que s'utilitzen habitualment en la producció de bestiar boví. Per fer-ho, es duran a terme diversos experiments in vitro i in vivo.
Persones de Contacte: Alfred Ferret (Alfred.Ferret@uab.cat)
Ús de dietes Unifeed basades en fenc i concentrat per a la producció de vedella
Amb la reforma de la Política Agrícola Comuna, la Unió Europea té la intenció de fer la vida més difícil per a les explotacions ramaderes de carn de boví que no disposen de terres per a la producció de farratge. Això té implicacions significatives per a la producció de carn de boví en aquest país, ja que es basa en gran mesura en un model que no es basa en el farratge. En aquesta situació, la recerca d'alternatives que permetin, d'una banda, els agricultors que actualment donen suport als vedells per adaptar-se còmodament a les noves regulacions i, de l'altra, a aquells que estan involucrats en la producció basada en farratges per entrar en el procés, és de gran interès per al sector. A més, trobar camins per estalviar costos en la producció per contrarestar els canvis bruscos en el preu de les matèries primeres que constitueixen el bestiar boví és un altre dels principals objectius del sector. En aquest sentit, creiem que l'ús proposat de dietes completes, basades en fenc d'alfalfa i combinat amb altres ingredients del concentrat per proporcionar la densitat d'energia i proteïnes necessàries per a una producció exitosa, és totalment factible. Tanmateix, això requeriria ajustos tècnics a les nostres alimentadores, a través de l'ús de "vagons mixtos unifeed" o la compra de mescles en sec, així com la seva distribució a les canalitzacions, la qual cosa també hauria d'adaptar-se. Tot això ajudaria a reduir la incidència de acidosis subclínica en vedells, gràcies a una major ingesta de fibra i activitat ruminant, i així millorar el benestar dels animals. Finalment, això també podria posar fi a la mala imatge de la producció de carn a la vista dels consumidors, que sovint adopten erròniament el sistema de producció intensiu com un procés antinatural.
Persones de Contacte: Alfred Ferret (Alfred.Ferret@uab.cat)
Aversió condicionada: aplicació del pasturatge de petits remugants en vinyes
L'aversió condicionada (CTA) és un procés de comportament d'aprenentatge en el qual els animals estan ensinistrats per rebutjar certs aliments després que s'ha produït un malestar gastrointestinal. El clorur de liti (LiCl) és l'agent preferentment utilitzat per induir CTA en bestiar perquè estimula específicament el centre del vòmit. A més, el LiCl està disponible comercialment i és fàcil de preparar i administrar usant una pistola de desparasitació. Degut al seu comportament d'alimentació neofòbic innat, els petits remugants poden associar fàcilment els efectes negatius de malestar digestiu amb la ingestió d'un nou aliment, el que resulta en una CTA forta i persistent. No obstant, alguns factors han de ser considerats per aconseguir obtenir una CTA efectiva i duradora, que permeti als petits remugants pastar durant la temporada de cultiu.
Persones de Contacte: Elena Albanell (Elena.albanell@uab.cat )
Efectes de diferents components de la dieta sobre el comportament en gossos.
Investigadora
Susana María Martín Orúe