Reproducció i Lactació
Estudi de la glàndula mamària (desenvolupament, estructura i metabolisme) i els efectes de la dieta i la munyida sobre la producció de llet i la salut de la mamella en ovelles, cabres i vaques.
Investigadores i investigadors
Elena Albanell Trullàs
Gerardo Caja López
Ramon Casals Costa
Francesc Xavier Such Martí
La Producció in vitro d'embrions (PIVE) és una tecnologia reproductiva que té per objectiu augmentar dràsticament la capacitat reproductiva de les femelles selectes mitjançant l'ús dels ovòcits recuperats de l'ovari. Els nostres projectes estan centrats en l'estudi de la qualitat de l'ovòcit, provant diferents medis de cultiu in vitro, analitzant les característiques moleculars del citoplasma dels ovòcits i buscant biomarcadors que prediguin la seva qualitat. El principal objectiu del nostre laboratori és produir embrions de bona qualitat i que siguin transferibles a femelles receptores.
Investigadores i investigadors
María Teresa Paramino Nieto
Maria Dolors Izquierdo Tugas
Projectes
Estudi de l'efecte de la competència de diferents tipus d'oòcits caprins sobre la producció in vitro d'embrions en sistemes bifàsics de maduració amb OSF (Oocytes Secreted Factors) (Referència: PID2020-113266RB-I00)
La producció de cabres, especialment les de races lleteres, podria ser una ramaderia interessant en condicions ambientals difícils i d'escassetat d'aigua.
La producció in vitro d'embrions (PIVE) és una eina de gran interès per als programes de millora animal. En estudis anteriors hem observat una relació directa i positiva entre el diàmetre de l'oòcit, el diàmetre del fol·licle i el desenvolupament fins a blastocist. En el nostre projecte anterior (AGL2017-85837-R) hem estudiat un sistema de maduració bifàsic basat en 2 etapes: 1) medi pre-MIV utilitzant 200 nM CNP (pèptids natriurètics tipus C) més estradiol a fi d'aturar la meiosi i 2 ) seguida pel pas dels oòcits pre-madurats a una maduració in vitro (MIV) convencional. Amb aquest sistema bifàsic hem augmentat significativament el percentatge de blastòcits obtinguts d'oòcits de cabres d'1 a 2 mesos d'edat (del 17% al 30% de blastocists). En el present projecte volem comprovar la resposta dels oòcits de diferents qualitats (oòcits de femelles adultes i de prepúbers recuperats de fol·licles majors i menors de 3 mm) als tractaments de MIV bifàsics i enriquits amb 2 Oocyte Secreted Factors (OSF), com són la proteïna morfogenètica òssia 15 (BMP15) i el factor de diferenciació del creixement 9 (GDF9). Aquests OSF actuen millorant la comunicació entre les cèl·lules del cumulus i els oòcits. Segons la hipòtesi de Richani i Gilchrist (2018), els oòcits van millorant la seva competència per al desenvolupament a mesura que creixen i això s'observa perquè adquireixen la capacitat de resposta al pèptid EGF (Epidermal Growth Factor) a través dels moduladors de l'AMPc ( com CNP), juntament amb GDF9 i/o BMP15. En conseqüència, l'objectiu d'aquest projecte és estudiar a les 3 qualitats d'oòcits de cabra l'efecte del sistema bifàsic de MIV, juntament amb l'addició dels OSF BMP15 i GDF9, a concentracions de 50 i 100 ng/ml en la pre-IVM, en la seva capacitat per a produir embrions. En aquests estudis analitzarem els següents paràmetres: l'estadi nuclear amb Hoescht, el creixement d'oòcits per tinció amb Blau Cresil Brillant (BCB), la concentració d'AMPc en COCs i cèl·lules del cúmulus per RIA, les unions oòcits-cèl·lules del cúmulus (GAPJ) per microinjecció de Groc Llucifer Fluorescent, les concentracions de ROS i GSH (glutatió) en els oòcits, l’ARN total, l’ADN mitocondrial per qPCR, i apoptosi de les cèl·lules del 'cúmulus i oòcits mitjançant Annexina. Finalment, la competència dels oòcits s'avaluarà, després de la fecundació in vitro (FIV) / Activació partenogènica (AP) i el cultiu d'embrions, mitjançant el percentatge de blastocists als 8 dies postinseminació / postactivació. L'últim objectiu serà conèixer si diferents ovòcits necessiten diferents protocols de maduració in vitro.
Sistemes de maduració bifàsica per a millorar la competència embrionària dels oòcits de cabrum (AGL2017-85837-R)
El principal problema dels programes de Producció in vitro d'embrions (PIVE) és que els seus resultats són variables i impredictibles degut, en part, a l'espontània i incontrolada reiniciació de la meiosi que es produeix immediatament després d'alliberar l'ovòcit del fol·licle. A més, en ovòcits procedents de fol·licles petits i mitjans, com en el cas de les femelles prepúbers, el citoplasma de l'ovòcit és imadur i poc competent per produir un embrió viable. Aquests dos factors, desconeixement de l'estat nuclear a l'iniciar la MIV i citoplasma immadur, ens proporciona un ovòcit poc competent per a la PIVE. En col·laboració amb la Universitat d'Adelaida, el present projecte pretén preparar un protocol de PIVE basat en una maduració bifàsica amb 2 etapes: 1) premaduració amb compostos, com el CNP, capaços d'aturar la meiosi amb l'objecte de permetre un major creixement i preparació de l’ovòcit, i amb Forskolin i IBMX, compostos que permetrien un increment del cAMP intracitoplasmàtic dels complexes ovòcit-cumulus (COCs) i el manteniment de les unions GAP. En l'etapa 2, els ovòcits premadurats passarien a les condicions de MIV convencional. Aquest sistema bifàsic de MIV serà comprovat en producció d'embrions utilitzant la FIV, la ICSI i la activació partenogènica. A més, a causa del llarg procés d'aquest protocol de PIVE, els radicals d'oxigen (ROS) podrien provocar un factor de toxicitat en les cèl·lules. Així, per intentar controlar la producció i efecte dels ROS, estudiarem l'efecte de l'addició en els medis de FIV i de cultiu embrionari de diferents dosis de melatonina, poderós compost de neteja dels ROS, sobre la producció i qualitat dels blastocists. Finalment, l'últim objectiu és dissenyar un protocol de MIV bifàsic que ens permeti millorar la competència d'ovòcits de baixa qualitat, com són els de les prepúbers, provinents en la seva majoria de fol·licles, i ens proporcioni millors resultats de producció de blastocists en quantitat i qualitat.
Persones de contacte: María Teresa Paramio i Dolors Izquierdo (Teresa.Paramio@uab.cat, Dolors.Izquierdo@uab.cat)