Actualitat

Recentment, s’han aprovat dos tractaments immunoterapèutics de l’Alzheimer per eliminar el pèptid Aβ, causant de la malaltia, però poden provocar hemorràgies cerebrals com a efecte secundari. Investigadors de la UAB han demostrat en ratolins que utilitzar un fragment d’anticòs, en lloc dels anticossos sencers emprats en els nous tractaments, podria ser una opció més segura i eficaç per frenar el deteriorament cognitiu sense provocar hemorràgies.

El proper dimarts 2 de juny tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Facultat de Biociències la XXII Jornada Científica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, que anirà seguida el dimecres 3 de juny per la quarta edició de la ja consolidada Jornada del Programa de Doctorat en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina. Adjuntem les dues agendes.

Un equip de recerca de la UAB defineix els criteris que haurien de complir les immunoteràpies CAR per al tractament de malalties neurodegeneratives per avançar tant en la seva conceptualització com en els assajos, encara molt preliminars, en un article de revisió publicat a la revista Trends in Pharmacological Sciences.

Un equip de recerca dirigit pel professor de la UAB David Reverter ha descobert el mecanisme molecular que descriu en detall el procés que regula la divisió cel·lular en bacteris, a partir de la unió de la proteïna MraZ al conjunt de gens dcw. La investigació ha estat publicada a Nature Communications.

Un estudi coordinat des de l’Institut de Neurociències de la UAB proposa un tractament per al glioblastoma, el tumor cerebral més agressiu. Es tracta d’uns pegats provats en cultius cel·lulars i cervells extrets de porcs que generen un elevat estat d’oxidació cel·lular de manera local i controlada, fet que minimitza els possibles efectes secundaris sistèmics. 

Un equip de recerca liderat pel Dr Carlos Barcia ha demostrat en teixit de pacients, models animals i models cel·lulars que les cèl·lules de defensa del sistema nerviós es tornen reactives i sobreexpressen uns receptors que afavoreixen l’eliminació de les neurones dopaminèrgiques, tot i que encara siguin funcionals. La investigació suggereix una nova immunoteràpia que podria ser beneficiosa per preservar les neurones viables en malalts de Parkinson. Llegeix l'article

La UAB va ser l’entitat amb més projectes finançats en la convocatòria de 2025 del programa Indústria del Coneixement de la Generalitat de Catalunya. En total, van ser reconeguts 18 projectes per impulsar la valorització i la transferència al sector productiu, amb un import total  d’1.092.000 euros.

Un equip multidisciplinari coliderat per la UAB ha revelat un mecanisme clau que permet al bacteri humà Mycoplasma pneumoniae —responsable de pneumònies atípiques i altres infeccions respiratòries— obtenir colesterol i altres lípids essencials directament del cos humà, mitjançant la proteïna P116. El descobriment, publicat a Nature Communications, obre la porta a utilitzar una versió modificada d’aquest microorganisme com a plataforma biotecnològica per estudiar i tractar malalties hepàtiques i ateroscleròtiques.

El treball, que ha comptat amb la participació d’un grup de recerca de la UAB i s’ha publicat a Nature, revela que les poliamines s’uneixen a dominis específics de les proteïnes i actuen com un escut metabòlic davant modificacions en la seva estructura. 

Un equip de recerca internacional ha revelat nous mecanismes moleculars associats a les mutacions patogèniques d’una proteïna, la transtiretina, que causen l’amiloïdosi per transtiretina (ATTR), un grup de malalties progressives fatals. Els resultats, obtinguts gràcies a una nova aproximació metodològica, obren la porta al desenvolupament de fàrmacs amb millor potencial terapèutic, dissenyats específicament per a les variants de la proteïna associades a la malaltia. L’estudi s’ha publicat a la revista PNAS.