Una teràpia gènica prolonga la vida saludable i preserva la funció d'òrgans en ratolins durant l'envelliment

Un estudi desenvolupat al Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que una única administració de teràpia gènica que indueix la producció per part del múscul del factor metabòlic FGF21 —fibroblast growth factor 21—és capaç de prolongar la vida saludable en ratolins vells i geriàtrics. L'estudi, liderat per la professora Fàtima Bosch i publicat a la revista Molecular Therapy, la revista científica de referència a nivell global en el camp de teràpia gènica, mostra efectes beneficiosos sostinguts en tot l’organisme.

La investigació ha avaluat una teràpia gènica mediada per vectors adenoassociats AAV-FGF21 que indueix la producció per part del múscul del factor metabòlic FGF21, tot permetent la seva acció sistèmica en tot l'organisme. El tractament es va dur a terme en ratolins mascles i femelles d'edat avançada mitjançant una única injecció intramuscular. Els resultats mostren que aquesta intervenció prolonga tant l'esperança de vida com la vida lliure de malalties. En particular, els animals tractats van presentar un augment del 20,54 % en el temps de vida gràcies a l’administració de la teràpia gènica.

Millora global del metabolisme i la funció orgànica

El tractament va produir millores sostingudes en múltiples funcions fisiològiques, amb una reducció del deteriorament associat a l'envelliment en diferents òrgans. La teràpia gènica AAV-FGF21 va normalitzar el pes corporal i l'acumulació de greix, va millorar la sensibilitat a la insulina i l’homeòstasi de la glucosa, i va augmentar la despesa energètica i la capacitat funcional de diversos teixits.

El tractament va mostrar efectes beneficiosos en múltiples òrgans i teixits dels animals tractats. En el teixit adipós, es va observar una reducció de l’adipositat i de la inflamació, juntament amb un augment de la funció mitocondrial. Al fetge, la teràpia va permetre preservar la capacitat de detoxificació i va prevenir alteracions associades a l’envelliment, com l’amiloïdosi. En el ronyó, es va evidenciar una reversió dels marcadors de dany renal i l’absència de signes de patologia relacionada amb l’edat. Pel que fa al cor, es va evitar la fibrosi i l’amiloïdosi, mantenint-ne tant l’estructura com la funció. A més, es va conservar el rendiment físic, amb millores en la coordinació, la força i la resistència muscular, mentre que a nivell cerebral es va detectar una millora molt significativa de la memòria i l’aprenentatge comparable a la d’animals joves.

Adaptacions cel·lulars que contraresten l'envelliment

Les anàlisis transcriptòmiques i histològiques van demostrar que els beneficis del tractament es van produir per a adaptacions específiques de cada teixit que milloren l’homeòstasi energètica i la funció cel·lular. Aquestes adaptacions es basen en canvis moleculars coordinats en diferents teixits. D’una banda, es va observar una millora de la funció mitocondrial, amb un augment de les rutes implicades en la producció d’energia. Paral·lelament, la teràpia va restaurar la proteòstasi mitjançant l’activació de la síntesi proteica. Finalment, també es va detectar un augment de la capacitat de detoxificació hepàtica, atribuït a la regulació d’enzims clau implicats en aquests processos.

Segons explica Fàtima Bosch, directora de la recerca i Catedràtica del Departament del Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB directora de la recerca, “aquests resultats posicionen la teràpia gènica basada en FGF21 com a una estratègia potencialment traslladable per promoure un envelliment saludable”.

El treball demostra per primera vegada que aquesta teràpia gènica administrada en animals vells i geriàtrics no només millora paràmetres metabòlics, sinó que també estén la vida saludable i retarda el deteriorament multiorgànic associat a l'edat.

Cal remarcar que el mateix grup de recerca ja havia demostrat prèviament que aquesta teràpia gènica basada en els vectors AAV-FGF21 es capaç de revertir en ratolins model la malaltia hepàtica esteatohepatitis associada a disfunció metabòlica (MASH), vinculada a l’obesitat i la diabetis (Jimenez, V et al. Mol. Ther. 2024;32:4285-4302). Recentment,  la FDA han aprovat l’assaig clínic per al tractament de pacients de MASH, el qual es durà a terme per la biofarmacèutica Kriya Therapeutics i està previst que s’iniciï durant aquest 2026. 

Article de referència:

Jimenez, V. et al. AAV-mediated FGF21 gene therapy promotes health span extension by whole-body tissue-specific adaptations. Molecular Therapy (2026). https://doi.org/10.1016/j.ymthe.2026.05.025