L'ICTA-UAB mostra a la COP17 de Biodiversitat la seva recerca col·laborativa a l’Amazònia

La investigadora predoctoral Karla Ramírez va participar en la trobada internacional en qualitat d'observadora, com a delegada de la Federación Nativa del Río Madre de Dios y Afluentes (FENAMAD) -organització indígena del Perú-, i com a integrant del col·lectiu d'Acadèmia i Recerca.

Després de dues setmanes de llargues negociacions globals al voltant de 23 eixos temàtics -com el finançament per a la biodiversitat, l'expansió d'àrees protegides i la integració dels coneixements locals-, la presència de l'ICTA-UAB pretenia visibilitzar el paper de la recerca acadèmica col·laborativa en la presa de decisions ambientals. Per a això, i en el marc de les activitats paral·leles a la COP17, Karla Ramírez va coorganitzar juntament amb FENAMAD una taula rodona internacional centrada en la relació entre la recerca científica i la governança territorial indígena, connectant els avenços de la tesi doctoral de Ramírez amb el treball del lideratge indígena al Perú.

Durant la sessió es va repassar la trajectòria de les aliances entre la ciència i els pobles originaris a la conca amazònica, analitzant les dinàmiques de treball actuals i plantejant futures agendes de recerca en conservació. «Detectem una clara necessitat a escala internacional per entendre quines són les vies més ètiques de col·laboració entre l'acadèmia i els Pobles Indígenes, i de quina manera aquesta cooperació es tradueix en decisions polítiques efectives», va assenyalar Karla Ramírez, tot recordant que es tracta d'un diàleg en construcció que «requereix estructures de suport per ser plenament operatiu als territoris».

En l'àmbit vivencial, Ramírez destaca que les negociacions van resultar complexes i desafiants per l'escàs temps disponible i les constants tensions polítiques sobre qüestions com els drets humans, l'equitat, la justícia i el valor de l'evidència científica. Enfront de les estratègies de negociació estatals, la taula rodona i les activitats paral·leles van permetre als observadors i investigadors ressaltar accions clau, mostrant les evidències dels assoliments dels Pobles Indígenes en matèria de conservació, les seves capacitats per executar el finançament directe i la generació pròpia de dades a mig i llarg termini que els permeti monitorar les possibles amenaces als seus territoris, reforçant el rol de la ciència plural per a la presa de decisions polítiques urgents.

La COP17 va concloure amb acords multilaterals com l'aprovació del Modus Operandi de l'Òrgan Subsidiari de l'Article 8(j), un mecanisme que institucionalitza la participació permanent dels Pobles Indígenes i comunitats locals en la presa de decisions globals sobre biodiversitat. Això no obstant, Ramírez va emfatitzar que «malgrat aquest avenç normatiu internacional, el repte principal continua sent garantir l'operativitat real d'aquests acords a escala local».

Així mateix, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el Fons per al Medi Ambient Mundial (GEF) van presentar la primera edició del reconeixement Ambaixadors dels Boscos Primaris. Entre els cinc líders reconeguts van figurar dos representants amazònics: Julio Cusurichi (poble Shipibo-Conibo, vinculat a FENAMAD i AIDESEP al Perú) i Puyr dos Santos Tembé (poble Tembé, el Brasil), distingits per la seva tasca en la defensa dels seus territoris. Amb aquesta participació, l'ICTA-UAB reafirma el valor de la recerca participativa i la ciència plural per a acompanyar la governança ambiental enfront de la meva crisi global de biodiversitat.