L'ICTA-UAB dona suport a la candidatura col·lectiva del professor emèrit Robert Ayres al Premi Nobel 

Els investigadors de l'ICTA-UAB Joan Martínez-Alier, Jeroen van den Bergh i Gara Villalba són membres integrants del Comitè Científic de la candidatura. La setmana passada, el professor Robert Ayres va visitar l'ICTA-UAB per fer una conferència magistral sobre "L'economia com una Illa d'ordre allunyada de l'Equilibri". Durant la xerrada, Ayres va explicar que els sistemes econòmics en equilibri són impossibles perquè el tancament impedeix l'entrada d'energia essencial (exergia) des de l'exterior. Va explicar que el sistema econòmic humà està impulsat per l'energia útil, o exergia (inclosa la procedent del cosmos, passada i present) i, per tant, l'exergia s'ha d'incloure als nostres models econòmics. Per Ayres, la riquesa no està creada ni pel capital ni per la feina, llevat que s’incorpori l'exergia extreta de la naturalesa, mitjançant la fotosíntesi, el vent o l'aigua corrent (hidrologia), l'energia geotèrmica o l'energia nuclear. 

A continuació, s'exposen els arguments per a aquesta designació. 

Carta oberta del Comitè Científic per a la candidatura del professor emèrit Robert Ayres al Premi Nobel d'Economia 

Motivació i objectiu 

El resum de l'obra d'Ayres (fins al 2013) figura a l'editorial introductori d'un número especial de la revista en homenatge a Ayres, titulat “Robert Ayres, Ecological Economics and Industrial Ecology” (van den Bergh 2013). En ell es descriu Ayres com a "únic, una enciclopèdia errant, un científic mediambiental que es mou amb facilitat entre la física, la química, la biologia, l'economia i l'enginyeria, un expert tecnològic i optimista, i un economista tant mediambiental com ecològic" i recull que la principal preocupació d'Ayres des de la dècada de 1960 és "com fer la transició cap a la sostenibilitat". 

Robert Ayres està considerat un dels precursors intel·lectuals de l'Economia Ecològica, un camp que connecta estretament les ciències mediambientals amb l'economia i les ciències socials en general. Aquest grup d'economistes heterodoxos també inclou Kenneth Boulding, Herman Daly i Nicholas Georgescu-Roegen. D'aquest grup, Robert Ayres i Herman Daly en són els únics membres vius. John Manoochehri ha dedicat un episodi de dues parts a Ayres i Daly en la seva recent sèrie a Apple Podcasts, Resource Talks (Manoochehri, 2021). La sèrie investiga temes com les ciències ambientals, el disseny sostenible, la naturalesa i els sistemes de suport de la vida del planeta, inclòs el clima. Manoochehri descriu tots dos autors com els que han "liderat la reavaluació contemporània del progrés tècnic i material revisant la ciència fonamental, inclosos els límits termodinàmics i l'economia quantitativa, i reafirmant la necessitat d'un marc ètico-social del progrés industrial". 

Està totalment justificat concedir un premi Nobel conjunt a Ayres i Daly, ja que són molt complementaris al seu enfocament de recerca, amb Ayres integrant l'economia i la física, i Daly creuant l'economia per connectar-la amb les ciències socials més àmplies. Tots dos escriuen sobre els límits mediambientals del creixement; Daly cobreix tot l'espectre analític des de l'últim mitjà fins a les finalitats últimes, mentre que Ayres se centra en els últims mitjans físics i les seves conseqüències, així com en els avenços i la transformació. Un premi conjunt seria una declaració molt contundent i oportuna, i també reconeixeria que la ciència econòmica moderna sempre s'ha beneficiat d'una àmplia gamma d'idees i aportacions que encara no pertanyen al corrent principal del camp. Això és especialment cert en la crisi mediambiental a què ens enfrontem actualment. El premi serviria de recordatori important que els avenços científics impliquen invariablement enfrontar-se a reptes d'integració ambiciosos.  

Ayres també connecta amb una altra àrea de recerca heterodoxa i dominant que encara no ha rebut un premi Nobel, concretament els estudis sobre innovació i canvi tecnològic, on apareixen noms com (en ordre aleatori) Philippe Aghion, Brian Arthur, Giovanni Dosi, Richard Nelson i Sidney Winter, entre d'altres. Les contribucions d'Ayres a aquest àmbit han estat variades i es poden resumir en la realització de proves essencials de la coherència de les solucions tecnològiques amb els coneixements fonamentals de la física de l'energia i els materials.