Intensificar l'agricultura no salva els boscos; la gestió indígena, sí
Una eficiència més gran en l'ús de la terra no frena la desforestació als boscos secs tropicals del món, segons un nou estudi dirigit per investigadors de la Universitat Humboldt de Berlín i en què ha participat Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l'ICTA-UAB. La recerca posa de manifest que, un rendiment més gran, fins i tot ha accelerat la desforestació en aquest bioma en els últims 20 anys.
Es creu que un rendiment més gran condueix a una menor desforestació, perquè es pot produir més en menys terra. L'estudi conclou que aquesta suposició és errònia, excepte en el cas dels boscos gestionats per pobles indígenes.
L'estudi, publicat a la revista Nature Sustainability, suposa una troballa sorprenent, perquè sovint se suposa que la intensificació de l'agricultura condueix a un fenomen anomenat "estalvi de terres", és a dir, que la intensificació permet produir més a les terres agrícoles ja existents, cosa que hauria de conduir a una menor expansió agrícola als boscos", explica Marie Pratzer, autora principal de l'estudi. "No obstant, en trobem poques proves. El que sí que trobem és que la intensificació accelera la desforestació”.
Segons els investigadors, això és perquè els agronegocis responen a incentius financers i reinverteixen els beneficis a ampliar les zones agrícoles endinsant-se encara més als boscos. “Es tracta d'una troballa molt important que demostra que les polítiques d’intensificació de l’agricultura no protegeixen els boscos per art de màgia. La zonificació de l'ús del sòl o les reserves naturals són necessàries per garantir una protecció adequada dels boscos i la biodiversitat”, indica.
Boscos secs tropicals: globalment amenaçats
L'equip de la HU de Berlín i els investigadors d'universitats de Bèlgica, Espanya i Austràlia van utilitzar mapes detallats de la pèrdua de boscos entre els anys 2000 i 2020, i estadístiques de producció agrícola en un model estadístic avançat per analitzar la relació entre intensificació i desforestació. "Ens centrem específicament en els boscos secs tropicals, perquè aquests boscos són molt importants per a la biodiversitat mundial, com ara magatzems de carboni i per al suport de centenars de milions de persones". Tobias Kuemmerle, coautor de l'estudi i professor del Departament de Geografia de la HU de Berlín, va explicar que “aquests boscos estan molt poc protegits i estan desapareixent a molts llocs”.
Els investigadors insten a protegir millor els boscos secs tropicals, ja que l'agricultura agroindustrialitzada s'expandeix amb especial rapidesa per aquests boscos, com a les regions de Cerrado i Chaco a Sud-amèrica o els boscos secs d'Indoxina al Sud-est Asiàtic.
Menys desforestació dels boscos sota custòdia indígena
Una dada destacable de l'estudi és que els rendiments més grans es van associar a una menor desforestació en zones on gran part de la terra estava habitada o gestionada per pobles indígenes.
Això és extremadament important i representa una gran oportunitat. Tot i que els pobles indígenes administren almenys el 28% de la superfície terrestre del planeta, les seves opinions i funcions solen quedar marginades o ignorades en els diàlegs sobre polítiques i planificació.
El grup investigador explica que l'administració indígena de la terra és sovint compatible amb la conservació dels boscos, o fins i tot la recolza activament. "La nostra feina demostra que empoderar els indígenes pot crear beneficis col·laterals en termes de manteniment de la naturalesa i lluita per la justícia en la distribució de la terra".
Els investigadors destaquen que la Conferència de les Nacions Unides sobre Biodiversitat (COP15) va acordar recentment protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta per al 2030. "Garantir la participació dels Pobles Indígenes en com es traduirà aquest objectiu en accions sobre el terreny, així com reconèixer els seus drets inherents sobre els territoris tradicionals és de vital importància", explica Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l'ICTA-UAB i coautor de l'estudi.
"Aquests descobriments proporcionen un fort suport a la importància de l'administració dels Pobles Indígenes per a la persistència de la vida a la Terra. Espero sincerament que les proves recollides s'utilitzin per informar i donar suport als debats polítics actuals al voltant del paper dels pobles indígenes en el manteniment de la biodiversitat mundial", afegeix Álvaro Fernández.
Els investigadors subratllen, a més, que la generalització excessiva és perillosa. "Els debats científics i l'elaboració de polítiques tracten massa sovint de trobar solucions universals, però la realitat és més complexa", afirma Patrick Meyfroidt, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina i coautor de l'estudi. "Realment necessitem tenir en compte aquesta complexitat i buscar estratègies de protecció dels boscos que considerin el context local, com ara si els boscos estan habitats o no per pobles indígenes o si els cultius es produeixen per a l'exportació o el consum local".
Article
Pratzer, M., Fernández-Llamazares, Á., Meyfroidt, P. et al. Agricultural intensification, Indigenous stewardship and land sparing in tropical dry forests. Nat Sustain (2023). https://doi.org/10.1038/s41893-023-01073-0