El Nord global deu 170 bilions de dòlars per l'excés d'emissions de CO2, segons un estudi
Els països industrialitzats que emeten nivells excessius de diòxid de carboni (CO2) haurien de pagar un total de 170 bilions de dòlars en indemnitzacions o reparacions fins a l'any 2050 per garantir el compliment dels objectius de lluita contra el canvi climàtic, segons un estudi internacional en què ha participat l'ICTA-UAB.
Aquests diners, que ascendeixen a gairebé 6 bilions de dòlars anuals —al voltant del 7 % del producte interior brut (PIB) mundial anual—, es distribuirien com a compensació entre els països amb baixes emissions que es veuen obligats a descarbonitzar les seves economies molt més de pressa del que caldria en altres circumstàncies.
La compensació financera per les pèrdues i els danys que pateixen els països més vulnerables al clima a causa de les emissions excessives de CO2 d’altres nacions és cada vegada més important en les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic. Els delegats que van assistir l'any passat a les converses de la COP27 a Egipte van acordar crear un Fons de Pèrdues i Danys per als països afectats pel canvi climàtic.
Un equip internacional d'investigadors liderat per la Universitat de Leeds publica avui a Nature Sustainability un important estudi que estableix com podria funcionar un sistema de compensació basat en proves a prop de 170 països.
Els investigadors han desenvolupat una pàgina web interactiva que permet explorar quins països podrien tenir dret a rebre compensacions i en quina quantia, i quins països haurien de pagar-les. “Es tracta del primer sistema que evidencia que els països històricament responsables de les emissions excessives de CO2 tenen l'obligació de finançar compensacions”, indica Jason Hickel, investigador de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi.
Andrew Fanning, director de l'estudi i investigador de la Universitat de Leeds, ha explicat que "per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic, tots els països han de deixar urgentment de cremar combustibles fòssils i de fer aquelles activitats que emeten gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Però no tots els països han contribuït de la mateixa manera a aquest problema". Així mateix, va afegir que "si estem demanant a les nacions que descarbonitzin ràpidament les seves economies, encara que no tinguin cap responsabilitat en l'excés d'emissions que desestabilitzen el clima, és una qüestió de justícia climàtica que se'ls compensi per aquesta càrrega injusta".
Segons l'estudi, Espanya hauria de pagar un total d'1,9 bilions de dòlars d'aquí a l'any 2050 per les emissions excessives de CO2 fins al 2050, cosa que equival a 1.310 dòlars per càpita a l'any.
El Regne Unit hauria de pagar 7,7 bilions de dòlars durant aquest període o un pagament de gairebé 3.500 euros per càpita a l'any fins al 2050, mentre que les xifres dels Estats Units pujarien a 80 bilions de dòlars o un pagament anual per càpita de més de 7.200 dòlars. L'Índia, un país històricament poc emissor de CO2, tindria dret a rebre una compensació de 57 bilions de dòlars o gairebé 1.200 dòlars anuals per càpita fins al 2050.
El Brasil, Colòmbia i Mèxic són els països llatinoamericans als quals se'ls deu més diners en termes absoluts. Al Brasil li correspondria rebre 6,3 bilions de dòlars, mentre que a Colòmbia se li deurien 1,6 bilions de dòlars i a Mèxic 1,5 bilions de dòlars.
El sistema de compensació es basa en la idea que l'atmosfera és un bé comú, un recurs natural que tothom ha d'utilitzar de manera equitativa i sostenible. Per fixar un valor monetari a les pèrdues patides pels països amb baixes emissions de carboni, els investigadors van obtenir primer els pressupostos de carboni restants mundials més recents estimats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
Un pressupost de carboni representa la quantitat de carboni que es podria alliberar a l'atmosfera per assolir un objectiu climàtic determinat com, per exemple, mantenir l'escalfament global a 1,5 ºC. Partint de l'any 1960, aquest pressupost de carboni equival a 1,8 bilions de tones de CO2. A continuació, els investigadors van calcular un "repartiment equitatiu" d'aquest pressupost total de carboni per a 168 països, en funció del volum de la població. Van comparar el repartiment equitatiu de cada país amb la quantitat de CO2 que ha emès històricament des del 1960, juntament amb un ambiciós escenari de descarbonització des dels nivells actuals fins al "zero net" a l'any 2050.
Alguns països no han sobrepassat la quota que els correspon, mentre que d'altres, sobretot els països industrialitzats del Nord, ja l'han sobrepassat considerablement i s'han apropiat de la part dels béns comuns atmosfèrics que correspondria a altres països. Per exemple, el Regne Unit ha utilitzat 2,5 vegades més del que li correspon, i els Estats Units més de quatre vegades. L'Índia, en canvi, ha utilitzat una mica menys d'una quarta part del que li pertoca.
Fent servir els preus del carboni dels darrers escenaris de l'IPCC, els investigadors van assignar un valor monetari a l'excés d'emissions de cada país en un escenari mundial per sota dels 1,5 ºC.
La xifra total pujava a 192 bilions de dòlars (dins una forquilla d'entre 141 i 298 bilions), dels quals el 89 % (170 bilions) corresponia al Nord i la resta als països del Sud, especialment els productors de petroli, com l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs.
Segons aquest sistema, aquests diners es repartirien entre els països amb baixes emissions de carboni en funció de la part de l'assignació que perdrien.
Un grup de 55 països amb emissions baixes, la majoria de l'Àfrica subsahariana i l'Índia, tindria dret a rebre una compensació mitjana de 1.160 dòlars per càpita a l'any, en un món que mantingui l'escalfament global per sota d'1,5 ºC . "Així mateix, els països que s'apropiarien d'una part menor de les seves quotes justes també tindrien dret a una compensació menor. Trobem 13 països que sacrificarien menys del 25 % de les seves quotes justes al nostre escenari net zero, inclosa la Xina, que tindria dret a rebre 280 dòlars per càpita a l'any, de mitjana", indica Fanning.
Pel professor Jason Hickel, el canvi climàtic reflecteix patrons clars de colonització atmosfèrica. "Els moviments socials i els negociadors del Sud global fa molt de temps que argumenten que els països que han produït emissions excessives deuen compensacions o reparacions pels danys relacionats amb el clima, que recauen desproporcionadament als països més pobres que han contribuït poc o gens a la crisi”, indica Hickel. "El nostre estudi se centra només en les compensacions que es deuen per l'apropiació atmosfèrica, i això s'ha de considerar de manera addicional a qüestions més àmplies sobre els costos de la transició, l'adaptació i els danys".
Per a Hickel, també cal parar atenció a les grans desigualtats de classe dins de les nacions. La responsabilitat de l'excés d'emissions recau en gran mesura a les classes adinerades, que tenen un consum molt elevat i exerceixen un poder desproporcionat sobre la producció i la política nacional. "Són elles les que han d'assumir els costos de la compensació", conclou.
Reference
Fanning, A., Hickel, J. et al. (2023). «Compensation for atmospheric appropriation». Nature Sustainability. https://doi.org/10.1038/s41893-023-01130-8