El creixement verd perd pes com a posició de consens al Parlament Europeu

Així ho determina un estudi dut a terme per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) publica la Universitat Pompeu Fabra (UPF) publicat aquesta setmana a la revista Nature Sustainability, que analitza els punts de vista de les elits polítiques sobre el decreixement i el creixement verd.

El decreixement és una estratègia de sostenibilitat que gaudeix d'un interès científic creixent i que genera un debat molt actiu. Tot i això, els polítics el consideren massa radical, sobretot si es compara amb el creixement verd. El decreixement advoca perquè les economies riques abandonin el desig d’augmentar el PIB, redueixin l’ús d'energia i materials, i la producció innecessària i se centrin en les necessitats humanes. El creixement verd, en canvi, persegueix un creixement econòmic continuat alhora que busca reduir l'impacte mediambiental.

Gran part del debat entre decreixement i creixement verd s'ha centrat en “si el creixement del PIB es pot dissociar de l'impacte mediambiental amb prou rapidesa per evitar el col·lapse planetari. Tot i això, una de les crítiques centrals contra el decreixement es refereix a la seva viabilitat política, i al fet que les seves propostes no són un punt de partida acceptable per a les converses polítiques”, indica Riccardo Mastini, investigador de l'ICTA-UAB i coautor de l'estudi.

Per tant, el creixement verd sempre s'ha considerat més acceptable, ja que promet vies beneficioses per a l'economia i l'ecologia, així com una sortida alternativa als extrems del creixement limitat i el creixement a qualsevol preu. Això fa que el creixement verd sigui – com creien els científics fins ara- més acceptable per als votants i, a diferència del decreixement, una base consensuada per unir les persones amb consciència ecològica amb els interessos de la classe treballadora i de les empreses.

L’estudi científic de l’ICTA-UAB i la UPF sondeja ara aquestes afirmacions en l’àmbit del Parlament Europeu, després d’analitzar les opinions mantingudes per 41 eurodiputats de diferents forces polítiques. L’estudi mostra l’existència de tres grups d’opinió clarament diferenciats: una posició postcreixement que qüestiona el creixement econòmic; una posició ecosocialista que és crítica amb el capitalisme i que dona suport a la descarbonització impulsada per l'estat; i una posició de creixement verd més liberal i orientada al mercat que afavoreix les solucions de mercat i té una visió positiva del Pacte Verd Europeu.

Els resultats mostren que el creixement verd és la posició més popular entre els eurodiputats que se situen al centre-dreta de l'espectre polític. Per contra, els eurodiputats progressistes de centre-esquerra, esquerra radical i verds tendeixen a alinear-se més amb els altres dos discursos, de postcreixement o ecosocialisme. Aquests darrers estan d’acord en molts aspectes, com la necessitat d’inversió pública, justícia mediambiental i reducció de la jornada laboral.

Encara que no hi ha consens al voltant de les afirmacions orientades al decreixement, “sorprèn descobrir que tampoc no hi ha consens al voltant de les posicions de creixement verd, suposadament considerades fins ara del gust dels polítics, però el nostre estudi mostra que aquesta opinió preval principalment els eurodiputats de dretes” indica Giorgos Kallis, investigador de l'ICTA-UAB i autor de l'estudi.

Christos Zografos, investigador del Centre de Polítiques Públiques de la Universitat Johns Hopkins-Universitat Pompeu Fabra (JHU-UPF) i coautor de l’estudi, destaca que, malgrat la presència de diverses opinions a favor i en contra del creixement entre els membres del Parlament Europeu, “ aquesta diversitat no es manifesta en la política i les polítiques reals de la UE, sinó que el que veiem és un consens sobre polítiques de tipus creixement verd, com l'Acord Verd Europeu”. Pel que fa als motius, considera que una possible explicació podria ser que el consens entorn del creixement verd reflecteix els equilibris de poder dins del Parlament Europeu, “que al moment del nostre estudi afavoria les posicions de centredreta”.

Una altra explicació podria estar relacionada amb les actituds polítiques dels Verds i els Liberals, dos grups fonamentals per crear coalicions al voltant de la legislació proambiental al Parlament Europeu. “Altres estudis han descobert que els Verds tendeixen a sacrificar les demandes radicals per mesures polítiques pràctiques, mentre que les opinions dels Liberals al nostre estudi s'agrupen al voltant del creixement verd”, conclou Zografos.

Kallis, G., Mastini, R. & Zografos, C. Perceptions of degrowth in the European Parliament. Nat Sustain (2023). https://doi.org/10.1038/s41893-023-01246-x