Científics destaquen les polítiques clau per aplicar el decreixement a la lluita climàtica

Hi ha proves sòlides sobre els tipus de polítiques que poden ajudar els països a avançar cap al decreixement: la reducció de la jornada laboral, la garantia d’una ocupació ecològica o una renda bàsica universal.

Les polítiques de decreixement resultarien efectives en la lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i permetrien garantir les necessitats bàsiques i el benestar humà. Tot i que informes recents del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) suggereixen la consideració d’aquest enfocament, una transició justa a un model d’economia postcreixement planteja diversos reptes.

Amb l’objectiu de facilitar aquest procés de transició, un grup de vuit científics líders en economia ecològica publiquen avui un article científic a Nature en què ofereixen als governs de tot el món un marc polític estratègic que permeti als països rics reduir l’ús de materials i energia, i millorar alhora els aspectes socials.

El grup científic, del qual formen part Jason Hickel i Giorgos Kallis, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), fa una sèrie de recomanacions que permetran als governs estabilitzar l’economia en una transició postcreixement que inclogui serveis públics d’accés universal com la sanitat, l’educació o l’habitatge, entre d’altres, així com la garantia d’ocupació, la reducció de la jornada laboral i una distribució més justa de la renda. Els autors també defineixen cinc formes en què els investigadors poden contribuir a desenvolupar la ciència i la política per garantir una transició justa.

La crisi ecològica està impulsada en gran part per la cerca del creixement econòmic: nivells de producció industrial cada cop més grans, mesurats en relació amb el PIB. Les economies de renda alta, així com les classes acomodades i les empreses que les dominen, són les principals responsables d’aquest problema, ja que l’ús que fan d’energia i materials supera amb escreix els nivells sostenibles.

Segons explica Jason Hickel, autor principal i investigador de l’ICTA-UAB, «en la nostra economia actual, la producció s’organitza al voltant dels interessos de l’acumulació de capital i no al voltant del benestar humà. El resultat és un sistema que sobreexplota els recursos i segueix sense satisfer moltes necessitats humanes bàsiques. Està fallant tant a les persones com al planeta».

Els científics sostenen que les nacions de rendes altes haurien d’abandonar el creixement agregat com a objectiu i centrar-se en canvi a garantir les necessitats i el benestar humans, reduint alhora les formes de producció menys necessàries i l’excés de poder adquisitiu dels rics. Aquest enfocament, conegut com decreixement, pot permetre una descarbonització ràpida i aturar altres formes de degradació ecològica.

En paraules de Hickel, «el supòsit dominant en l’economia actual és que tots els sectors de l’economia han de créixer, tota l’estona, independentment de si realment ho necessitem. Enmig d’una emergència ecològica això és perillós i irracional. Ens hauríem de centrar, en canvi, a produir el que sabem que és necessari per assolir objectius socials i ecològics (coses com la sanitat universal, l’habitatge assequible, el transport públic i les energies renovables), alhora que reduïm indústries destructives com els vehicles tot terreny, la moda ràpida i la carn de boví produïda en massa».

Per a Giorgos Kallis, professor ICREA a l’ICTA-UAB, hi ha proves sòlides sobre els tipus de polítiques que poden ajudar els països a avançar cap al decreixement: la reducció de la jornada laboral, la garantia d’una ocupació ecològica o una renda bàsica universal. Però encara hi ha grans incògnites sobre la manera com els sistemes i les institucions depenen del creixement per a la seva estabilitat, i els investigadors poden ajudar a identificar aquestes dependències i com es poden superar.

Julia Steinberger, coautora de l’estudi i científica de la Universitat de Lausana, ha explicat que «la dependència del creixement de les economies actuals és un perill per a tots nosaltres, tant per raons socials com ecològiques. La recerca sobre el decreixement constitueix, per tant, un salvavides vital: una forma sòlida de plantejar alternatives radicals perquè la humanitat pugui travessar el segle XXI florint dins dels límits planetaris».

Referència:
Hickel, J., Kallis, G., Jackson, T., et al. Degrowth can work — here’s how science can help. Nature. 612, 400-403 (2022). https://www.nature.com/articles/d41586-022-04412-x