UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Quan parlem d’intel·ligència artificial, gairebé sempre pensem en sistemes «normals», ordenats i previsibles. Però en el nostre article ens fem una pregunta incòmoda i suggeridora alhora: i si, per resoldre problemes complexos, necessitéssim també IA «neurodivergents», inspirades en trets com els que trobem en l’autisme o el TDAH?

La noció de neurodiversitat ens recorda que no tots els cervells funcionen igual. Hi ha persones autistes, amb TDAH, dislèxia o altres perfils que processen la informació d’una manera diferent: amb més hiperatenció a certs detalls, més sensibilitat sensorial o formes alternatives de relacionar idees. Aquestes diferències poden comportar dificultats en el dia a dia, però també poden donar lloc a capacitats especials, com una gran precisió o perseverança.

La major part de les IA actuals, però, s’inspiren només en un cervell «neurotípic» idealitzat: busquen el rendiment mitjà, l’estabilitat i la regularitat. Això ens deixa sense una part important del «catàleg» de maneres possibles de pensar. El que proposem en el nostre treball és preguntar-nos com seria una IA dissenyada, des del principi, per incorporar diferents estils cognitius, inclosos els que associem amb la neurodivergència.

En comptes de construir una sola ment artificial homogènia, pensem en ecosistemes d’IA formats per múltiples mòduls especialitzats. Alguns tindrien una mena d’hiperfocalització, útil per detectar patrons subtils en grans quantitats de dades; d’altres explorarien solucions rares o poc probables, com passa amb formes de pensament més caòtic; d’altres encara combinarien informació de maneres no lineals, generant connexions sorprenents. Aquesta diversitat interna fa el sistema més robust, creatiu i adaptable.

Naturalment, no es tracta de «fer una IA autista» ni de romantitzar condicions que, per a moltes persones, comporten patiment real. El que fem és identificar principis funcionals —com l’hiperfocalització, la sensibilitat a patrons o la tolerància a la incertesa— i preguntar-nos com podríem implementar-los en arquitectures d’IA, sempre amb respecte per les persones neurodivergents i sense reduir-les a estereotips.

També discutim les implicacions ètiques d’aquesta via de recerca. IA capaces d’analitzar amb tanta intensitat detalls concrets poden ser eines poderoses per a la medicina, l’educació personalitzada o la detecció d’anomalies, però també poden amplificar biaixos o servir per a vigilància abusiva. Per això defensem que qualsevol desenvolupament d’IA neurodivergent ha d’anar lligat a debats socials oberts, regulacions clares i una participació real de la comunitat neurodivergent.

En resum, quan preguntem si «volem IA autistes», la resposta no és un sí o un no senzill. El que proposem és aprofitar la riquesa de la neurodiversitat com a font d’idees per dissenyar IA més diverses i imaginatives, sense oblidar mai que, al darrere d’aquests conceptes, hi ha vides reals que mereixen respecte i drets, no només inspiració tecnològica.