UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les síndromes d’Ehlers–Danlos (EDS) són un conjunt de malalties hereditàries (14 subtipus descrits). rares en la seva majoria, caracteritzades per alteracions en l'estructura, síntesi o processament del col·lagen, una proteïna essencial per a donar estructura i resistència als nostres teixits. Els qui viuen amb EDS solen presentar hipermobilitat articular, pell molt elàstica o fràgil, i altres símptomes que afecten el seu dia a dia. Un aspecte menys conegut i que, no obstant això, té un gran impacte en els qui el pateixen són els problemes gastrointestinals.

En aquest treball de recerca del programa HAPAECC, realitzat en col·laboració amb el Pr. Antonio Bulbena, també de la UAB i pioner a l'estudi dels vincles entre hipermobilitat i psicopatología, hem explorat com aquests símptomes digestius s'associen amb els comportaments alimentaris i l'estat nutricional de les persones amb EDS. Per a això, vam comparar un grup de dones amb EDS amb un de sanes respecte a molèsties digestives (com el reflux, sacietat precoç, nàusees, inflor o dolor abdominal), al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, conductes alimentàries alterades i a l'índex de massa corporal (IMC).

Els resultats van mostrar que les dones amb EDS, principalment amb el subtipus hipermòbil —que és la forma més comuna—, presenten símptomes gastrointestinals amb més freqüència, així com al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, en comparació a les dones sanes. Aquests problemes digestius s'acompanyen d’una aparició més freqüent de trastorns de la conducta alimentària i d'un risc més elevat de desenvolupar-los. A més, factors com les al·lèrgies i les intoleràncies digestives influeixen tant en la manera de menjar com en el pes corporal.

La importància d'aquest estudi radica en el fet que ens ajuda a comprendre millor com els símptomes digestius, tan comuns en l’EDS, no sols afecten el benestar físic, sinó també a la relació amb el menjar i l'estat nutricional. Aquesta mirada més àmplia permet visibilitzar la complexitat quotidiana de viure amb aquesta malaltia, i destaca la necessitat d'un abordatge clínic integral que tingui en compte tant els aspectes mèdics com els hàbits alimentaris i l'impacte emocional associat.

Per a més informació respecte a aquesta i altres malalties del teixit connectiu, així com altres publicacions i col·laboracions en aquest camp de recerca, es pot visitar la nostra web HAPAECC.