UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Una de les grans qüestions en la investigació pedagògica és si els efectes de les intervencions educatives es mantenen a llarg termini. En el camp de l'escriptura, l'eficàcia del mètode «Self-Regulated Srategy Development» (SRSD) per millorar la qualitat dels textos a curt termini està ben documentada. No obstant això, hi ha poques dades sobre què passa amb aquestes habilitats un cop s’acaba la intervenció. Aquest estudi va abordar precisament aquest tema, analitzant la durabilitat d'aquests aprenentatges divuit mesos després de la formació.

Per fer-ho, vam dissenyar un estudi longitudinal a gran escala amb 909 estudiants de 2n i 4t de primària de dotze escoles. Vam assignar aleatòriament els centres a un grup d'intervenció o a un grup de control (que seguia la pràctica habitual a l’aula). El grup d'intervenció va rebre onze sessions d'instrucció SRSD centrades a ensenyar estratègies per planificar textos d'opinió. Vam avaluar tres mesures clau: la qualitat de la planificació, el nombre d'elements estructurals (opinió, raons, explicacions, conclusió) i la qualitat del text. Vam recollir dades en cinc moments: abans de la intervenció, immediatament després, i en tres seguiments: al cap d'un mes, al cap de sis i al cap de divuit.

Els resultats van confirmar que els beneficis de la intervenció SRSD són extraordinàriament duradors. Divuit mesos després d'acabar la formació, els estudiants del grup SRSD encara produïen textos amb una planificació significativament millor i amb més elements estructurals que el grup de control. A més, les seves puntuacions en aquestes mesures es mantenien significativament per sobre del seu propi punt de partida.

Tot i això, cal remarcar que vam observar una clara disminució en la magnitud dels beneficis al llarg del temps. El pic d'habilitat assolit just després de la intervenció va anar disminuint progressivament al llarg dels seguiments. Aquesta disminució suggereix que, sense pràctica activa, els beneficis tendeixen a reduir-se. També vam detectar una diferència rellevant per a l'etapa educativa: els estudiants de 4t van retenir els beneficis durant més temps que els de 2n en la majoria de les mesures.

Aquestes evidències tenen implicacions educatives directes. En primer lloc, la instrucció eficaç en escriptura no pot ser un esdeveniment aïllat o puntual. Els nostres resultats subratllen la necessitat de suport continuat i pràctica activa per mantenir i consolidar els beneficis de la instrucció a llarg termini. En segon lloc, l'estudi demostra que l'alumnat més jove (2n de primària) és capaç d'aprendre, aplicar i retenir habilitats d'escriptura d'alt nivell, com la planificació d'un gènere d’escriptura complex. Això suggereix que els currículums actuals podrien estar subestimant les seves capacitats, i que es podria avançar la introducció d'aquest tipus d'instrucció a etapes més primerenques.