UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Des de fa dècades sabem que els projectes que vinculen la conservació del medi ambient amb el desenvolupament de les comunitats locals tenen més èxit quan són participatius. Això ha portat a l'adopció generalitzada de promeses de participació i col·laboració en el disseny dels projectes. Tanmateix, a la pràctica, les comunitats locals sovint es veuen tractades com a subjectes d'ajuda en lloc de col·laboradores en projectes que afecten profundament les seves terres i mitjans de vida.

A la nostra recerca, vam voler entendre per què existeix aquesta bretxa persistent entre la retòrica i la realitat. Vam anar directament a la font, entrevistant gestors de projectes de quatre de les agències de desenvolupament més influents del món que operen a l'Amèrica Llatina: el Banc Mundial, l'USAID (abans del seu desmantellament per part de l'administració Trump), el Banc Interamericà de Desenvolupament i el Banc Alemany de Desenvolupament (KfW).

La nostra investigació va revelar una potent “lògica de gestió de projectes” interna que soscava sistemàticament la col·laboració local genuïna. Vam analitzar aquesta lògica a través de dues dimensions interconnectades: l'estructura organitzativa de les agències i les mentalitats individuals del seu personal. Estructuralment, vam descobrir que aquestes agències es regeixen per pressions internes que marginen la participació genuïna. El seu enfocament se centra de manera aclaparadora a gestionar el seu propi risc financer i de reputació, fet que fomenta una actitud distant envers la participació comunitària, delegant sovint aquesta tasca crítica a consultors externs. Els gestors de projectes estan sota una intensa pressió per desemborsar grans sumes de diners ràpidament i complir terminis estrictes. L'èxit es mesura per l'assoliment d'objectius interns, no per la qualitat de les relacions construïdes sobre el terreny.

Aquest sistema modela la mentalitat fins i tot del personal amb un tarannà més participatiu. La motivació personal per construir un projecte en col·laboració local directa queda anul·lada per trajectòries professionals que recompensen la gestió de riscos, el compliment del pressupost i els resultats mesurables. En última instància, la participació comunitària es converteix en un simple tràmit per a complir l'expedient. La consulta significa presentar plans pre-aprovats per a rebre'n comentaris, i no pas dissenyar conjuntament solucions al llarg de tot el cicle del projecte.

Perquè es produeixi un canvi real, cal una transformació cultural i estructural profunda. Les agències de desenvolupament han de reestructurar les seves operacions, les normes de comportament i les expectatives subjacents. Això inclou crear incentius professionals que recompensin explícitament la participació comunitària deliberativa, permetre terminis de projecte flexibles que facilitin la creació de confiança i, el més important, desenvolupar mecanismes legals per transferir l'autoritat real en la presa de decisions i el control financer a les institucions locals. Només així podrem anar més enllà de les promeses sobre el paper i construir les aliances equitatives necessàries per a obtenir resultats justos i sostenibles.