UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El passat 17 de desembre de 2025, va tenir lloc la Jornada de transferència “Catalunya Barreja. Diversitat, mestissatge i cohesió social”, organitzada pel Grup de Recerca Consolidat INMIX -  Immigració, Mestissatge i Cohesió social del Departament d’Antropologia social i cultural de la UAB, i dirigida pel catedràtic Dan Rodríguez-García.

L’acte es va celebrar a l’emblemàtic Museu d’Història de Catalunya i va reunir acadèmics i representants de diferents organismes de l’administració pública i d’organitzacions de la societat civil, per debatre les realitats de la immigració, les minories, la diversitat i la barreja cultural com a fet consubstancial de Catalunya, amb un èmfasi en la comunitat gitana, aprofitant la commemoració del 600 aniversari de l’arribada del Poble Gitano a Espanya. Tanmateix, la jornada va ser finançada pel projecte I+D Retos del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats “Dinàmiques de mixticitat en la població gitana de Catalunya: relacions interètniques, aculturació i processos d’inclusió i exclusió social – GITMIX” (PID2020-116966RB-I00), dirigit pel mateix professor Rodríguez-García.

L’objectiu d’aquesta important jornada va ser promoure una narrativa positiva i proactiva que pugui ajudar a contrarestar el discurs reaccionari, xenòfob i racista de l’extrema dreta, que està creixent de manera perillosa arreu d’Europa. La conferència també va incloure el visionament del documental Mixed Voices, produït pel grup INMIX-UAB, i una taula de conversa oberta en què diversos participants van compartir les seves experiències personals de vida. D’aquesta manera, la conferència va crear un espai cada vegada més necessari per al diàleg i la reflexió col·lectiva.

La jornada es va iniciar amb una benvinguda institucional a càrrec del Sr. Jordi Principal, director del MHC, seguida de la participació dels següents representants de l’administració i entitats cíviques: la Sra. Noa Monràs González (directora general de la Direcció General per a la Defensa i Promoció dels Drets Humans, Departament d’Igualtat i Feminisme,  Generalitat de Catalunya), el Sr. Ramon Sanahuja Vélez (Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, Ajuntament de Barcelona), el Sr. Hatim Azahri (president de l’Associació Joves Units del Poble-Sec), el Sr. Aaron Giménez Cortés (Pla Integral del Poble Gitano, Generalitat de Catalunya), el Sr. Pedro Casermeiro Cortés (coordinador del Museu Virtual del Poble Gitano), el Sr. Ricard Valentí Gutiérrez  (president de l’Associació Rromanipe’s), i la Sra. Enérida Isuf (coordinadora de l’Associació Rromanipe’s, vicepresidenta 1ª del Consell Municipal del Poble Gitano i membre del Consell Assessor Antiracista de BCN).

Els participants a la jornada van compartir reflexions i perspectives personals que van posar de relleu tant la complexitat com la riquesa de la societat catalana contemporània, fomentant la comprensió mútua i assenyalant camins compartits de futur. En conjunt, la trobada va servir com a plataforma per intercanviar experiències i idees sobre com construir una societat més diversa, inclusiva i cohesionada.

De la jornada es varen concloure 10 idees claus:

1. Catalunya ha estat sempre una societat marcada per la immigració, la diversitat i la barreja cultural. La majoria (75%) de les persones que viuen a Catalunya (8 milions) són, directament o indirectament, resultat de processos migratoris i de mestissatge. Lluny d’afeblir la societat, aquesta realitat ha estat essencial per al seu desenvolupament demogràfic, econòmic, social i cultural.
    
2. Malgrat la realitat positiva de la immigració, la diversitat i la barreja cultural, el racisme, la xenofòbia i la discriminació continuen sent persistents i estructurals en la societat catalana, afectant la vida quotidiana, les trajectòries educatives, la inserció laboral i el sentit de pertinença, especialment per a les persones immigrades de països del Sud Global, les persones afrodescendents, musulmanes i gitanes. Paradoxalment, malgrat haver nascut i haver-se socialitzat a Catalunya, molts catalans no són reconeguts com a tals.
    
3. Cal lluitar decididament contra la discriminació i els prejudicis basats en l’origen, assegurant que “l’ascensor social” funciona per a tothom, perquè el contrari produiria una societat segmentada ètnicament, com passa a altres països.
    
4. Els sentiments antiimmigració, contraris a la diversitat i divisius (la dicotomia “nosaltres” vs. “els altres”) són sempre latents, i emergeixen amb força especialment en moments de convulsió política i econòmica. És una ideologia impulsada per la por, i que la promou.
    
5. La diversitat no és incompatible amb la cohesió social; al contrari, la igualtat depèn del reconeixement i la inclusió de la diversitat en la societat. Construir una societat cohesionada implica combatre la discriminació i el racisme a tots els nivells, garantir la igualtat d’oportunitats i reconèixer la diversitat com una fortalesa col·lectiva, no com una amenaça.
    
6. Un factor clau darrere dels models d’èxit en la gestió de la immigració i la diversitat és una visió positiva i proactiva, és a dir, veure la immigració i la diversitat no com un problema, sinó com un repte i una oportunitat. Alhora, la inversió és essencial per tal d’implementar les polítiques i accions necessàries.
    
7. Els drets humans han de ser al centre de totes les polítiques contra la discriminació, el racisme i la desigualtat social.
    
8. La dimensió de classe és un eix fonamental en la gestió de la interculturalitat. La majoria dels problemes de convivència que sovint s’atribueixen al fet cultural (diferent origen, religió, etc.) s’expliquen en gran manera per factors de caràcter econòmic (pobresa, marginació i exclusió social).  D’aquí que un eix fonamental de qualsevol política intercultural sigui la promoció de la inclusió socioeconòmica.
    
9. Cal un enfocament integral i transversal per combatre la xenofòbia, el racisme i la discriminació en totes les seves formes: des de l’administració pública (àmbit nacional, autonòmic, provincial, municipal i de barri); des de les institucions educatives, la recerca, els mitjans de comunicació; i des de les organitzacions i associacions cíviques.
    
10. Calen accions de sensibilització, però també polítiques d’acció positiva per fomentar la inclusió de membres de grups minoritaris en diferents àmbits (els mitjans de comunicació, l’administració pública, l’educació, la sanitat, etc.), compensant així la seva infrarepresentació a causa de les barreres estructurals d’accés que han afrontat històricament. En aquest sentit, la manca de recollida de dades sobre la diversitat ètnica i cultural en els registres estadístics oficials representa un obstacle significatiu per fer visible i combatre el racisme i la discriminació.

En conclusió, aquestes deu idees apunten totes en la mateixa direcció: la diversitat no és un obstacle per a la cohesió social, sinó una condició per aconseguir-la. Fer-ho possible, però, requereix polítiques concretes, inversió i voluntat de combatre les desigualtats estructurals que encara persisteixen.

Es pot accedir al programa i a la ponència inaugural de la jornada aquí: 
https://doi.org/10.13140/RG.2.2.25733.82402/1.

I un breu video-resum de la jornada:
https://m.youtube.com/shorts/vazP30vfNso?si=13NMaVyM8ee7uWRj.