UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Davant la generalització d’eines com ChatGPT, Gemini o Copilot, sovint ens preguntem com les utilitza realment l’alumnat dels graus a la universitat i, sobretot, quines implicacions té això per al professorat. Amb aquest objectiu, en aquest estudi analitzem com l’alumnat del grau en Física de la UAB fa servir la intel·ligència artificial (IA) generativa en el conjunt de les seves tasques acadèmiques.

Per obtenir una perspectiva el màxim d’ajustada possible, hem fet una primera fase de recollida de dades adreçada a tot l’estudiantat del grau i una segona fase d’aprofundiment, de caire més qualitativa. En primer lloc, hem recollit 172 respostes a un qüestionari (prop del 43% de l’alumnat) entre desembre de 2024 i febrer de 2025. Seguidament, hem organitzat un grup de discussió amb 11 estudiants per aprofundir en els motius, els dubtes i les emocions que hi ha al darrere de les tendències observades al qüestionari.

Pel que fa als usos de la IA al grau en Física, hi observem aplicacions molt concretes: demanar explicacions, resoldre dubtes, revisar o generar codi, resumir apunts, simular preguntes d’examen, traduir o polir textos i obtenir una primera orientació informativa quan cal iniciar una tasca. En síntesi, aquesta relació acadèmica amb la IA pot adoptar tres funcions principals: tutorització (quan l’alumnat s’hi recolza per entendre allò que no acaba de veure en autonomia), companyia de diàleg (quan hi interactua per contrastar idees) i assistència (quan delega una tasca que ja domina).

Una anàlisi comprensiva, que té en compte la diversitat d’aplicacions i motivacions, ens indica que no hi ha un únic tipus d’usuari. Al contrari, hem identificat cinc perfils d’ús majoritari. Encara que la distribució d’estudiants per perfils pugui variar des de la recollida de dades, pensem que la diferència entre perfils és prou distintiva perquè els perfils es mantinguin estables.

El perfil més nombrós agrupa estudiants que utilitzen la IA sobretot per estalviar temps en tasques repetitives (codi, depuració, LaTeX), però que alhora expressen més recel i desconfiança que altres perfils. El segon perfil més freqüent inclou estudiants que fan un ús intens i diversificat de la IA, com una peça central del seu aprenentatge: la consulten per entendre teoria, fer càlculs, preparar lliuraments, programar i també per a tasques més mecàniques, com donar format a documents. En tercer lloc, hem trobat estudiants que només hi recorren puntualment, amb una aproximació marcadament utilitarista. Els dos darrers perfils són minoritaris: el quart agrupa estudiants que utilitzen la IA sobretot per aclarir conceptes i explorar idees, com a suport de diàleg amb explicacions alternatives; i el cinquè inclou estudiants que mantenen distància i gairebé no la fan servir, sovint per raons ètiques (impacte ambiental, opacitat de les dades d’entrenament o dependència de programari privatiu).

Aquest mosaic de perfils i aplicacions ens porta a una conclusió clara: si la IA ja forma part de la quotidianitat acadèmica, hem de repensar objectius d’aprenentatge i formes d’avaluació. Els resultats suggereixen que, tot i els recels, l’alumnat utilitza la IA en el seu procés d’aprenentatge i no necessàriament amb la finalitat de cometre frau acadèmic. Integrar-la de manera responsable implica, d’una banda, aprofitar-ne el potencial per donar suport a l’aprenentatge individualitzat i, de l’altra, treballar una mirada crítica que ja tenen molts dels i les estudiants: verificar resultats, entendre’n els límits, evitar la dependència i obrir espais de debat sobre les implicacions ètiques. Més que plantejar la IA en termes de «tot o res», els perfils que hem identificat poden ajudar-nos a dissenyar activitats i suports diferenciats, ajustats a maneres diverses de ser estudiant avui a la UAB.