UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’autoregulació dels aprenentatges és un procés important per al desenvolupament acadèmic i professional dels mestres. Aquest procés implica pensaments, sentiments i accions autogenerades que es planifiquen i ajusten sistemàticament per assolir els propòsits desitjats. Els components principals de l’autoregulació inclouen elements cognitius, metacognitius i motivacionals, i es vehicula a través de les fases de planificació, execució/monitoratge, control de les tasques i reflexió. La planificació incorpora l’anàlisi de tasques, la delimitació d’objectius i la definició de mecanismes per assolir-los. L’execució comporta l’examinació de tasques, la implicació en activitats i el monitoratge de la seva realització. El control suposa l’adopció d’estratègies necessàries per donar resposta a la tasca i la reflexió contempla l’avaluació de la implementació de tasques i la verificació sistemàtica del que es fa per tal d’aprendre.

L’estudi portat a terme ha aprofundit en la comprensió dels processos d’autoregulació dels aprenentatges que desenvolupen els mestres en formació i en exercici, com a part de les seves competències professionals. S’ha desenvolupat en el marc del projecte titulat “Estratègies d’autoavaluació per a l’autoregulació d’aprenentatges i el desenvolupament professional docent”, finançat per AGAUR en la convocatòria ARMIF (ref. 2017ARMIF00006). El projecte va ser coordinat per la UAB i es va implementar per un equip de professorat de 3 universitats catalanes (UAB, UB i UdL) i 6 centres educatius. Mitjançant una metodologia qualitativa, es van realitzar entrevistes semiestructurades a mestres en formació i en exercici, que abordaven aspectes relacionats amb la planificació, el seguiment i la reflexió sobre els mateixos processos d’aprenentatge i desenvolupament professional. Els resultats aconseguits mostren que l’autoregulació dels aprenentatges és una competència que comença a formar-se durant la formació inicial i es desenvolupa contínuament durant la pràctica professional. Els mestres en formació solen utilitzar mapes conceptuals, llistes de tasques i esquemes per organitzar-se. Els metres en exercici fan servir rúbriques de programació, diaris d’aula i treballen en paral·lel amb altres mestres per planificar l’activitat docent de manera coherent.

La motivació és un factor determinant en totes les fases de l’autoregulació dels aprenentatges. Els mestres en formació es motiven a través de la relació amb companys i professors, mentre que els mestres en exercici es motiven pels resultats del seu alumnat i la col·laboració amb altres mestres. La reflexió sobre les tasques realitzades és una estratègia comuna en l’autoavaluació, tant per als mestres en formació com per als mestres en exercici. L’estudi conclou que el desenvolupament de l’autoregulació dels aprenentatges millora la pràctica professional dels mestres. És necessari incorporar l’autoregulació dels aprenentatges en els plans d’estudi de la formació de mestres i en els plans estratègics dels centres escolars. L’autoregulació dels aprenentatges no només ajuda els mestres a millorar les seves competències professionals, sinó que també promou les relacions socials i la col·laboració entre ells.

Els mestres en formació i en exercici es beneficien de l’autoregulació dels aprenentatges de diverses maneres. Per als mestres en formació, l’autoregulació dels aprenentatges els ajuda a desenvolupar habilitats de planificació i organització, així com a adquirir una major consciència de les seves pròpies necessitats d’aprenentatge. Per als mestres en exercici, l’autoregulació dels aprenentatges facilita la reflexió sobre la seva pràctica docent i els ajuda a identificar àrees de millora. Finalment, l’autoregulació dels aprenentatges incideix positivament en la col·laboració entre mestres, compartint experiències i estratègies entre companys i proporcionant-se suport mutu per assolir els objectius educatius comuns.