UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La penalització laboral associada a la maternitat és un fenomen àmpliament documentat. Després del naixement d’un fill, moltes dones redueixen la jornada laboral, fan una aturada en la trajectòria professional o bé recorren a excedències no remunerades per assumir les necessitats de cura. Tot plegat la maternitat té efectes persistents sobre els ingressos i oportunitats laborals de les dones. En canvi, la trajectòria laboral dels pares sol mantenir-se estable o, fins i tot, experimentar millores.

Per valorar fins a quin punt l’ampliació del permís de paternitat ha incidit en aquesta desigualtat, a l’estudi partim d’una enquesta a mares en parelles heterosexuals amb fills nascuts entre 2018 i 2022, un període en què convivien diferents règims de permís. Aquesta variació ens permet contrastar la situació laboral de les mares segons la durada del permís de què disposaven els pares.

Els resultats indiquen que la igualació dels permisos no ha comportat una reducció generalitzada de la penalització per maternitat. Ni el moment de retorn a la feina, ni la probabilitat de fer-ho a jornada completa, ni la percepció d’haver sacrificat més carrera professional que la parella varien de manera apreciable arran de l’ampliació del permís. En conjunt, l’estructura de desigualtats que condiciona les decisions familiars i laborals sembla mantenir-se pràcticament inalterada més enllà de la reforma.

Ara bé, la investigació sí que detecta un col·lectiu en què la política té un impacte clar: les parelles en què tots dos membres aporten ingressos similars. En aquestes llars, les mares es reincorporen abans a la feina i amb més probabilitat de fer-ho a jornada completa, i atribueixen un pes rellevant al suport del pare en les tasques de cura. En aquest tipus de llars, l’ampliació del permís de paternitat actua com a impuls addicional a unes dinàmiques igualitàries preexistents.

En la majoria de les famílies, però, la reforma no ha alterat les decisions laborals. Un dels motius de pes és que Espanya continua tenint un dels permisos de maternitat més curts d’Europa. Un cop exhaurides les disset setmanes, moltes mares continuen assumint la major part de les tasques de cura i es veuen abocades a demanar excedències o reduccions de jornada. El 2021 i 2022, un 14,6 % de les mares van sol·licitar una excedència per cura de menors, davant només l’1 % dels pares. Fins i tot el 2023 —quan el permís de paternitat ja estava plenament equiparat— el nombre d’excedències tramitades per dones va créixer un 10 %. Aquest patró en limita de manera notable l’impacte real.

L’estudi conclou que equiparar els permisos va ser un pas endavant rellevant, però insuficient per si sol. La seva efectivitat depèn, en gran manera, de les condicions econòmiques dins la llar i de l’existència de polítiques que l’acompanyin. Per reduir la penalització laboral per maternitat calen mesures addicionals, com permisos parentals remunerats, serveis d’educació i cura infantil accessibles i de qualitat, i una major estabilitat i protecció laboral per a les dones. Sense aquests instruments, moltes mares continuen veient-se empeses a assumir períodes de cura no remunerats —excedències, reduccions de jornada o fins i tot sortides involuntàries de la feina— tant per la manca de suport públic suficient com per la discriminació laboral vinculada a la maternitat.