UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

«Era tan real com ara tu i jo aquí parlant». Aquesta és una frase que hem sentit en nombroses entrevistes a persones que havien viscut una experiència extracorpòria. «M'estava maquillant davant del mirall i, de sobte, em vaig veure a mi mateixa des del sostre del lavabo». Les situacions en què es produeixen són molt diverses: caminant, dormint, menjant pipes, durant un orgasme... L'única manera d'entendre aquesta estranyíssima experiència sembla ser catalogar-la com una al·lucinació, un somni o, en termes fisiològics, com una alteració de la integració sensorial. I així s'ha interpretat des de la psicologia i la fisiologia.

Tanmateix, aquestes explicacions es queden curtes. En primer lloc, perquè, si creiem els subjectes, l'experiència es viu com a completament real. En segon lloc, perquè no existeix cap estudi que trobi una correlació entre aquest fenomen i una patologia mental. I, a més, aquí arriba el més difícil d'encaixar amb qualsevol premissa prèvia: alguns subjectes, juntament amb la sensació d'estar fora del cos, descriuen un sentiment de pau absoluta i indescriptible, llargs viatges o fins i tot, en el cas de persones cegues de naixement, afirmen haver «vist» quan estaven «fora», per citar només algunes de les qüestions més insòlites d'aquest univers extracorpori. Com podem explicar aquest fenomen extraordinari?

Un misteri que ens acompanya des de sempre és el de la consciència. Què és la consciència? Com es tradueixen els processos cerebrals en percepcions conscients? Ja l'any 1898, William James, un dels pares de la psicologia moderna, va plantejar la possibilitat que el cervell no produís la consciència, sinó que actués com una mena de filtre. Segons aquesta hipòtesi, la consciència seria més àmplia i el cervell limitaria la nostra experiència d'ella. Aquesta premissa potser ens podria ajudar a entendre una mica més aquests fenòmens o, si més no, ens podria oferir un punt de vista diferent que podria, com un trampolí, portar-nos a altres explicacions.

En el meu recent llibre Olvídate de ti, un llibre d'autoconeixement, explico de manera divulgativa el que he trobat durant les meves investigacions sobre les experiències extracorpòries. I què hi té a veure un llibre d'autoconeixement amb aquest tipus d'experiències? Que, quan contemplem un fenomen tan extraordinari i tan difícil de comprendre, només ens queda la humilitat: reconèixer que no sabem res. I la humilitat és una bona companya per a la ciència i per a la vida. Quan acceptem que no ho podem entendre ni controlar tot, vivim d'una manera més lleugera.