UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En un estudi recent hem analitzat fins a quin punt les desigualtats socials condicionen la pràctica d’activitat física entre adolescents de 15 anys a Catalunya. L’estudi, basat en les dades de PISA 2022 i publicat a Apunts: Educació Física i Esports, ha examinat una mostra de 1.524 adolescents per determinar com el nivell socioeconòmic i cultural (NSEC), l’origen migratori i el gènere influeixen en la freqüència d’activitat física setmanal.

Els resultats identifiquen tres biaixos principals que afecten l’accés a l’activitat física, un hàbit essencial per al benestar i el desenvolupament integral dels infants i adolescents, i que hauria de considerar-se un dret universal.

El primer és la desigualtat de gènere, que es manifesta de manera molt marcada. Set de cada deu nois practiquen activitat física quatre o més cops per setmana, mentre que aquesta xifra baixa a poc més de quatre de cada deu en el cas de les noies. Aquestes diferències apunten a barreres socials, culturals i estructurals que continuen afectant l’activitat física femenina en l’etapa adolescent.

El segon biaixestà relacionat amb l’origen migratori. El 73 % dels adolescents nadius realitzen activitat física almenys tres cops per setmana, mentre que entre els joves d’origen estranger el percentatge és del 58 %. La distància s’amplia quan s’analitza la pràctica intensa, fet que reflecteix desigualtats en oportunitats, entorns i accés a recursos.

El tercer biaix té a veure amb el nivell socioeconòmic i cultural. El NSEC alt s’associa amb pràctiques regulars (entre dos i quatre dies per setmana), mentre que el NSEC baix es relaciona tant amb pràctiques insuficients (0–1 dia) com amb pràctiques molt elevades (cinc o més dies). Aquest patró polaritzat revela diferències importants en condicions de vida, disponibilitat de temps, recursos i possibilitats d’accés a activitats esportives.

Aquestes desigualtats tenen implicacions socials i educatives rellevants. La literatura científica mostra que l’activitat física contribueix al rendiment acadèmic, a la regulació emocional i al desenvolupament social. Per això, els biaixos detectats no només afecten els hàbits saludables, sinó també les oportunitats de futur i el benestar a llarg termini de molts joves.

És per això que subratllem la necessitat de reforçar les polítiques públiques orientades a garantir un accés equitatiu i assequible a activitats físiques i esportives, així com programes específics per a col·lectius vulnerabilitzats. També es destaca la importància d’oferir una pràctica esportiva diversa, inclusiva i lliure de barreres econòmiques, socials i culturals.