UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A les Serralades Costaneres Catalanes (SCC), els granits Variscs presenten alteracions hidrotermals degudes a la circulació de fluids per fractures. Aquests fluids causen dissolució de quars primari (és a dir, format per la cristal·lització del magma granític) i reemplaçament dels feldespats també primaris, per albita i/o microclina, la qual cosa implica un enriquiment en sodi i/o potassi. A més, hi ha formació d’altres minerals secundaris. Aquesta roca alterada s’anomena episienita, i destaca pel seu color vermellós que contrasta amb els blancs-grisos dels granits sense alterar (Fig. 1). És important estudiar les episienites, ja que en alguns indrets estan relacionades amb mineralitzacions d’interès econòmic, com les d’elements de les terres rares, de gran importància tecnològica. 

Aspecte de les episienites vermelloses en contrast amb la granodiorita inalterada de color gris, en els afloraments de la Costa Brava (platja de Sa Conca, Girona)

Dues investigadores del Departament de Geologia de la UAB hem estudiat les alteracions de dos tipus de granits Variscs de les SCC, en el marc del projecte MICIU/AEI/10.13039/501100011033, sobre Origen, mobilitat i concentració de Terres Rares en Materials Variscs ibèrics del Sistema Central i els Catalànids. Uns eren leucogranits del Massís de les Guilleries, d’edat 305-299 Ma, i els altres eren granodiorites (288 Ma) del Massís Gavarres-Costa Brava. Químicament, són també diferents: els leucogranits són alcalins-càlcics i les granodiorites són calco-alcalines. L’objectiu del treball era caracteritzar l’alteració en termes d’edat, canvis en mineralogia i geoquímica, estimació de temperatura i pressió, tipus de fluids que la causa i comparar-ho amb casos semblants al Massís Ibèric i als Pirineus. 

A partir de dades de camp, de caracteritzar les roques i els minerals amb microscopis òptic i electrònic i d’analitzar els seus elements majors i traça, vam obtenir diversos resultats. Per una banda, es dedueix que hi va haver diversos episodis d’alteració entre el Permià Inferior i el Triàsic Mitjà. Per l’altra, els dos casos estudiats segueixen la mateixa trajectòria d’alteració, amb albitització i desquarsificació, però essent menys intensa en els leucogranits de les Guilleries. Això seria causat per una proporció de fluid menor i temperatura i pressió d’inici del procés inferiors a les Guilleries (380 ºC i 30 MPa) que a la Costa Brava (500ºC i 50 MPa). 

Elements traça com l’urani es comporten diferent en els dos casos. Originalment, els leucogranits de les Guilleries en tenen una concentració elevada, que disminueix durant l’alteració; en canvi, a la granodiorita de la Costa Brava, la concentració d’urani normal augmenta lleugerament amb l’alteració. La concentració de terres rares, en canvi, no queda afectada. De tot això deduïm que els fluids implicats eren aquosos, d’origen profund, amb un contingut en lligants de terres rares baix i a més, amb possible participació d’aigües evaporítiques superficials. Els casos estudiats són semblants a altres exemples d'alteració coetanis en el Massís Ibèric, però són diferents d'alteracions de granits Variscs més recents en els Pirineus.