UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En l’àmbit digital s’estan produint vulneracions de drets fonamentals com el dret a la igualtat i a la no discriminació, el dret a la intimitat o el dret a la protecció de dades. La majoria d’aquestes vulneracions passen desapercebudes, ja que o bé les persones no som conscients que s’estan produint, o bé el perjudici que causen no es considera gaire rellevant a escala individual (tanmateix, col·lectivament pot tenir un gran impacte perquè pot afectar de la mateixa manera a milions de persones dispersades arreu del món). Per exemple, un sistema d’intel·ligència artificial, emprat per part de moltes empreses per seleccionar candidatures per a un treball, que discrimina a les dones o a persones racialitzades ho farà de forma no evident i afectarà a totes aquelles persones d’acord amb les quals prengui decisions. Aquest sistema tindrà un impacte molt més estès en comparació amb una persona encarregada de gestionar els recursos humans d’una empresa que té prejudicis envers les dones o les persones racialitzades -ja que l’abast de les seves decisions serà molt més limitat.

L’acció col·lectiva és un mecanisme jurídic que permet defensar interessos comuns d’una pluralitat de persones. Malgrat que la identificació de perjudicis i de víctimes sigui molt complicada en l’àmbit digital i això ocasioni que sigui difícil la creació de grups de persones perjudicades;, els poders públics, en disposar de molts més recursos humans i econòmics per accedir a informació, per interrelacionar persones afectades, per detectar les vulneracions de més rellevància, i per coordinar-se amb institucions d’altres països que també abordin les mateixes qüestions; tenen una posició privilegiada per liderar aquesta tipologia d’accions. En tenir certs indicis que s’estan vulnerant drets fonamentals, haurien de poder impedir l’ús actual i futur dels sistemes emprats en l’esfera digital que estiguin causant aquestes vulneracions. Això suposaria que els poders públics assumeixin la cerca de mecanismes i la responsabilitat de protegir les persones de les violacions de drets que poden patir en l’àmbit digital (un àmbit on hi ha molta asimetria de poder entre les persones que l’usen i les empreses que el faciliten).

Actualment, hi ha certes normatives europees que plantegen la possibilitat d’emprar accions col·lectives (la Directiva 2020/1828, que específicament aborda l’acció col·lectiva en l’àmbit del consum, l’Article 80 del Reglament General de Protecció de Dades o l’article 86 del Reglament de Serveis Digitals). Tanmateix, des de la nostra perspectiva, aquestes no maximitzen la posició privilegiada dels poders públics com a garants dels drets fonamentals en l’entorn digital.