Arxiu de notícies

L’Institut ha signat un conveni de col·laboració amb AdSalutem, un centre de referencia en medicina del son i salut cerebral. La idea del conveni és promoure col·laboracions entre grups de recerca i professionals del centre de salut.

Investigadors de l'Institut han dut a terme dos estudis reveladors sobre TRPV2, un canal iònic fonamental en diverses funcions cel·lulars, que l’assenyalen com a possible nova diana terapèutica a l’hora de tractar la hipertensió. D’una banda, han descobert els efectes dilatadors dels vasos sanguinis que provoca la seva activació i, de l’altra, han identificat una molècula capaç d’activar-lo de manera més potent que els fàrmacs coneguts fins ara.

Un equip de recerca liderat per l’Esther Dalfó ha generat i validat un nou model animal que permetrà estudiar estadis molt inicials de la malaltia de Parkinson, en els quals encara no apareixen símptomes motors, i els mecanismes moleculars previs a la mort neuronal. El nou model, basat en el cuc Caenorhabditis elegans, emergeix com una eina essencial per elaborar futures teràpies dirigides a frenar la pèrdua de l’estructura i funció neuronals característiques de la malaltia.

Un estudi coordinat pel Dr. Francesc Jiménez-Altayó demostra en models animals els beneficis del vorinostat després d’un ictus cerebral. El fàrmac, que està aprovat per a l'ús en humans en un tipus de limfoma cutani, atenuaria les lesions cerebrals i promouria la recuperació del teixit.

Els passats 10 i 11 de gener, els membres del comitè avaluador extern van visitar l'Institut i es van reunir amb els coordinadors dels SGRs i membres dels diferents col·lectius. L'objectiu és que facin un informe de l'estat del centre i proposin iniciatives de millora que es puguin implementar.

Un estudi publicat a Nature Nanotechnology presenta una neurotecnologia innovadora basada en grafè amb potencial per a tenir un impacte transformador en neurociència i aplicacions mèdiques. Aquesta recerca, liderada per l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), amb participació de l'Institut, es troba en desenvolupament per a aplicacions terapèutiques a través de la spin-off INBRAIN Neuroelectronics. Llegeix l'article

La UAB ha posat en marxa una nova campanya per recaptar fons per estudiar una teràpia gènica per a la deficiència d'adenilsuccinat liasa (ADSL), una malaltia genètica ultrarara que pateixen uns 80 nens i nenes al món, entre els quals dos germans de Cambrils, l’Anton i l’Andreu.

La informació que percebem del moviment viatja des de l'oïda interna fins a unes zones del cervell anomenades nuclis vestibulars, que juguen un paper important en el mareig. Ara, investigadors del grup de recerca en Neuropatologia mitocondrial i la Universitat de Washington han identificat en ratolins quines neurones específiques transmeten els senyals que provoquen aquest malestar. L’estudi s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Llegeix l'article

El grup de recerca Laboratori Humà, en col.laboració amb el Dr Albert Quintana, ha rebut finançament a la convocatòria “Ayudas a proyectos de Investigación 2023”  de la Fundación Alicia Koplowitz. L’estudi està centrat en les diferències individuals en la resposta a l’estrès i avalua diferents biomarcadors i paràmetres d’adversitat primerenca, amb l’objectiu final d’aprofundir en els factors de risc i de protecció a desenvolupar trajectòries de conducta disruptiva i prosocial.

Un article on han participat les Dres. Lydia Giménez-Llor i Aida Munsant, en col·laboració amb l'Institut Karolinska (KI) i l'empresa de biotecnologia BioArctic, han combinat la microscòpia STED, una tecnologia que permet la visualització amb superresolució, i un nou anticòs creat recentment, per observar els agregats amiloidogènics característics de la malaltia d'Alzheimer.