Actualitat

La iniciativa público-privada tindrà l’objectiu de captar projectes d’empreses capdavanteres d’aquest sector, formar i atraure talent especialitzat, potenciar la recerca i la innovació i connectar l’ecosistema local al món.

La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha presentat avui a la Facultat de Ciències de la UAB el Pla complementari d’astrofísica i física d’altes energies, que coordinarà l’IFAE.

La 22a edició del congrés tindrà lloc del 12 al 16 de juny de 2023 a la Casa Convalescència i servirà per presentar i debatre les solucions actuals i futures de la nanotecnologia computacional en la simulació de nanoestructures, nanomaterials i nanodispositius. Es tracta d’un camp eminentment interdisciplinari que implica àmbits com l’electrònica, l’enginyeria, la física, les matemàtiques aplicades, la química i la biologia. El termini per presentar-hi treballs i participar-hi ja és obert.

Diego Blas Temiño, investigador del Departament de Física de la UAB i de l’IFAE, ha estat guardonat amb el Premi Buchalter de Cosmologia per la seva investigació sobre ones gravitacionals.

El programa, coordinat per l'ICFO, té per objectiu desenvolupar tecnologies per a la futura internet quàntica. Hi participen, a més de la UAB, l'IFAE, l’ICN2, la UB i la UPC.

Investigadors de la UAB han desenvolupat un material magnètic capaç d'imitar la manera com el cervell emmagatzema la informació. El material permet emular la sinapsi de les neurones i imitar per primer cop l’aprenentatge que es produeix durant el son profund.

Científics del Departament de Física de la UAB i del CERES han desenvolupat un nou concepte de LIDAR (Light Detection and Ranging) que permet mesurar amb més precisió la distància a la qual es troben diferents components de l'atmosfera. La nova eina pot millorar així l'estudi dels raigs gamma de l'Univers mitjançant els telescopis MAGIC des de l'Observatori del Roque de los Muchachos.

L’aigua subterrània que circula pel subsol a causa del desgel del permagel pot transportar diòxid de carboni i metà —gasos amb un potent efecte d’hivernacle— fins als llacs àrtics, la qual cosa incrementa els efectes del canvi climàtic. Aquest procés de transport de gasos fins als llacs, que culmina amb la seva emissió cap a l’atmosfera, s’ha quantificat ara per primer cop en un treball amb coautoria d'investigadors de la UAB publicat a Nature Communications.