Actualitat

El premi Nobel de Química d'aquest any ha recaigut a Alexei Ekimov, Louis Brus i Moungi Bawendi pel desenvolupament de punts quàntics semiconductors. Aquestes nanopartícules, d'entre 2 i 10 nanòmetres, ofereixen unes propietats fascinants directament relacionades amb la seva mida petita. El professor del Departament de Física de la UAB i cap de grup de l'ICN2 Javier Rodríguez-Viejo va ser partícep del desenvolupament d'aquestes nanopartícules com a estudiant postdoctoral al MIT.

A partir del 4 de febrer i durant 5 dissabtes, la facultat de Ciències acollirà els 23ens Dissabtes de la Física. Una iniciativa del Departament de Física que té com a principal objectiu apropar la física i la ciència als joves preuniversitaris i motivar-los a conèixer el món que ens envolta d'una manera rigorosa i, alhora, entenedora.

Un any més, i amb motiu dels Premis Nobel atorgats l’any 2022, les Facultats de Ciències i Biociències celebren les “Xerrades al voltant de la Ciència”. L’esdeveniment tindrà lloc el proper 13 de desembre a les 13:00 hores a la sala d’Actes de les Facultats de Biociències i de Ciències.

Amb el pas del temps, els vidres es reestructuren cap a configuracions més estables que poden afectar les seves propietats. Atès que els vidres tenen moltes aplicacions pràctiques, conèixer com tenen lloc aquestes transicions és molt important. Personal investigador del Departament de Física de la UAB i de l'ICN2 explica com han estudiat els detalls de la transició vítria i han observat com la reestructuració per la qual el vidre transita a líquid no sempre és homogènia, depèn de la temperatura i no de l’estabilitat inicial del vidre.

El Dr. Josep Enric Llebot Rabagliati, impartirà la conferència Algunes qüestions sobre el clima i els seus canvis, el dia 7 de novembre amb motiu del dia de Sant Albert, patró de les Facultats de Ciències i Biociències.

Científics del Departament de Física de la UAB i del CERES han desenvolupat un nou concepte de LIDAR (Light Detection and Ranging) que permet mesurar amb més precisió la distància a la qual es troben diferents components de l'atmosfera. La nova eina pot millorar així l'estudi dels raigs gamma de l'Univers mitjançant els telescopis MAGIC des de l'Observatori del Roque de los Muchachos.

L'Institut de Física d´Altes Energies (IFAE), a la UAB, coordina el projecte  INFRA-DEV ET-PP d'Horizon Europe orientat a la construcció d’un observatori europeu d’ones gravitacionals. El projecte tindrà una durada de quatre anys amb un pressupost total de 3,45 milions d’euros i està format per centres de recerca capdavanters d’11 països.

Investigadors de l'ICFO i de la UAB, a Barcelona, aconsegueixen demostrar interaccions col·lectives quirals entre àtoms refredats a les temperatures més baixes de l'Univers. El resultat és un sistema quàntic sintonitzable que es comporta de manera diferent de la seva imatge especular i es descriu amb una teoria de gauge, un dels pilars de la Física moderna. La fita s'aplicarà a la computació quàntica de materials i es publica a Nature.

Un equip de recerca que s'integra a la col·laboració MAGIC, un consorci internacional amb la participació de la UAB, ha detectat raigs gamma de molt alta energia procedents d'una estrella nova recurrent a la Via Làctia. Els resultats d'aquestes observacions i els nous descobriments sobre aquestes explosions estel·lars han estat publicats recentment a la revista Nature Astronomy.

Investigadors de la UAB, l'IFAE i l'University College de Londres proposen utilitzar les variacions en la distància entre la Terra i la Lluna, que es poden mesurar amb una precisió de tant sols un centímetre, com a un nou detector d'ones gravitacionals en un rang de freqüències que els dispositius actuals no poden detectar. La investigació, que podria obrir les portes a la detecció de senyals de l'univers primigeni, ha estat publicada a Physical Review Letters.