Màster en Salut Internacional i Cooperació

El Màster en Salut Internacional i Cooperació és un projecte formatiu de títol propi, amb una llarga trajectòria i adaptat a les demandes de la cooperació en salut internacional, que respon a les necessitats dels professionals de la salut (medicina, infermeria, farmàcia, biologia, veterinària, nutrició, fisiologia, odontologia, etc.) d'una formació especialitzada i pràctica i que els hi permeti continuar amb el seva activitat professional a l'hora, els quals volen dedicar-se o orientar-se professionalment a la Cooperació internacional i l'acció humanitària, treballant amb ONG, Institucions i organismes internacionals de cooperació al desenvolupament en salut i centres de salut internacional en la identificació, tractament i control de les malalties amb més prevalença a la geografia tropical i d'aquelles confinades als països de baixa renda i de l'anomenat 'quart món'. Per això, aquest Màster els forma amb les competències i habilitats per poder intervenir i millorar la salut de les comunitats en contextos precaris, emergències, catàstrofes i acció humanitària, per que siguin eficaços i coherents amb la realitat multidimensional de la salut, per que apliquin un enfocament de drets, tinguin en compte les complexes relacions entre salut i pobresa i que responguin als desafiaments que presenta la mundialització, amb els seus contrastos i desigualtats.

La metodologia formativa es semipresencial, participativa i col·laborativa (la formació s'adapta a las matèries, però sempre amb metodologies educatives participatives), amb una part de formació a distància (70 %), a través de Campus Virtual de la UAB i les eines de la plataforma Moodle, i una part presencial (30 %). Para l'obtenció del títol, els alumnes han de realitzar una estada d’un mínim de dos mesos (225 hores) en projectes de cooperació en salut, a l'Àfrica, Àsia o Sud Amèrica (orientem i assignem el projecte en funció del perfil i disponibilitat), i presentar i defendre el treball final de Màster (TFM) relacionat amb la seva estada de pràctiques tutoritzades i defensar-lo davant d'una comissió avaluadora.

El caràcter professionalitzador fa que el desenvolupament del Màster estigui dividit en quatre parts: 1. Sabers i coneixements (20 ECTS, On-line) Primer trimestre (de setembre a desembre). Part bàsica orientada al treball amb els sabers i coneixements i conceptes de la salut internacional, amb un enfocament salubrista i crític sobre les diferents realitats del món. 2. Saber com s'utilitzen aquests coneixements i habilitats (14 ECTS, On-line) Segon trimestre (de gener a finals de març). Part avançada on s'introdueixen els mecanismes i processos que fan que el que s’ha après trobi el seu lligam a terreny, en els contextos de la cooperació i situacions de crisis i emergències. 3. Saber emprar aquests coneixements en pràctiques simulades (16 ECTS, Presencials) tercer trimestre (d'abril a principis de juliol) L'objectiu d'aquesta part és que els alumnes apliquin el bagatge i els coneixements en situacions similars a les que es trobaran a terreny. 4. Aplicar aquests coneixements en pràctica, real guiada per objectius (15 ECTS), (Pràctiques en projectes de cooperació en salut i presentació del treball final de Màster). En aquesta fase de aprenentatge s'enfronta als alumnes amb problemes amb tota la complexitat i han de tractar de resoldre'ls en el disseny del seu treball final de Màster.

L'orientació integrada i social d'aquesta formació té una vinculació directa amb una realitat internacional on la cooperació en salut ha de servir per enfortir els sistemes de salut dels països en vies de desenvolupament mitjançant la creació d'estructures àgils i eficaces, i no només la lluita contra malalties o programes verticals específics. La demanda d'experts amb una formació adient per part de les ONG i institucions de Cooperació internacional així ho reflecteix, tant al projectes d'ajut i coopera

Sortides professionals

-Organismes i institucions de la Cooperació i la Salut Internacional (ONG, Institucions públiques i privades de la cooperació en salut i el desenvolupament, nacionals i internacionals, entitats de gestió de problemes de salut, avaluació de sistemes i polítiques de salut, etc.)
-Sistemes de salut pública, salut comunitària i medicina social de països de rendes mitjanes i baixes.
-Organitzacions els objectius de les quals estiguin la lluita contra la pobresa, la discriminació o la desigualtat en l'accés als serveis de salut.
-Organitzacions o entitats d'actuació en emergències en salut, acció humanitària, situacions de crisis o conflictes bèl·lics.
-Entitats públiques o privades de l'àmbit de la recerca qualitativa o quantitativa en Salut Pública Internacional.
-Centres d'atenció al viatger, vacunació internacional, atenció a la salut comunitària i la immigració i control de de les malalties emergents.
-Entitats de prevenció, protecció i promoció de la salut pública en situacions socials precàries o en emergències.

Pràctiques

Els alumnes del Màster han de realitzar una estança de pràctiques curriculars tutoritzades (9 ECTS, 2 mesos aproximadament) en projectes de cooperació en salut, centres de salut de països de baixa renda, institucions relacionades amb la salut pública en aquests contextos i organismes de salut internacional. Aquesta estança de pràctiques s'ha de fer amb el 80% de la part lectiva superada.

Els projectes i centres amb els quals tenim acord per aquesta activitat formativa són més de 40 organitzacions i llocs on els alumnes poden escollir la seva estada en funció de l'idioma, activitats o disponibilitat. Geogràficament se situen a sud est asiàtic, molts països africans, nord, Sahel, centre i sud Àfrica; Llatinoamèrica, organitzacions no governamentals (ONG) i centres i institucions espanyoles i catalanes vinculades a la salut internacional.

Els objectius d'aquesta activitat són dos:

1. Exercici formatiu en situacions reals, amb la finalitat de comprendre i transformar les competències apreses al Màster mitjançant l'experiència pràctica, així com fomentar i desenvolupar els seus valors i compromís social (valors i actituds). Els estudiants aporten els seus coneixements i capacitació i extreuen experiència a través de l'esforç i la voluntat de participació, durant aquest període de temps, intentant pels limitats mitjans a l'abast aportar alguna millora al projecte o en l'entorn de la salut.

2. Identificar un problema de salut durant l'estança de pràctiques. Els estudiants ha de tenir una mirada crítica, en l'observació e l'entorn, per tal de poder fer un diagnòstic de salut amb la intenció d'identificar un problema de salut o amb repercussions amb la salut de la comunitat. El propòsit final d'aquest procés és que els estudiants puguin replantejar els coneixements i experiències apreses al Màster, que puguin plantejar hipòtesis, per validar-les o refutar-les, que siguin capaços de donar resposta amb pertinència i eficiència a problemes reals que identifiquin en la seva pràctica professional en aquests contexts i que puguin recollir les dades suficients sobre el problema de salut i plantejar una estratègia per donar-li una solució. Aquest material serà la base per l'elaboració del treball final de Màster. Aquest treball hauria de ser útil al centre o projecte on s'han fet les pràctiques.

Beques i ajuts

Consulta la informació a la pàgina de beques, ajuts i convocatòries UAB.

Centres responsables

Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva i Salut Pública

Contacte

Pau Aragonés Correderas

Telèfon: 933160413

Web del programa

http://medicinatropical.uab.es