Entrevista a Francesc Serras, alumni del grau en Dret '20 i cofundador de TECOUS

30/10/2026

Francesc Serras, alumni de Dret’20 de la Universitat Autònoma de Barcelona i cofundador de TECOUS, la primera empresa reconeguda amb el segell Startup UAB. Advocat de formació i emprenedor per convicció, va transformar un treball final en una legal tech dedicada a fer més entenedors els documents jurídics per a la ciutadania, les empreses i les administracions. Vinculat a la UAB a través d'Alumni UAB, Emprèn UAB i diversos grups de recerca, defensa una comunicació jurídica més accessible i veu en la innovació i la intel·ligència artificial una oportunitat per apropar el dret a les persones.

- Com es passa d’un treball final de màster a crear una start-up? 
Per accident, una mica. Tot va començar arran d'una experiència personal: vaig haver de pagar les despeses d'enviament per retornar un regal que havia comprat. Jo havia acceptat els termes i condicions, però com que no m'havia llegit la lletra petita, no sabia que em tocava pagar-ho. I l'import no era precisament menor.

- Així va sorgir la idea? 
Sí. Se'm va acudir que caldria fer més entenedora tota aquesta informació. A més, coincidia que, mentre estudiava, treballava en un establiment comercial on sovint havia d'explicar la política de desistiment als clients. Vaig decidir fer el treball final de màster sobre com ajudar a entendre conceptes jurídics que, en principi, són abstractes, complicats i deixen molta gent pel camí.

- Com neix TECOUS? 
Les primeres línies del projecte sorgeixen el 2023, fruit del treball final de màster que havia fet el curs 2021-2022. A partir d'aquí vam anar donant forma a la idea fins a constituir-nos com a empresa el 2026. També hem estat la primera empresa a obtenir el segell Startup UAB, cosa que ens fa especial il·lusió.

- Què ha estat el més complicat fins ara? 
Trobar el product-market fit, és a dir, entendre quin producte havíem de construir i per a qui. Una cosa és tenir una idea que et sembla interessant i una altra és que resolgui una necessitat real per la qual algú estigui disposat a pagar. Crec que això ha estat el més complicat.

- Com aconseguiu transformar documents jurídics complexos en informació clara i accessible? 
El que fem és molt senzill. Comencem sabent on sorgeixen els dubtes, on està la fricció entre l’administració i la persona administrada, entre qui aporta el document i qui l’ha de signar; a partir d’aquí construïm productes repetibles.  

- Què pot suposar que li donem “Accepta” a “He llegit i accepto els termes i condicions”, quan en realitat ni ho hem llegit? 
Els consumidors europeus tenim una normativa que ens protegeix, però hi ha exemples que evidencien fins a quin punt acceptem coses sense llegir-les. Hi ha el cas d'un videojoc que incloïa en els termes i condicions que, comprant a la seva botiga, regalaves la teva ànima. I en un experiment amb una xarxa social fictícia, els participants acceptaven cedir el seu primer fill. Eren exemples, però il·lustren molt bé el problema.

- Qui són els vostres clients? 
Tant administracions públiques com empreses privades. Amb les administracions tenim tres línies força definides: subvencions, normatives o ordenances fiscals, i resolucions. En tots els casos fem més entenedor el llenguatge jurídic, però mantenint sempre la traçabilitat entre el resum i el text original. Amb les empreses privades treballem amb contractes, termes i condicions o altra documentació i la convertim en continguts que es poden consultar d'una manera molt més interactiva, accessible i àgil.

- Què paguen pels vostres serveis? 
Tenim un model que combina tres fonts de generació d’ingressos: pagament únic en la implementació, recurrència per manteniment i funcionalitats addicionals. Està bé que no ens centrem només en una tipologia de document. Això permet a empreses i administracions utilitzar diferents serveis i contractar-los conjuntament de forma bonificada. 

- Teniu competidors? 
Som una legal tech poc ortodoxa, no competim amb les legal tech que se centren en la generació de documents jurídics. Nosaltres ens centrem a aconseguir que aquests documents siguin entenedors, ens ocupem de la comprensió i la comunicació de termes jurídics. Però sempre dic que la nostra competència no és només un altre software: moltes vegades és la persona que agafa el telèfon i resol els dubtes que aquell document ha generat.

- Pot suposar un risc per a la vostra tecnologia que la IA estigui tan naturalitzada?
Seria un risc si realment una IA generalista permetés a qualsevol ciutadà fer un tràmit amb l’administració sense cap mena de dubte. De totes maneres, l’administració no es pot permetre el marge d’error de les al·lucinacions, són organismes que requereixen el més alt nivell de garantia i rigor; i nosaltres existim per ser un garant per l’administració fent arribar la informació a la ciutadania de forma veraç i senzilla. 

- La IA pot incidir en la transformació de l’advocacia? 
Sí. És fascinant veure com un sector tan tradicional com el jurídic, ara sí que s’ha d’espavilar amb la innovació. El sector jurídic havia viscut les darreres revolucions tecnològiques molt còmodament. Amb la IA la feina de l’advocacia sí que canvia, no sé cap a on, però és una eina molt potent que sacseja el sector. 

- Us fa patir? 
Al contrari! A mi personalment m'apassiona. Crec que era necessari i que, a més, és una finestra d'oportunitat genial. Continuem comunicant moltes resolucions i decisions jurídiques de manera molt semblant a com es feia fa segles. Ara tenim l'oportunitat de fer que la justícia sigui més entenedora i arribi a molta més gent, en lloc de quedar limitada a un reducte d'experts en la matèria.

- TECOUS ajuda a entendre polítiques de privacitat, normatives, comunicacions administratives, bases de subvencions o resolucions. Teniu pensat ampliar a més tipus de documents, treballar amb altres solucions o fer el salt al mercat internacional? 
Ens agradaria fer més entenedors els prospectes dels medicaments, però també les comunicacions sobre convenis col·lectius o, per exemple, els processos d'assignació de places del professorat del Departament d'Educació. Pel que fa a la internacionalització, tenim una vocació clarament europea. El desenvolupament normatiu de la Unió Europea ens obre oportunitats de mercat i d'impacte. Més enllà de la UE, el que fem també podria tenir sentit a Llatinoamèrica. I als Estats Units o la resta del món? Per què no, però no és un objectiu ni a curt ni a mitjà termini.

- Què teniu previst? 
La idea és començar a ampliar mercat a la Unió Europea a finals del 2028 o principis del 2029. Pel que fa a Llatinoamèrica, dependrà més de les oportunitats que vagin sorgint.

- Des de 2023 heu rebut diverses ajudes, entre elles la del programa Emprèn UAB. En què ha consistit? 
Al MWC del 2024 em vaig acostar a l'estand de la UAB per explicar-los que era alumni de la universitat i que estàvem desenvolupant una idea de negoci. Volia recuperar el vincle amb la institució. Primer ho vaig fer a través d'Alumni UAB i després d'Emprèn UAB, que amb el programa d'acceleració ens ha ajudat molt a trobar l'encaix del producte al mercat. Ens va fer replantejar la proposta. 

- Per tant, continueu vinculats a la UAB?  
Sí, i molt. Hem recuperat el vincle amb la institució i col·laborem amb el grup de recerca TransMedia Catalonia, amb el CVC i amb la Càtedra UAB-Cruïlla. A més, hem estat la primera empresa reconeguda amb el segell Startup UAB, cosa que ens fa moltíssima il·lusió. Jo també mantinc el vincle amb les facultats de Dret i d'Economia i Empresa, on he pogut fer alguna classe recentment. És una experiència que no m'hauria imaginat i m’ha fascinat, admiro molt les persones que es posen cada dia davant d’alumnes. 

- Què ha suposat fins ara la UAB per TECOUS? 
Un suport important pel que fa al negoci i un impuls en la visibilitat. Ens ha ajudat a millorar la proposta, a replantejar-nos si avancem pel camí correcte. Estar presents al 4YFN de la mà de la UAB va ser un punt d’inflexió, ens va ajudar a posicionar-nos. 

- Com recordes el pas per la universitat com a estudiant? 
Van ser els anys més feliços de la meva vida. Llavors tenia el punt just entre llibertat i responsabilitat, amb prou marge per davant. A més era un espai molt segur, que em donava molta tranquil·litat. Tot plegat va generar una sinergia genial. També vaig gaudir molt la carrera de dret, i del bar també. 

- Havies imaginat que emprendries? 
Mai. Soc advocat de formació i vaig fer el màster per exercir, tot i que després vaig començar a treballar com a secretari-interventor a l'Administració pública. No tenia cap intenció d'emprendre, i crec que això també forma part de la màgia de TECOUS. El meu soci, en Víctor de Cubas, és enginyer i ja havia emprès diverses vegades. Hem trobat un bon equilibri entre algú enamorat d'intentar resoldre un problema i algú enamorat d’emprendre i construir. Fem un bon tàndem.

- Com us vàreu conèixer? 
Ens coneixíem d’abans de començar la universitat tot i que feia alguns anys que no manteníem un contacte estret. Ens vam retrobar en el moment i el lloc indicats per treballar plegats. 

- D’on treus el temps per TECOUS?
Jo treballo i emprendre és una feina que no respecta caps de setmana ni festiu, però igual que dones, reps. Quan emprens ho fas en cos i ànima. També penso que si no ho faig ara no sé quan ho faré. Aprofito que tinc la motivació i que tinc menys responsabilitats i condicionants que en el futur. 

- A LinkedIn comparteixes lectures que t’han inspirat com dius “mentre intentes entendre com és això d’emprendre”. Com és això d’emprendre? 
Fascinant i esgotador, sobretot fascinant. 

- Per què t’agrada tant? 
Mai m'havia plantejat gaire quin era el meu llegat a la vida, i amb TECOUS he trobat una cosa que crec que pot ser un bon llegat. L'emprenedoria d'impacte et dona un motor de fons que va més enllà dels resultats. M'agrada pensar que, independentment del que acabi passant amb l'empresa, hem fet un camí que valia la pena recórrer, perquè simplificar el llenguatge jurídic ajuda les persones.

- On t’agradaria que estigués TECOUS d’aquí a 5 anys?
M'agradaria haver ampliat i internacionalitzat TECOUS i que ens haguéssim convertit en un referent d'accessibilitat en comunicació jurídica. Sobretot, voldria que ajudéssim a generar confiança entre parts que sovint es troben en una posició desigual: l'Administració i la ciutadania, o una empresa i el consumidor que ha de signar el document; però també a generar confiança entre parts que es mouen en terrenys poc regulats, com els contractes entre empreses.

- Els alumni de la UAB tenen la possibilitat de mentoritzar alumnes dels darrers cursos a través del programa Mentoria UAB. Per què dedicaràs part del teu temps a acompanyar estudiants en el pas cap al món laboral? 
Tant el meu soci com jo serem mentors de Mentoria UAB. Crec que pot estar bé intentar ajudar a fer que l’estudiantat s’estalviïn possibles cops. També és una oportunitat per oferir-los una amplitud de mires. Quan estàs acabant la carrera sembla que s’acaba el món si no trobes feina i arribes a on havies previst. Després de més de 20 anys estudiant de seguit arriba el dia en què acabes i et preguntes, “I ara què faig?”. Crec que podem ajudar a intentar gestionar aquesta frustració. No fa pas tant jo estava al seu lloc. 

- Què recomanaries als i les estudiants per a la següent etapa, la laboral?
Els diria que es permetin parar i que tinguin paciència. Les coses no van sempre tan de pressa com voldríem. M'agrada la idea de «Be patient with yourself». Quan acabes la carrera hi ha milers d'estudiants que també tenen ganes de començar a treballar. I planificar-se ajuda: pensar què t'agradaria fer abans d'acabar però sense obsessionar-se, perquè res no és inamovible. Anem veient i reajustant.

- Què t’aporta emprendre? 
M'encanta conèixer persones, i emprendre va molt d'això: de conèixer gent, de parlar amb qui ha d'utilitzar allò que estàs creant i d'aprendre a gestionar la frustració quan et diuen que no. Després de treballar a l'Administració i en grans empreses, on a vegades costa veure l'impacte directe de la feina, emprenent el veus molt més clar. A més, aquí, si tu no et mous, ningú no es mou per tu.