UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En les últimes dècades, el món ha vist un augment extraordinari en el nombre de persones que viuen fora del seu país d'origen. L'any 2020, els migrants internacionals sumaven al voltant de 280 milions, la qual cosa suposa més de tres vegades la xifra registrada el 1960.

La migració internacional no sols afecta als països en els quals es mou la gent, sinó que també té un impacte durador en els llocs que aquestes persones van deixar enrere. Les persones immigrants solen enviar diners a casa, proporcionant un suport vital per a les seves famílies i contribuint al desenvolupament econòmic dels seus països d'origen. Però el suport financer és només una part de la història. Molts també envien idees, habilitats i experiències guanyades a l'estranger, compartint noves maneres de pensar i treballar amb les seves comunitats.

Aquests intercanvis són forces poderoses que donen forma a com els valors, les actituds i les pràctiques s'estenen a través de les fronteres. En el nostre treball, analitzem amb més atenció un aspecte concret d'aquest procés: com influirà el fet de tenir un amic o un familiar vivint en un altre país en la posició cultural de les persones al país d'origen?

Per respondre a això, ens basem en Gallup World Polls, una enquesta única que abasta el període 2009-2012, que ofereix una mostra representativa de 700.000 observacions individuals en 2.256 regions dins dels països, cobrint el 98% de la població no institucionalitzada del món. El document mostra que al voltant del 31% de les persones del món tenen una connexió fiable a l'estranger. Aquestes connexions es distribueixen en diferents països: el 69% viu en països de l'OCDE d'ingressos alts, amb els Estats Units que n’acullen la major part, amb un 20%. Aquestes xifres revelen que la globalització, en forma de tenir una connexió a l'estranger, ja és una característica d'un terç de la població mundial.

A continuació, comparem les persones que estan «connectades» amb les persones emigrades a l'estranger amb altres de la mateixa regió que no estan «connectades», examinant les diferències en les opinions i actituds culturals a través de tres trets culturals rellevants: comportament pro-social, religiositat i punts de vista en qüestions de gènere.

Trobem que els individus connectats mostren una postura cultural diferent en comparació amb els seus companys de la mateixa regió: demostren un comportament pro-social augmentat, una major religiositat i una major alineació amb les opinions igualitàries en matèria de gènere. Per tant, tenir una connexió a l'estranger és un marcador d'identitat rellevant, comparable a tenir educació universitària. Malgrat això, la mida de l'efecte depèn tant de les característiques individuals com de les del país.

El nostre estudi mostra amb dades individuals a nivell global que la globalització en forma de tenir companys i amics a l'estranger és un marcador rellevant dels nostres propis valors i preferències. No obstant això, les implicacions són trets culturals específics, donant suport a la intuïció que cada valor cultural té els seus propis motors i determinants.