UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El sobrepès i l’obesitat s’han convertit en importants problemes de salut pública a causa del preocupant augment de la seva prevalença en totes les edats i de les seves conseqüències sobre la salut física, psicològica i social. Diversos estudis han evidenciat que l’excés de pes incrementa el risc de malalties cròniques (com les patologies metabòliques i cardiovasculars), a més d’afectar la qualitat de vida i generar un elevat cost sanitari. En l’etapa de transició cap a l’edat adulta, els joves universitaris representen un grup especialment vulnerable, ja que solen mantenir patrons alimentaris poc saludables: consumeixen amb freqüència aliments ultraprocessats, sucres refinats, greixos saturats i trans, així com un excés de sodi. Sovint substitueixen menjars equilibrats per opcions ràpides o precuinades, mantenen horaris irregulars d’alimentació i presenten un baix consum de fruites, verdures, fibra i micronutrients essencials (com la vitamina D, el calci i el magnesi). Aquests hàbits, combinats amb l’estrès acadèmic, el sedentarisme i els canvis propis de l’estil de vida universitari, afavoreixen l’augment de pes i repercuteixen negativament en la salut física i el benestar emocional, podent consolidar-se i persistir en la vida adulta.

El nostre estudi ha aplicat un anàlisi de xarxes per identificar les interconnexions entre els patrons nutricionals i els correlats físics, psicològics i sociodemogràfics en joves universitaris (amb edats entre 18 i 25 anys) que presentaven sobrepès i/o obesitat. Els resultats van mostrar que la variable amb major centralitat (tant per la seva rellevància com per la seva capacitat de connexió dels elements de la xarxa) va ser el nivell d’estrès, identificat com a node pont dins de la xarxa. Altres dues variables destacades van ser un patró nutricional caracteritzat pel consum de vitamines i minerals, i la presència d’hipertensió arterial. L’anàlisi va revelar tres clústers (agrupacions empíriques) de nodes: a) nivell d’insulina, nivell de glucosa i índex HOMA-IR (model homeostàtic de resistència a la insulina); b) colesterol i triacilglicèrids; i c) perfil sociodemogràfic, estat psicològic, índex de massa corporal i hipertensió arterial.

Aquests resultats suggereixen que la reducció de l’estrès pot contribuir tant a la millora de la salut mental com de les variables metabòliques i nutricionals en joves universitaris amb sobrepès o obesitat. En particular, ensenyar a aquests estudiants tècniques d’afrontament i control de l’estrès podria ajudar a disminuir el risc dels seus correlats psicològics (com l’ansietat, la depressió, la fatiga mental, les alteracions del son, els trastorns alimentaris i el consum de substàncies) i físics (incloent-hi malalties cardiovasculars, resistència a la insulina, debilitament del sistema immune, desequilibris hormonals, inflamació, problemes digestius, tensió muscular i fins i tot fatiga crònica). A més, fomentar una dieta rica en vitamines i minerals, controlar la hipertensió i promoure l’activitat física pot contribuir significativament a millorar la salut general i reduir els riscos associats a l’excés de pes.