UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El mètode més utilitzat per reconstruir la vegetació del passat i els seus canvis a través del temps és l'anàlisi de pol·len i espores de plantes vasculars, preservats en sediments de llacs i torberes. Molt pocs d'aquests estudis inclouen també els anomenats "palinomorfs no pol·línics" (abreujats com NPP, per les seves sigles angleses) o restes de diferent origen com espores de fongs, o restes d'algues i animals (insectes, crustacis, etc.) Del plàncton i altres hàbitats aquàtics. Això es deu, en part, al desconeixement de les propietats indicadores d'aquests organismes, des del punt de vista ecològic. Actualment, el mètode més utilitzat per "calibrar" els indicadors paleoecològics és l'estudi dels anomenats anàlegs moderns, que permeten verificar els requeriments ecològics dels organismes de referència en l'actualitat, per després extrapolar aquest coneixement al passat recent.

Aquesta metodologia es va aplicar a un transsecte altitudinal dels Andes veneçolans, entre aproximadament 2200 i 4600 m d'altitud, dut a terme per investigadors de la UAB, CSIC i Universiteit van Amsterdam, que va permetre identificar un total de 65 NPP, 23 dels quals es van descriure per primera vegada (Figures 1-3). La distribució altitudinal de cada un d'aquests NPP s'explica principalment per la progressiva disminució de la temperatura amb l'altitud i les condicions ambientals particulars dels llocs de mostreig.


Figura 2. Imatges d'alguns NPP descrits en l'estudi.


Figura 3. Imatges d'alguns NPP descrits en l'estudi.

Aquests resultats permetran ampliar i millorar les interpretacions paleoecològiques i paleoclimàtiques de la regió d'estudi, proporcionant així millors reconstruccions qualitatives i quantitatives de la resposta dels ecosistemes als canvis climàtics, la qual cosa és necessari per pronosticar les tendències biòtiques futures davant l'escalfament global i d'aquesta manera contribuir a una millor planificació de les estratègies de conservació.