Més estrès i respostes desiguals: els efectes de la prohibició d’accedir amb patinet elèctric al transport públic

Una recerca de Departament de Geografia i l’ICTA estudia l’impacte que la prohibició d’accedir amb patinet elèctric al transport públic ha tingut a la població. Distingeix entre els perfils sociodemogràfics i posa de manifest que les polítiques restrictives en l’àmbit de la micromobilitat poden generar efectes no desitjats, de manera que és important acompanyar-les amb alternatives.
La prohibició d’accedir amb patinet elèctric al transport públic, aplicada a l’àrea metropolitana de Barcelona el febrer de 2023, ha tingut conseqüències rellevants tant en el comportament de mobilitat com en el benestar dels usuaris afectats. Així ho evidencia el nostre estudi, liderat per la UAB i en col·laboració amb investigadores dels Països Baixos, que ha analitzat per primera vegada els efectes d’aquesta mesura a partir de dades longitudinals.
Hem centrat la recerca en usuaris que fins a la implementació de la restricció combinaven el patinet elèctric amb el transport públic, una pràctica clau per facilitar la intermodalitat. Mitjançant la Satisfaction with Travel Scale (STS), els resultats mostren una disminució significativa de la satisfacció amb el viatge, especialment en la dimensió emocional, amb un augment de sensacions com l’estrès, la pressa o la incomoditat. L’impacte de la mesura, però, no és homogeni. Identifiquem diferències importants segons el perfil sociodemogràfic i les condicions de mobilitat prèvies. Les dones i les persones residents en zones suburbanes experimenten una caiguda més pronunciada de la satisfacció, sovint vinculada a una menor capacitat d’adaptació. En canvi, altres grups (especialment homes amb accés a vehicle privat) tendeixen a reorganitzar els seus desplaçaments incrementant l’ús del cotxe, fet que els permet mantenir nivells de satisfacció similars als previs a la prohibició.
A més d’avaluar els efectes en el benestar, hem analitzat com els usuaris ajusten el seu comportament davant la nova situació. Els resultats mostren una bretxa significativa entre els canvis que els participants anticipaven abans de la implementació de la política i els que finalment adopten. En general, es tendeix a sobreestimar el pas cap a modes més sostenibles, com caminar o anar en bicicleta, mentre que se subestima la persistència o l’augment de l’ús de modes motoritzats i estratègies menys eficients. La nostra anàlisi també distingeix entre estratègies adaptatives que impliquen guanys o pèrdues de temps de desplaçament, mostrant com aquestes tenen efectes diferenciats sobre la satisfacció: mentre que les estratègies que permeten estalviar temps poden millorar la valoració cognitiva del viatge, aquelles que incrementen el temps de trajecte estan associades a un deteriorament emocional més acusat.
En conjunt, els resultats posen de manifest que les polítiques restrictives en l’àmbit de la micromobilitat poden generar efectes no desitjats, tant en termes de benestar com de sostenibilitat, i afectar de manera desigual diferents col·lectius. Apuntem, per tant, a la necessitat d’acompanyar aquest tipus de mesures amb alternatives que preservin la intermodalitat i minimitzin els costos per als usuaris.
Grup d’Estudis en Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT)
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
Referències
Roig-Costa, O., Marquet, O., Fu, X., & van Lierop, D. (2026). A longitudinal study on the emotional and behavioural impacts of banning e-scooters on public transport. Transportation Research Interdisciplinary Perspectives, 37, 101963. https://doi.org/10.1016/j.trip.2026.101963