UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La darrera actualització de les directrius de l’Organització Mundial de la Salut sobre activitat física i estil de vida fa èmfasi en el fet que "cada moviment compta", i recomana reduir el temps de sedentarisme a través de la pràctica d’activitat física, de qualsevol intensitat i durada. Això suposa un canvi respecte a les recomanacions anteriors, que suggerien acumular segments d’almenys 10 minuts seguits d’activitat física moderada o vigorosa per obtenir beneficis per a la salut. No obstant això, actualment s’ha evidenciat que qualsevol dosi d’activitat física, fins i tot petits esforços, de tan sols 1-2 minuts, poden marcar una gran diferència en la nostra salut. Promoure, doncs, l’activitat física incidental pot ajudar a reduir el sedentarisme i la inactivitat física en la població.

Però, què entenem per Activitat Física Incidental i quina és la seva relació amb la salut? Investigadors i investigadores de la Universitat Santo Tomás, la Universitat de Concepción a Xile i la Universitat Autònoma de Barcelona han dut a terme un estudi de revisió en què s’aporta una conceptualització clara d’aquest terme. Es defineix l’Activitat Física Incidental com aquella activitat que esdevé de manera no intencionada en la vida diària, derivada d’activitats que tenen un altre propòsit principal, com desplaçar-se, treballar, estudiar o realitzar tasques domèstiques. D’altra banda, els resultats de la revisió permeten evidenciar que l’Activitat Física Incidental està associada amb una reducció significativa en la mortalitat per totes les causes, incloses les malalties cardiovasculars, el càncer i la diabetis tipus 2. A més, té un impacte positiu en la salut mental i el benestar general. En tractar-se d’una forma d’activitat més accessible i menys intimidant que l’exercici estructurat, moltes persones aconsegueixen mantenir-la en el temps, contribuint a una millora sostinguda en l’estat d’ànim, la vitalitat i la percepció de salut.

Tanmateix, és necessari avançar en els sistemes de registre i mesura, en particular en la capacitat dels instruments per captar la diversitat de comportaments que la constitueixen i els mètodes de processament de les dades obtingudes. D’aquesta manera, es podran comprendre i desenvolupar models explicatius per a aquest tipus d’activitat, considerant variables contextuals i individuals. Aquesta perspectiva és clau per establir una base teòrica sòlida sobre l’activitat física incidental i afrontar els reptes actuals de la inactivitat física i els seus possibles impactes en la salut pública a escala mundial.

És un desafiament especial facilitar l’accés a l’activitat física al món. Sumem-nos-hi tothom!