UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'aprenentatge basat en la simulació (ABS) s'utilitza àmpliament en la formació professional perquè recrea situacions realistes i requereix una presa de decisions activa. En la recerca, però, sovint es presenta juntament amb suports addicionals, com ara materials preparatoris i retroalimentació, i les condicions de comparació poden diferir en maneres importants (per exemple, el temps d'aprenentatge, l'exposició de contingut o els mètodes d'avaluació). Això pot fer més difícil aïllar el que la simulació mateixa contribueix. En el nostre estudi, per tant, vam utilitzar un disseny estrictament controlat per centrar-nos en un element central: una trobada en viu i interactiva amb un «pacient».

Vam reclutar 88 persones adultes i vam excloure a les que tenien formació acadèmica o experiència laboral en medicina o psicologia, de manera que els participants no podien confiar en coneixements previs. La tasca va emfatitzar la identificació dels símptomes mostrats pel «pacient» i la seqüència en la qual van aparèixer. En un cas, els participants van aprendre a través d'una trobada en directe amb un actor entrenat (un pacient estandarditzat): van fer preguntes guiades i es van comunicar en interaccions breus i escrites per observar com es van desenvolupar els símptomes al llarg del temps. En l'altre cas, els participants van aprendre la mateixa informació a través d'un text estructurat en pantalla narrat per una veu desconeguda. És important destacar que el contingut informatiu i el temps d'exposició es van combinar entre els dos formats d'aprenentatge.

Un mes després, vam avaluar l'aprenentatge a llarg termini en dos formats. En el format escrit, els participants van respondre preguntes que sortien en una pantalla sobre quins símptomes apareixien i en quin ordre. En el format de vídeo, van veure clips curts d'un actor que mostrava els símptomes i van respondre a preguntes comparables. Per a cada resposta, vam mesurar la precisió, el temps de resposta i la confiança en la seva resposta.

En general, el format de simulació va conduir a un millor rendiment: els participants van respondre amb més precisió i més ràpid que després de l'aprenentatge basat en text, i eren més propensos a informar que estaven totalment segurs de les seves respostes. L'ordre d'aprenentatge també importava: començant amb la versió basada en text millorava el rendiment posterior en la simulació, mentre que començar amb la simulació no proporcionava el mateix benefici per a l'aprenentatge de text posterior. Finalment, les diferències individuals van jugar un paper important: els participants que van informar tenir major capacitat de formar imatges mentals eren generalment més precisos, particularment en el format escrit.

Aquests resultats plantegen la possibilitat que els protocols d'aprenentatge basats en simulació puguin beneficiar-se d'una introducció teòrica breu (o pre-brief estructurat) que ajudi els estudiants a construir un marc mental inicial abans de la trobada encarnada i interactiva. Aquest model amb la teoria primer pot bastir l'atenció i la codificació durant la simulació —potencialment pot fer que l'experiència ABS posterior sigui més eficient i duradora.