UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Aplicant una metodologia d'estimació de consums nova mitjançant la combinació de les dades de l'Enquesta de Pressupostos Familiars i les dades demogràfiques del Cens, la nostra anàlisi projecta l'evolució del consum energètic residencial fins al 2039 i revela una paradoxa inquietant. Tot i que s'espera que cada llar i cada persona consumeixin menys energia gràcies a millores tecnològiques i canvis de comportament, el consum total del sector residencial augmentarà lleugerament, en un 0,80% entre el 2024 i el 2039. La causa principal és demogràfica: Espanya està experimentant una fragmentació de llars sense precedents.

Entre el 2024 i el 2030, el nombre de llars creixerà gairebé un 10%, passant de 19,3 a 21,2 milions. Aquest augment està impulsat principalment per llars d'una persona, tant d'edat laboral com de gent gran, que creixeran aproximadament un 19%. Aquest canvi no és casual, sinó el resultat de dècades de declivi de la fertilitat, augment de la longevitat i, només de parcialment, una immigració que ha alentit, però no revertit, l'envelliment poblacional.

El problema energètic sorgeix perquè les llars petites perden les economies d'escala que caracteritzen les grans. Escalfar un habitatge per a una persona consumeix gairebé la mateixa energia que escalfar-lo per a dos, i cuinar per a un amb prou feines difereix energèticament de cuinar per a diversos. Les dades històriques confirmen aquest patró: entre el 2006 i el 2023, les llars grans van aconseguir reduccions de consum de fins a un 1,83% anual, mentre que les llars de gent gran vivint soles gairebé no en van reduir el consum, fins i tot el van augmentar lleugerament.

La nostra investigació compara dos models de projecció. El primer, que ignora la composició de les llars, prediu una reducció del 4,16% en el consum total per al 2039. El segon, que incorpora els canvis demogràfics, pronostica un augment del 0,80%. Aquesta discrepància, equivalent a gairebé una quarta part de les estimacions, revela que els models tradicionals són sistemàticament optimistes per no considerar la demografia.

Per complir l'objectiu governamental de reducció d’un 1,69% anual el consum al sector residencial, cada llar espanyol hauria de disminuir el consum més d'un 3,4% anual, més del doble de la taxa històrica de l'1,48%. Aquest càlcul evidencia la magnitud del desafiament: la transició demogràfica cap a llars més petites està neutralitzant gran part dels avenços en eficiència energètica.
Les implicacions polítiques són clares. Espanya ha d'accelerar de manera massiva la rehabilitació energètica d'edificis, promoure habitatges més petits i eficients i dissenyar polítiques específiques per a llars unipersonals i persones grans. Sense aquestes mesures, els objectius climàtics quedaran fora d'abast, no pas per manca de tecnologia, sinó per ignorar la realitat demogràfica.