UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El jaciment de la Draga es troba a la riba oriental del llac de Banyoles (Girona, nord-est d'Espanya), a 172 m sobre el nivell del mar i té actualment uns 8 km de circumferència. Una part del jaciment està sota les aigües d'aquest llac càrstic, i una altra part es troba a terra, parcialment inclosa a la capa freàtica. Això ha propiciat una excel·lent conservació de la matèria orgànica, sent fins a la data l'únic jaciment d'aquestes característiques a la península Ibèrica. El jaciment de la Draga té una superfície conservada d'uns 8.000 metres quadrats dels quals s'han excavat 784 m². Correspon a un assentament a l'aire lliure, ocupat durant el període 5300-5000 a.C. per una de les primeres comunitats de camperols documentades en aquest territori. S'han documentat dues fases d'ocupació, la més antiga es caracteritza per les seves construccions en fusta, mentre que la més recent incorpora el travertí com a material constructiu.
 
El treball Firewood and forest exploitation at the ancient Neolithic site of La Draga té per objectiu avaluar com aprofitaven els recursos de l'entorn les primeres comunitats agrícoles del NE peninsular. A partir de l'estudi d'una mostra dels milers de restes de fusta carbonitzada recuperats al jaciment s'ha pogut caracteritzar el paisatge vegetal en què es va obtenir el combustible.
 
L'estudi ha permès determinar que als voltants de l'estany de Banyoles fa 7.300 anys s'estenia un bosc de ribera on creixien llorers, salzes, pollancres, llambrusques, oms i verns; mentre que el bosc caducifoli, dominat pel roure, ocuparia la resta del territori. Factors com l'accessibilitat dels recursos, l'abundància a l'entorn i les propietats de les fustes van ser criteris importants en el disseny de l'estratègia de gestió dels recursos llenyosos. Tot i que s'ha pogut determinar que es van recol·lectar i consumir un mínim de 18 espècies llenyoses de les comunitats riberenques i els boscos caducifolis, tres d'elles van ser especialment aprofitades: el roure (Quercus sp. caducifoli), el llorer (Laurus nobilis) i el boix (Buxus sempervirens). El boix es documenta principalment en la segona fase d'ocupació, fet que podria estar relacionat amb una major presència d'aquesta espècie, possiblement com a resultat de l’antropització de l'entorn.