• UABDivulga
13/09/2016

Imatgeria catalana del darwinisme al segle XIX

Darwin
L'investigador del Departament de Filologia Catalana i del CEHIC F. Xavier Vall i Solaz ha estudiat diverses representacions plàstiques, la majoria desconegudes, relacionades amb el darwinisme creades o reproduïdes a Catalunya, particularment a Barcelona, o en una revista editada per emigrats catalans als Estats Units, La Llumanera de Nova York, durant el segle XIX. Sobretot van servir per divulgar aquesta tendència, a vegades amb aferrissades polèmiques.

S’ha produït un auge de l’estudi de les representacions visuals de la ciència, no solament com a productes artístics o suports gràfics, sinó com a mitjans de projecció cultural i social, en què es combinen art, ciència, filosofia, literatura... Contrastant amb altres països, particularment la Gran Bretanya, la iconografia darwinista i antidarwinista hispànica i, en especial, la catalana, malgrat algunes aportacions, entre les quals destaquen les d’A. Gomis i J. Josa, encara s’ha desenvolupat poc. Primordialment en el curs d’altres recerques, he trobat imatges relatives al darwinisme en diversos formats: una escultura presentada a l’Exposició Universal de 1888, publicacions periòdiques (generals, culturals, humorístiques...), llibres originals o traduïts (científics, divulgatius, literaris...), la decoració de la Biblioteca Pública Arús, àlbums artístics, fotografies, etiquetes comercials...
 
A partir de la documentació de l’Archivo Histórico de la Oficina Nacional de Patentes y Marcas, de Madrid, es precisen els orígens de la tan controvertida etiqueta d’Anís del Mono, que, tot i que porta la data de 1870, va ser registrada el 1878, quan les polèmiques a l’entorn del darwinisme eren especialment candents. Encara que sovint la imatge s’ha interpretat com antidarwinista, l’empresa, a més de no tenir inconvenient a anunciar el seu producte en publicacions predominantment darwinistes, va donar-ne ampolles a una tómbola benèfica de l’Ateneu Lliure de Catalunya, fundat aquell any com a reacció a la prohibició de conferències positivistes i darwinistes a l’Ateneu Barcelonès.

A més de reproduir-se imatges pròpiament darwinistes de Haeckel, R. Loewenstein i H. Montford, es presenten com a tals altres (l’«home fòssil» imaginat per l’escriptor P. Boitard i dibuixat per J. C. Susemihl, les analogies de S. Schack entre fisonomies humanes i animals i l’escena dels micos jugant a billar de P. F. Meyerheim). D’altra banda, creen representacions pròpies, si bé a vegades inspirant-se en les estrangeres, artistes hispànics i, en especial, catalans: J. L. Pellicer, J. Bastinos, A. Mestres, M. Foix i Prats, J. de Passos, F. Badillo Rodrigo, J. Serra i Pauses, F. Gómez i Soler, J. Costa i Ferrer, M. Camón i Torra... Encara que predominen les il·lustracions darwinistes i els seus autors són més famosos, no en manquen de signe contrari.



Apel·les Mestres, Llibre Vert, vol. 2, imatge 35. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Departament de Gràfics, 15467-15468.
 
Els tractaments del tema responen a representacions habituals de la natura, del passat o de la ciència: les seqüències evolutives (incloent-hi la recerca dels ancestres), a vegades parodiades, l’animalització de l’home (sovint com a simi), la humanització dels animals (particularment dels primats) i la mitificació del científic (sobretot Darwin). Mentre que els darwinistes integren l’home en la naturalesa, els antidarwinistes mostren com degradant el parentiu animal.

Francesc Xavier Vall i Solaz
Departament de Filologia Catalana
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)

Referències

 
View low-bandwidth version